Qui pregunta ja respon En aquest país nostre es publica tant —i, massa sovint, d’una manera tan indiscriminada— que correm el risc cert de deixar
Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
Qui pregunta ja respon En aquest país nostre es publica tant —i, massa sovint, d’una manera tan indiscriminada— que correm el risc cert de deixar
Diàleg de consciències Que als intel·lectuals, sobretot quan són crítics amb el poder, se’ls fa menys cas que no convindria ho demostra el poc cas
Vida de consum, Zygmunt Bauman Consumeixo, ergo sóc Si a Temps líquids Zygmunt Bauman plantejava on ens està duent la globalització i els (d)efectes generals
Seguretat o llibertat? Per desgràcia hi ha pensadors contemporanis als quals, pel simple fet de no seguir el corrent dels temps, per navegar a contravent,
Montserrat Abelló ♣ El miracle és viure. Vivències, Ara Llibres, Barcelona, 2015. Miquel Adam ♣ Torero d’hivern, Edicions de 1984, Barcelona, 2015. Vasili Aksiónov ♠
Contra la inèrcia, Maria-Mercè Marçal Elogi de la divergència Zygmunt Bauman definia, amb encert, l’època actual com a temps líquids, on els canvis se succeeixin
Tardor, Ali Smith Inseguretat segura Que l’art és —o, més aviat hauria d’ésser— el reflex del món i de la societat que l’ha fet néixer
David Copperfield, Charles Dickens La vida truca a la porta En aquest món i aquest temps nostre líquid que descriu amb tant d’encert Bauman, on
L’engolida dels engolits, Réjean Ducharme Només puc (i vull) ésser qui sóc De vegades, poques, per desgràcia —i més en aquests temps líquids, on el
Clàssics per a la vida, Nuccio Ordine La lectura com a far En aquest món nostre on sembla que tot vagi pel pedregar i que