Archives for 

Xavier Serrahima

8a Edició Bellprat Vila del llibre: El poble dels ocells

De bell matí, Bellprat no és només el poble dels llibres, sinó dels ocells: orenetes i falziots dibuixen damunt la claredat del cel nu els seus traços fugaços de poesies sense paraules. El dia es lleva renovat, calmós, prest per acollir el tragí que l’espera. A dos quarts de dotze, quan comencen les presentacions, la […]
0

Dracs de tinta a Catalunya Ràdio

Que a un plegat d’escriptors i escriptores —animals solitaris i entotsolats, reclosos sempre a les nostres esquifides cambres pròpies woolfianes sense altra companyia que els llibres i les hores que avancen sense avançar— en convidin a una reunió amb el Director de Catalunya Ràdio ens resulta tan estrany com tenir un plat calent a taula; […]
1

El nen que sabia parlar l’idioma dels gossos, Joanna Gruda

Hauria de resultar sobrer assenyalar que no tots els llibres neixen i es publiquen amb vocació d’obres mestres, però potser no ho és tant: si féssim cas de les lloances hiperbòliques de les cobertes de la majoria de les obres que inunden les llibreries, no ens restaria altre remei que concloure que hi ha, almenys, […]
0

Llista de partit / llista de país

Declarar, sense cap mena de fonaments ni proves (que no poden existir), que a les eleccions plebiscitàries una llista de país no tan sols obtindria menys vots que CiU i ERC per separat sinó que beneficiaria la formació d’Artur Mas i perjudicaria la d’Oriol Junqueras suposa no ja no una insensatesa, sinó una evident (i […]
0

L’alè de les cendres, Maite Salord

L’estiu que glaçà tantes vides En aquest món nostre on sembla que no hi hagi un pam de net i tot s’enfonsi resulta d’allò més encoratjador que una nova petita editorial, situada en un lloc tan magnífic com habitualment negligit culturalment com és Menorca, es decideixi a publicar una novel·la que no tan sols deixa […]
0

¿És breu, la vida?, Sèneca

Collige, virgo, rosas, dum flos novus, et nova pubes De la mateixa manera que són ben pocs els que s’atansen a les grans obres de la literatura, dissuadits per la seva pàtina de sacralitat, de (teòrica) inaccessibilitat, em temo que també podríem comptar amb els dits de les mans —a tot estirar, de les mans […]
0

La rasa, Andrei Platónov

Un do del cel? Si parlem de poesia resulta ben obvi que la literatura és, per damunt de tot, llenguatge: és el com que transmet el que (“[La poesia ha d’assolir] aquell subtil equilibri entre el que es diu i la manera com es dit.”, afirma Miquel Martí i Pol en una de les cartes […]
0

El viatge literari de l’exili mai no acaba

El novembre comença a deixar enrere un estiu que semblava no voler acomiadar-se mai quan una bona gernació pugem la passarel·la del vaixell de La Central per emprendre un engrescador viatge literari. Al pont de comandament ens hi esperen tres magnífics capitans, Laura Borràs, Sam Abrams i Artur Bladé i Font —acompanyats pel primer oficial, […]
0

L’aigua és això, David Foster Walace

El peix vell (encara) neda contracorrent Només cal recordar el cèlebre antic proverbi francès (“Si [la] jeunesse savait, si [la] vieillesse pouvait”) per tenir clar que donar consells als joves acostuma a ésser tan infructuós com llançar pedres en un pou i esperar que surin —o com pretendre que l’estat espanyol sigui veritablement democràtic. Per […]
0