La mania de sostenir que tot va bé quan tot va malament

En una època excepcional com la que estem vivint a casa nostra, on sembla que tot s’hi val —des de la més espúria de les mentides a la demagògia més irresponsable—, saber que encara es publiquen llibres que no tan sols ens ajuden a veure-hi clar, sinó que ens airegen el pensament amb una ironia … Llegiu mésLa mania de sostenir que tot va bé quan tot va malament

Càndid, Voltaire

Si no cregués que aquest llibre, poc conegut per la majoria dels lectors, es recomana tot sol, transcriuria les elogioses paraules que li dedicà Artur Bladé i Desumvila a Viure a Tarragona. Fulls d’un dietari 1966-1969: “l’autor de Candide no perd mai actualitat i […] caldria llegir-lo —o relle­gir-lo— més sovint, baldament només sigui per l’estil, … Llegiu mésCàndid, Voltaire

Sant Jordi a Barcelona, Consols Bancells i Narcís Narcís Sayrach

Sòcrates convertí la inscripció de l’entrada del temple de Delfos —“Coneix-te a tu mateix”— en una de les seves divises filosòfiques: si vols ésser capaç d’entendre i apreciar com cal el món i tot el que t’envolta, el primer que el cal és conèixer-te; si aquesta premissa coixeja, també coixejaran totes les apreciacions i consideracions … Llegiu mésSant Jordi a Barcelona, Consols Bancells i Narcís Narcís Sayrach

La imperfecció de les bombolles, Llort

Cercar l’originalitat en literatura —com en qualsevol disciplina artística— és un error de principi que en general s’acaba pagant molt car. Obsessionar-s’hi, convertir-la en el centre neuràlgic de l’obra, pretendre l’originalitat per l’originalitat, a banda d’una mostra obvia d’inseguretat, és la millor manera d’apostar contra un mateix. Entre d’altres raons, per una de fonamental: l’originalitat … Llegiu mésLa imperfecció de les bombolles, Llort

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...