Archives for 

Suplement de Cultura El Punt Avui

tram83_Mwanza_pt

Tram 83, Fiston Mwanza Mujila

Cal advertir que el Tram 83 de Fiston Mwanza Mujila no té res a veure ni amb la Via Catalana ni amb la Via Lliure, ni amb la llibertat de Catalunya, però sí, i molt, amb l’alliberament del gènere novel·lístic: la seva proposta narrativa és arriscada, tant que potser no ho podria ésser més. Però, […]
0

Si quan et donen per mort un dia tornes, Llort

Per a superar la perennitat de l’Espanya negra res mes adient que acostar-se a la novel·la d’aquest  gènere, atenent les sàvies paraules de Raymond Chandler (“Tot el que s’escriu amb vitalitat expressa aquesta vitalitat; no hi ha temes avorrits, només ments avorrides”, The Simple Art of Murder) i prescindint dels injustos prejudicis que la desvirtuen. […]
0

Xenofòbia a Catalunya, Xavier Rius i Sant

Tal i com explicitava una faula d’Isop, quan existeix una situació social conflictiva o potencialment conflictiva el problema fonamental no rau tant en saber veure-la i diagnosticar-la, sinó, sobretot, acarar-la amb coratge i decisió, tenint ben clar qui posarà el cascavell al gat. Més que no pas paraules, són necessaris els fets. Però, és clar, […]
0

Cicle de biografies III (Francesc Pujols), Artur Bladé i Desumvila

En d’altres ocasions hem posat èmfasi en com n’arriba a ésser d’ineludible, per a l’aprofundiment i coneixement de la nostra sempre maltractada literatura, la recuperació de les grans obres dels autors del segle passat. Sobretot de tots aquells la carrera artística dels quals fou anihilada per l’alçament feixista i pel consegüent exili. Una nova mostra […]
0

Hores angleses, Ferran Soldevila

Si deixem de banda els grecs antics —que culturalment parlant són els precursors de gairebé tot— bé podríem dir que el pioner de la literatura de viatges fou un català, ocult sota el pseudònim d’Ali Bei, que inicià els seus Viatges a l’Àfrica i a l’Àsia l’any 1803 i els publicà el 1814. Dos anys abans, doncs, […]
0

Crònica d’un país, Josep M. Casasús

Un dels trets definitoris dels articles de premsa és el seu caràcter d’art efímer, d’immediata fugacitat. Tal i com succeeix amb la gastronomia, per més ben elaborat que estigui, el seu destí és ésser assaborit i consumit al moment. Després d’haver assolit, en el millor dels casos, un èxit tan fulgurant com perible, el major […]
0