Archives for 

sentit comú

El pas per la vida al meu país, Llibert Cuatrecasas

Si l’autobiogràfic —i el memorialístic en general— és un dels gèneres literaris més arriscats és perquè, tot i reflectint-hi alhora el seu temps, el subjecte, esdevingut també objecte, està condemnat constantment a cavalcar l’abisme que separa el narcisisme de la immodèstia. Ho expressava amb claredat Carner-Ribalta en les seves Memòries: “[Espero] que aquesta compilació de […]
0

ERC, l’etern joc de les cadires

Sovint fa la impressió que Esquerra no sigui capaç d’aprendre la lliçó de les successives i cada vegada més devastadores clatellades electorals —degudes principalment a la reedició d’un Tripartit que els havia fet fora del Govern i amb un caire palesament regionalista). Fins i tot ara, quan sembla que ha trobat un camí per evitar […]
0

La màscara del rei Artur, Pilar Rahola

Cada vegada que es publica un llibre sobre algun polític, tant el sentit comú com l’experiència ens aconsellen que ens el prenguem amb extrema cautela. Amb major raó, encara, quan es tracta d’un personatge en actiu i el llibre —casualitat de casualitats— s’edita quan són pròximes unes eleccions. Una realitat que s’està convertint en habitual […]
1

Tot el món té dret a la presumpció d’innocència

Com bé sap qualsevol persona amb un mínim sentit comú, el principi de la presumpció d’innocència és el pilar fonamental sobre el qual se sosté —o s’hauria de sostenir— el fràgil edifici de la justícia. Qualsevol persona és innocent fins que la seva teòrica culpabilitat no pugui ésser demostrada de manera fefaent. I no tan […]
0

Curses de braus i consciència

En una societat civilitzada com la nostra les posicions enfrontades en el debat sobre la supressió de les curses de braus només es poden entendre si s’enfoca de manera errònia: tant si és de manera intencionada com no, alguns pretenen presentar-lo com una nova confrontació identitària o nacional, quan és —o hauria d’ésser— una qüestió […]
1