sentit comú

El pas per la vida al meu país, Llibert Cuatrecasas

Si l’autobiogràfic —i el memorialístic en general— és un dels gèneres literaris més arriscats és perquè, tot i reflectint-hi alhora el seu temps, el subjecte, esdevingut també objecte, està condemnat constantment a cavalcar l’abisme que separa el narcisisme de la immodèstia. Ho expressava amb claredat Carner-Ribalta en les seves Memòries: “[Espero] que aquesta compilació de …

El pas per la vida al meu país, Llibert Cuatrecasas Read More »

La màscara del rei Artur, Pilar Rahola

Cada vegada que es publica un llibre sobre algun polític, tant el sentit comú com l’experiència ens aconsellen que ens el prenguem amb extrema cautela. Amb major raó, encara, quan es tracta d’un personatge en actiu i el llibre —casualitat de casualitats— s’edita quan són pròximes unes eleccions. Una realitat que s’està convertint en habitual …

La màscara del rei Artur, Pilar Rahola Read More »

Tot el món té dret a la presumpció d’innocència

Com bé sap qualsevol persona amb un mínim sentit comú, el principi de la presumpció d’innocència és el pilar fonamental sobre el qual se sosté —o s’hauria de sostenir— el fràgil edifici de la justícia. Qualsevol persona és innocent fins que la seva teòrica culpabilitat no pugui ésser demostrada de manera fefaent. I no tan …

Tot el món té dret a la presumpció d’innocència Read More »