Xavier Serrahima: el racó de la paraula Rotating Header Image

seguretat

Sants innocents a Gaza

Els catalans, que tenim ben arrelat el fantàstic costum de celebrar les derrotes i els desastres que han caracteritzat la nostra història, sovint ens vantem de que Barcelona sigui considerada la primera ciutat bombardejada massivament per l’aviació. La capital del nostre país tingué el gran honor de crear un precedent mundial els dies 16 i el 18 de març de 1938, quan va patir, nit i dia, les bombes de l’aviació franquista, causant una devastadora destrucció i la mort de centenars de civils. Amb tot, hem d’ésser humils i reconèixer que els franquistes havien preferit concedir la primacia de la innovació a la ciutat de Guernika, arrasada el 26 d’abril del 1973. Ambdues, ciutats símbols d’Euskadi i Catalunya: sempre en el punt de mira dels espanyols…

Tanmateix, sembla que aquest egregi general – que encara té estàtues que li reten homenatges i plaques en el seu honor en algunes ciutats espanyoles… – no en fou el primer en considerar que sotmetre la població civil al terror i a la mort podria servir per a imposar l’ordre i cristianitzar el món. Aquest honor cal reservar-lo, històricament, a un altre dictador, a un altre feixista Benito Mussolini, que no dubtà en servir-se dels indiscriminats bombardejos sobre la població civil a la guerra d’Abissínia, l’actual Etiòpia.

A Itàlia, curiosament, no han estat tan respectuosos amb la memòria històrica i no hi resta cap imatge ni símbol, d’aquell malaurat dictador tan sanguinari i de tan fosc record. Potser podrien prendre exemple de l’estat espanyol, on plantejar-se l’eliminació de la imatgeria franquista significa voler remoure el passat, crear friccions i no voler tancar la ferida de la Guerra Civil…

Sortosament, en ple segle XXI, una actuació d’aquest tipus seria del tot impossible. Els Ministeris de la Guerra ja no són el que eren: ara han esdevingut Ministeris de Defensa i es dediquen a tasques humanitàries, duent només fusells i armes de manera testimonial, com a referent històric. L’ONU, aquest magistral, imprescindible i altament democràtic organisme creat per a garantir la pau, l’estabilitat i la seguretat mundial, mai no ho permetria.

Sense comptar amb l’aval d’una resolució seva, cap estat membre gosaria iniciar un conflicte bèl·lic o atacar militarment la població civil de cap territori, per més part del seu estat que el pugui considerar… I menys encara Israel, que ha complert estrictament totes i cadascuna de les resolucions que aquest i altres organismes de control internacional li ha imposat…

És per això que encara s’entén menys l’odi visceral que el poble palestí – dotat des de fa una bona pila d’any d’una autonomia, d’una llibertat de moviments i, sobretot, d’unes condicions materials, econòmiques i sanitàries que tan afavoreixen l’existència dels seus ciutadans… – s’entesta en mantenir contra l’estat hebreu… Si fins i tot han construït unes immenses muralles que eviten que ningú els pugui destorbar ni impedir el lliure exercici de la seva prosperitat…

En el cas dels territoris de Gaza, la situació no pot ésser més favorable i privilegiada: de tard en tard, quan s’alcen de bon humor, les autoritats hebrees mostren la seva immensa i generosa benvolença i permeten que s’obrin les reixes una estona i pugui entrar-hi o sortir-ne alguna ambulància, ajuda alimentària o que es pugui oficiar algun enterrament…

Res més lògic – ni més just – que el portaveu presidencial de George Bush, Gordon Johndroe, hagi advertit que “Hamàs ha de posar fi a les seves activitats terroristes si és que desitja ocupar un paper en el futur del poble palestí”, recomanant també a Israel que “eviti les baixes civils quan ataqui objectius de Hamàs en Gaza”, després que l’exèrcit d’aquest darrer país hagi causat més de dues-centes cinquanta morts i quasi un miler de ferits en bombardejar Gaza amb la seva aviació, com a represàlia dels atacs terroristes dels palestins amb coets i morters contra territori israelià que… no havien causat cap víctima!

diumenge , 28 de desembre del 2oo8

[download#276#image]

Comparteix

Consells de seguretat

En un punt d’informació agafo un tríptic editat pel Departament d’Interior de la Generalitat. Per aquest departament que, amb tant d’encert i intel·ligència l’amic Montilla va cedir als seus col·legues d’Iniciativa per a que deixessin de fer-li ombra per l’esquerra. Per aquest departament que en Saura okupa més que no pas dirigeix…

El tríptic es titula “Consells de seguretat per al domicili”. Com que tinc una filla i un fill petit a casa, he cregut que em podria fer servei… I més considerant que comptava amb l’aval del símbol dels Mossos d’Esquadra. I no m’errava pas, no! M’ha fet més servei que no pas em pensava… Molt més!

Com que per raons d’espai – i d’higiene mental – no m’és possible transcriure’l tot, et convido , amable lector a que te’n procuris un i el llegeixis amb detall, sense deixar-te’n ni una sola ratlla. En trauràs un profit inesperat i inestimable. (Si no el trobes, pots consultar-lo al web de l’Ajuntament de Montornès.)

Amb tot, no em sé estar de recollir-ne alguns extrets:

<<Alarma: s’ha de connectar sempre, tant si és marxa fora com si us trobeu al domicili dormint. (…)

Accessos exteriors: protegiu-los per mitjà de reixes, portes reforçades o blindades i amb els panys tancats (preferible doble pany).(…)

Garatge, vehicles i Eines: Assegureu-vos que queda tot tancat.

Il·luminació perimetral: Deixeu el llum encès a la nit.

Actitud davant de persones i vehicles desconeguts: aviseu a la policia quan us adoneu de la presència de persones alienes que observen o controlen un domicili, o el moviment de vehicles (…).

Vacances i sortides. Consells bàsics: uns mínims de desconfiança: tanqueu amb clau tots els accessos i connecteu l’alarma (…). Simuleu que hi ha algú. (…).

Casa aïllada i segona residència. Extremeu la seguretat: tanqueu la porta principal i secundàries amb clau i si pot ser amb panys de seguretat i baldes. Instal·leu reixes (…). Poseu un sistema de bloqueig de persianes (…). Instal·leu temporitzadors automàtics d’encesa dels llums interiors (…). Si disposeu de cadenat que envolta la casa, situeu-lo el més allunyat possible per què no es pugui acostar cap vehicle. Els animals de companyia són molt útils a l’exterior de la casa.>>

Ben segur, estimat lector, que t’haurà succeït com a mi, després de llegir aquest seguit d’entenimentats consells: ara sí que te’n sents, de segur…! Mai, fins avui, no te n’havies sentit tant, de segur! Segur que ja no et penedeixes d’haver dut fills al, en aquest oasi de pau i tranquil·litat que és el país nostre!

Per fi ja pots respirar tranquil! Amb aquests senzills i elementals consells, ho tindràs tot solucionat.! Quina sort tenim de que existeixin els Mossos i que compleixin tan admirablement amb la seva tasca de transmetre sensació de seguretat i confiança!

Això, és clar, si havies pres les precaucions elementals pròpies d’un país com el nostre. D’un país com qualsevol altre, que pren les precaucions més imprescindibles per a sobreviure a una situació de greu excepcionalitat : de guerra, d’amenaça terrorista, nuclear o alienígena.

Si havies pres les mesures de protecció elemental que pertoquen: contractant una alarma permanent, instal·lant una pila de panys d’alta seguretat, comprant una bona parell de dòbermans – o, potser millor de cocodrils afamegats del Nil –,contractant deu guardaespatlles ben rabassuts , fent-te soci del Club del rifle, convertint el traster en un búnquer anti-nuclear,etc…!

En síntesi, com qualsevol ciutadà occidental.

D’altra manera, potser que ho deixis tot i corris a protegir-te! I, si ets creient, aprofita per resar un parenostre, que sempre va bé i mai no se sap si ens en podrem sortir amb vida…!

Si no ho fas, tu mateix! O, com deien els del govern d’abans: depèn de tu! Els mossos ja han fet la seva feina, advertint-te com cal… Si prefereixes ignorar-los i seguir fent l’orni, ja sabràs el que et fas.. Al cap i a la fi, si tu ni tan sols ets capaç de posar-hi un xic de la teva part, per tal de protegir-te, què vols que hi facin, ells?

dimarts, 5 de maig del 2008

PS: Per cert, recorda especialment un dels consells dels Mossos: els animals de companyia són molt útils per a protegir l’exterior d’una casa. Jo, que no havia estat prou amatent, he corregut a comprar-me un hàmster i uns peixos tropicals…!

Features Stats Integration Plugin developed by YD