Archives for 

Raymond Chandler

Adéu, nena, Raymond Chandler

Adéu, nena, Raymond Chandler

(La meva contribució a Tiana Negra) Els alts fons són els més baixos Si encara existeix algú que cregui, erròniament, que la novel·la negra —vull dir, és clar, tota la novel·la negra— és un gènere o, pitjor, un subgènere, no ho pot tenir més fàcil per canviar de parer: només ha d’espolsar-se la son (i […]
0

Una veritat delicada, John le Carré

Si prescindim un xic de la tirania de la cronologia, podem afirmar, sense risc d’errar-nos, que el segle XX s’acabà l’any 1989 amb la caiguda del mur de Berlín, i el XXI no començà, realment, fins l’onze de setembre de 2001, amb l’atac a les Torres Bessones, la qual cosa significa que hi hagué un […]
0

Pistola, amb música de fons, de Jonathan Lethem

No deixa d’ésser curiós que juntament amb La peixera, de Maiol de Gràcia Clotet, coincideixi a les llibreries una altra novel·la ambientada “en futurs distòpics”. Amb major raó, encara, quan ambdues comparteixen també altres característiques comunes: les han publicades editorials independents de casa nostra, es tracta de més que prometedores operes primes i en elles […]
1

Si quan et donen per mort un dia tornes, Llort

Per a superar la perennitat de l’Espanya negra res mes adient que acostar-se a la novel·la d’aquest  gènere, atenent les sàvies paraules de Raymond Chandler (“Tot el que s’escriu amb vitalitat expressa aquesta vitalitat; no hi ha temes avorrits, només ments avorrides”, The Simple Art of Murder) i prescindint dels injustos prejudicis que la desvirtuen. […]
0