El titular del Jutjat d’Instrucció número 4 de Barcelona, Josep Maria Miquel i Porres, dictà ahir una interlocutòria que estableix, en el seus raonaments jurídic cinquè i sisè, que la càrrega policial dels Mossos d’Esquadra del passat 27 de maig fou “raonablement proporcionada” i que l’actuació de la Guàrdia Urbana de Barcelona “va ésser absolutament irrellevant a efectes penals”, raonaments que “condueixen a la conclusió del procediment per manca d’ indicis racionals d’haver-se perpetrat els fets denunciats”, per la qual cosa disposa el “sobreseïment provisional de les presents diligències”.
Cap sorpresa, doncs, tot ha seguit el procediment estàndard habitual, la maquinària estatal ha posat de nou en evidència que té els seus engranatges més que ben greixats:
Una part de la generalment mesella societat civil mostra el seu malestar manifestant-se al carrer, s’hi envia les forces policials amb el (teòric) objectiu de restablir l’ordre públic, els concentrats pretenen seguir exercint el seu dret a la protesta i no accepten retirar-se, resistint-se a ésser desallotjats —pacíficament la majoria d’ells, alguns, una minoria més que minoritària, amb una actitud voluntàriament provocadora, fins i tot violenta—, la policia carrega contra tots, fent (presumptament) ús d’una força excessiva i innecessària, es duu l’assumpte als jutjats, s’inicia el procediment i, quasi infal·liblement, tot completant-se el cercle perfectament bastit i dissenyat, la denúncia és sobreseguda.
El fet que hi hagi vídeos que posin en evidència (presumptament, no cal dir-ho) com fou de desproporcionat i irraonable fer un ús del tot indiscriminat de les porres i altre material antiavalot contra manifestants asseguts tallant el carrer, no té cap rellevància jurídica.
El jutge, havent examinat únicament una part de la documentació gràfica i videogràfica de la què disposava —on entre altres fets, es constata, (A.9.a): “Agentes cargan y golpean a gente sentada”, (B.11.a): “Gente sentada y de pie. Agentes cargan y golpean. Algunos lesionados”, (C.4.f): “Agentes G.U. y M.E. cargan y golpean, gente sentada y de pie. Vehiculos limpieza. Personas lesionadas y golpeadas”— dictamina que “s’ha de concloure que l’actuació va ser raonablement proporcionada (…) perquè en l’actuació activa per part de la policia no hi va haver mostres d’extralimitació, atès que la major part de les lesions dels concentrats, majoritàriament produïdes per objectes compatibles amb les defenses policials, van ser tributàries d’una primera assistència facultativa (40 sobre 49) i les zones del cos afectades, llevat d’algun cas aïllat, es van concentrar en mans, braços, glutis i cames (…), circumstàncies que resten tipicitat als fets denunciats.”
De la qual cosa sembla que se’n pot deduir (presumptament) que en una manifestació qualsevol agent de policia complirà amb perfecta satisfacció judicial la seva obligació de sotmetre’s “als principis de congruència, oportunitat i proporcionalitat d’acord amb l’apartat c) de l’article 5.4 (sic, en realitat és el 5.2) L.O. 2/86” si “carrega i copeja a gent asseguda”.
O el que és mateix: per quina raó —tot fent cas del consell de l’aforisme que el poeta reusenc Joaquim Bartrina ens llegà en el seu poema Fabulita: “Si quieres ser feliz,como me dices, / no analices, muchacho, no analices”— en comptes de complicar-nos absurdament la vida manifestant-nos contra el que ens indigna, no ens preocupem, únicament i exclusiva, dels resultats del futbol del proper diumenge?
divendres, 2 de març del mmxii
Xavier Serrahima 2012
Comparteix
|
