Amors i laberints, Antoni Vidal Ferrando

Amors i laberints, Antoni Vidal Ferrando

Amors i laberints, Antoni Vidal Ferrando Viure en les paraules Que per a un artista vida i obra són el mateix —o, més exactament, que l’obra és el producte, madurat, macerat, de la seva existència— hauria d’ésser tan obvi com que el blau i el groc quan es mesclen es converteixen en verd. Malauradament, a … Llegiu mésAmors i laberints, Antoni Vidal Ferrando

La condició lítia, Carles M. Sanuy

La condició lítia, Carles M. Sanuy

La condició lítia, Carles M. Sanuy Poesia ets tu De la mateixa manera que d’un imperi, del nom del qual prefereixo no recordar-me’n, es deia fa temps que un esquirol el podia creuar saltant de branca en branca, sembla que sigui possible anar d’un extrem a l’altre de les terres de parla catalana saltant de … Llegiu mésLa condició lítia, Carles M. Sanuy

Aigües desprotegides, Antoni Vidal Ferrando

Aigües desprotegides, Antoni Vidal Ferrando Read more at: http://www.racodelaparaula.cat/2018/02/12/11471/

Aigües desprotegides, Antoni Vidal Ferrando Guanyar la pèrdua En començar a llegir el nou llibre de poemes d’Antoni Vidal Ferrando no pots evitar la sensació que alguna cosa se t’escapa, que, sense que ningú no t’hi hagi convidat, i sense far ni guia de viatge —quasi despullat, com els fills de la mar d’Antonio Machado— … Llegiu mésAigües desprotegides, Antoni Vidal Ferrando

Citacions literàries de Cartes a Mahalta, de Màrius Torres i Mercè Figueras

Citacions literàries de Cartes a Mahalta

Citacions literàries de Cartes a Mahalta *  El dolor és en certa manera la selecció natural de les ànimes. (© Màrius Torres, Cartes a Mahalta, Club Editor, 2017, pàg. 30) *  Déu ha de tenir una feblesa pels heretges. (© Màrius Torres, Cartes a Mahalta, Club Editor, 2017, pàg. 31) *  La majoria de la gent és … Llegiu mésCitacions literàries de Cartes a Mahalta, de Màrius Torres i Mercè Figueras

Aires, Phiplippe Jaccottet 

Aires, Phiplippe Jaccottet

Aires, Phiplippe Jaccottet Veure i viure el món En una carta de l’octubre de 1887, Stéphane Mallarmé felicitava el seu amic Rodolphe Darzens per haver comprés que la poesia alliberada de la rima a vegades permet no tan sols dir molt millor el que es vol dir, sinó, alhora, assolir un ritme i una musicalitat superior, o, … Llegiu mésAires, Phiplippe Jaccottet 

Cartes a Mahalta, Màrius Torres i Mercè Figueras

Cartes a Mahalta, Màrius Torres i Mercès Figueras, Club Editor

Dues vides de novel·la Tots hem sentit un munt de vegades aquella frase que afirma que la realitat sempre supera la ficció. Una frase que posa en evidència que la vida de cadascun de nosaltres és una experiència molt més rica, diversa i plena del que a vegades suposem. O el que és el mateix: … Llegiu mésCartes a Mahalta, Màrius Torres i Mercè Figueras

Arbre que s’allunyà, Antoni Clapés

Arbre que s'allunyà, Antoni Clapés, laBreu

Fruir el fruit de la vida De vegades et demanen què diferencia un bon llibre de poesia d’un molt bon llibre de poesia. És obvi que no existeix una única resposta, entre altres raons, perquè els grans poemaris poden ésser —han d’ésser, en realitat— molt diferents, però possiblement ha de complir dues condicions: la primera, … Llegiu mésArbre que s’allunyà, Antoni Clapés

Ànima gramatical Antologia poètica 1960-1984, Nichita Stănescu

Ésser en el món Els poetes —em refereixo als poetes de veritat, aquells que saben que la poesia no sorgeix de la voluntat, sinó de la necessitat (interior); aquells que, més que  no pas voler crear-la, la transcriuen, quan (i només quan) els arriba— ens ofereixen amb els seus versos la seva visió del món. … Llegiu mésÀnima gramatical Antologia poètica 1960-1984, Nichita Stănescu

La lentitud de la mirada, Joan Manuel Homar

Reviure els estius Segurament, la poesia és l’art (escrita) del dubte que es pregunta a ell mateix; i el poeta, el gran interrogador; no el que resol les preguntes, sinó el que les comparteix. Joan Manuel Homar, amb La lentitud de la mirada, últim Premi Ciutat de Palma de Poesia Joan Alcover 2016, (El Gall … Llegiu mésLa lentitud de la mirada, Joan Manuel Homar

L’ignorant (Poemes 1952-1956), Philippe Jaccottet

L'ignorant, Philippe Jaccottet

Només sé que no sé res El primer que cal dir quan hom es proposa fer una anàlisi de L’ignorant Poemes 1952-1956, de Philippe Jaccottet, Lleonard Muntaner, 2016, amb molt encertada traducció i pròleg d’Antoni Clapés, és que suposa una temeritat, quan no, directament, una insensatesa. Com en totes les obres literàries de pes —i … Llegiu mésL’ignorant (Poemes 1952-1956), Philippe Jaccottet

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...