Xavier Serrahima: el racó de la paraula Rotating Header Image

paraules

Fets, no paraules

Des de fa alguns dies han anat proliferant per tot el país uns immensos anuncis – que coincideixen per pura casualitat amb l’imminent inici de la campanya electoral per les europees – del PSC anunciant els grans èxits del seu govern. Uns anuncis que, imaginem per un imperdonable descuit, els atribueixen de manera exclusiva al seu partit i no pas al treball conjunt dels tres socis del Govern. Recobrant l’eslògan electoral, la campanya pretén fer patents els resultats obtinguts mitjançant els fets i no pas paraules.

Com que sota cap concepte voldríem posar en entredit la incontrovertible realitat optimista del país que defensa José Montilla, no farem el més mínim esment a la flagrant contradicció d’endegar una campanya publicitària amb el lema “Fets, no paraules”… No suposa un oxímoron més que palès, aquesta campanya? No és una campanya impossible, si es vol ésser coherent? No havien de parlar els fets i no pas les paraules? O potser és que els fets no són suficients, no parlen per ells sols i no resta més remei que recórrer a les paraules per a recordar-los?

Potser només en podrem treure l’entrellat si entrem en el fons de la qüestió. No es tracta tant de si el missatge és contradictori, sinó de si la campanya era o no imprescindible. Des d’aquest punt de vista, l’anàlisi no presenta cap mena de dubte: només són criticables i moralment inadmissibles les campanyes que no són d’estricta necessitat. Com ho eren les de la formació política que governava anteriorment el país, de caire diàfanament partidista i sense que mai acreditessin complir un criteri d’objectiva necessitat. Motiu pel qual eren blasmades sense compassió i acusades d’oportunistes per les formacions polítiques que ara governen i llavors eren a l’oposició.

Les campanyes del PSC – i les del Govern Tripartit en general – són ben diferents. En primer lloc, perquè les du a terme un partit i un executiu d’esquerres i no pas de dretes, per la qual cosa no defensen un interès particular o conjuntural sinó un de general i atemporal. En segon lloc, perquè els anuncis dels socialistes són absolutament imprescindibles: en temps de crisi no hi ha ni hi pot haver res que necessiti més la població catalana que li recordin els èxits del seu govern. No fos cas que, despistada i desagraïda com és, hagi oblidat les grans gestes del nou Tripartit…

Al cap i a la fi, només a una formació conservadora i entestada en construir una pàtria inexistent se li podria acudir la indelicadesa de malbaratar els diners – ja siguin dels afiliats com del comú – en una campanya sense altre justificació que la propagandística. Amb major raó encara quan es limita a enorgullir-se vanitosament d’haver complert amb la seva obligació: tractar de gestionar, amb la major solvència i eficàcia possible, els diners que els contribuents posen a la seva disposició…

Tanmateix, el més sorprenent de tot és la infinita modèstia que demostren els socialistes catalans. Com s’entén, sinó, que en el llistat exhaustiu de tots aquests fets i consecucions, la paternitat de les quals s’atribueixen unilateralment i de manera exclusiva, no hagin volgut incloure-hi el més sublim dels seus èxits? Com s’entén que no hagin aprofitat l’avinentesa per a vanagloriar-se, en rètols de dimensions encara més imposants, d’haver aconseguit, mercès a la força dels seus 25 diputats a Madrid, que el govern amic del PSOE aprovés, abans del termini legal que l’Estatut imposava, el nou model de finançament?

dimecres, 13 de maig del 2oo9

PS: Quina alegria suposa que, per fi, un partit hagi estat capaç de dur a la pràctica allò que prometia: fets i no pas paraules! La seva coherència política permetrà que silenciem, per sempre més, la veu de tots aquells antisistema desinformats que asseguren, sense cap base ni justificació, que la gairebé tots els polítics són iguals: no pretenen servir a la ciutadania, sinó tan sols accedir al poder per a poder fer ells exactament allò que tant critiquen als que actualment l’ostenten!


© Cesc Serrahima 2009

www.racodelaparaula.com

[download#125#image]

Comparteix

Per la plena ocupació, Som-hi… Sony!

En aquest món de clarobscurs de la política, on malauradament les mitges paraules i les mitges veritats acostumen a esdevenir protagonistes, cal agrair i lloar com es mereixen els comptats responsables polítics que no temen dir les coses pel seu nom. Tant de bo d’altres en prenguin exemple i arribi, per fi, un corrent d’aire nou que esventi la terbolesa de la democràcia… Tant de bo!

Cal, doncs, emfatitzar les declaracions del conseller d’Innovació, Universitat i Empresa, Josep Huguet, tot reconeixent que “no se sent enganyat” després de que la multinacional nipona Sony anunciés que té previst acomiadar 275 treballadors de la seva planta de Viladecavalls. Tant ell com el Govern, ni se’n senten ni se’n poden sentir, d’enganyats, ja que en el viatge que van fer Montilla, Carod i el mateix Huguet al Japó, en la seva reunió a la seu central de la companyia, “no es va parlar de cap qüestió laboral”.

Un extrem que va acabar de confirmar la consellera de Treball, Mar Saura, aclarint que “Sony ja fa mesos que negocia amb els treballadors mesures per millorar la competitivitat de la planta de Viladecavalls, i d’això n’està completament desvinculat de la visita del president i del conseller Huguet al Japó”.

En tot aquest assumpte, el que sembla més desinformat aquell que ho hauria d’estar més, en José Montilla, que confia – com ho fa amb Rodríguez Zapatero amb el finançament… – que els resultats del viatge al Japó s’obtindran “a mig termini”. Com és habitual en ell, la seva llegendària modèstia l’ha traït… Res de mig termini: la seva inigualable perícia i eficàcia ha produït efectes immediats: una nova ERO a la planta de Viladecavalls que durà una pila de treballadors a l’atur!

Els partits de l’oposició, en comptes de situar-se a l’alçada de les circumstàncies i de recolzar de manera incondicional el govern, com haurien de fer en èpoques de crisi, s’han afanyat a criticar el viatge al Japó de la delegació catalana. Alguns fins i tot s’han atrevit a posar en dubte si els resultats obtinguts justificaven les despeses del viatge…! Quanta ingratitud! Quant de corporativisme partidista!

Amb la seva mala fe (ressentiment) característica, el Convergència i Unió ha retret al Govern que “cada vegada que se’n van de viatge tornen amb un ERO sota el braç: s’ha constatat el fracàs del viatge del President Montilla a París, amb l’anunci d’acomiadaments de Nissan, i el fracàs del viatge al Japó, amb l’ERO de Sony”. Un exercici més de la seva acostumada demagògia… Què no entenen que a París tampoc no hi anaven a parlar de cap qüestió laboral…?

A la capital francesa hi van anar a demostrar el seu poliglotisme i a visitar el germà del Vicepresident. Al Japó, a veure el Fuji de prop i a compartir una estona del rodatge de la nova pel·lícula d’Isabel Coixet. Què més se li pot demanar, a un govern responsable? Tant criticar, tant criticar i al final acabarem exigint que un govern d’esquerres es preocupi de “qüestions laborals”…!

divendres , 19 de desembre del 2oo8

[download#242#image]

Comparteix

Features Stats Integration Plugin developed by YD