El tant per cent, Rafael Vallbona

Sovint, aquells que ben poc saben de novel·la negra, aquells que per un elitisme literari mal entès, es neguen a llegir-la per considerar-la un gènere menor, s’endurien una sorpresa monumental si s’alliberessin dels seus convencionalismes i s’immergissin en els grans clàssics, des de Hammett o Chandler a Simenon i Highsith, passant per Westlake o Chesterton. … Llegiu mésEl tant per cent, Rafael Vallbona

Un holograma per al rei, Dave Eggers

A La decadència d’occident, Oswald Spengler exposava la seva teoria, d’arrel biològica, que tant les cultures com els grans imperis que les fonamenten, neixen, creixen fins a la seva màxima esplendor, declinen i acaben desapareixent, per deixar pas a d’altres que prendran el seu lloc —que, a la seva vegada, seguiran un idèntic desenvolupament. Dave … Llegiu mésUn holograma per al rei, Dave Eggers

Els relats del pare Brown, G. K. Chesterton

En un món literari tan sotmès a les modes —quan no a la imitació automàtica— sempre és bo que aparegui un llibre que no tingui intenció de seguir-les; i, encara menys, de rebaixar-se per fer-ho. Els amants del gènere negre que comencin a estar un xic empatxats de la indeturable invasió dels detectius escandinaus (sobretot, … Llegiu mésEls relats del pare Brown, G. K. Chesterton

Les escopinades dels escarabats, Andreu Martín

El mestre Georges Simenon —al qual se li dedica una exposició a la Biblioteca Jaume Fuster, coincidint amb BCN Negra— referint-se als creadors de novel·les policíaques, afirma: “Som una mica com esponges que aspirem la vida sense saber-ho i la tornem de seguida, transformada, sense conèixer el treball d’alquímia que s’ha produït en nosaltres”. No … Llegiu mésLes escopinades dels escarabats, Andreu Martín

Era broma, Gabriel Josipovici

L’any 1967 Milan Kundera —un d’aquells autors que caldria reivindicar— convertí la seva efímera experiència biogràfica al si del Partit Comunista en el pretext de la seva primera novel·la, La broma, que obtingué un gran èxit precisament perquè tenia ben poc d’humorístic i molt de critica d’una situació d’asfíxia social i existencial: quan una broma … Llegiu mésEra broma, Gabriel Josipovici

Llum de guàrdia, Joseph O’Connor

Més sovint que no convindria, la passió excessiva o la proximitat massa estreta són males conselleres a l’hora de crear una obra artística, atès que la intensitat del lligam, sobretot emocional, amb allò que s’explica no permet que la llibertat de l’artista s’envoli tant com seria desitjable. Alguns autors es troben tan a prop de … Llegiu mésLlum de guàrdia, Joseph O’Connor

Les coses invisibles, Ramon Tolosa

Quan una editorial decideix apostar per la novel·la d’un autor novell, i més encara quan no es tracta d’un jove que comença, sinó d’un autor d’una certa edat, no podem més que felicitar-la, tant pel seu coratge com per la voluntat de renovació que això suposa. Una renovació absolutament benvinguda en un món tan endogàmic … Llegiu mésLes coses invisibles, Ramon Tolosa

Vergonya, Aleksandr Soljenitsin

El de la literatura russa és un món que no ens l’acabaríem mai: tan immens, colossal i magnífic que, només sabent triar un xic, podríem passar-nos la resta de les nostres vides llegint amb plaer sense haver-ne de sortir, saltant d’un llibre a l’altre, com aquells esquirols que fa cent anys podien creuar tota la … Llegiu mésVergonya, Aleksandr Soljenitsin

La peixera, Maiol de Gràcia Clotet

Per més que se’m pugui acusar de reiteratiu, no em cansaré de repetir que una de les majors benediccions que s’han produït en els darrers temps en el món de les lletres catalanes és l’aparició de tot un seguit d’editorials petites que aposten de manera decidida i coratjosa per la literatura de qualitat. Que s’atreveixen … Llegiu mésLa peixera, Maiol de Gràcia Clotet

La imperfecció de les bombolles, Llort

Cercar l’originalitat en literatura —com en qualsevol disciplina artística— és un error de principi que en general s’acaba pagant molt car. Obsessionar-s’hi, convertir-la en el centre neuràlgic de l’obra, pretendre l’originalitat per l’originalitat, a banda d’una mostra obvia d’inseguretat, és la millor manera d’apostar contra un mateix. Entre d’altres raons, per una de fonamental: l’originalitat … Llegiu mésLa imperfecció de les bombolles, Llort

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...