La terra prohibida (Volum II), Manuel de Pedrolo

La terra prohibida, Volum 2, Manuel de Pedrolo, Comanegra

La terra prohibida (Volum II), Manuel de Pedrolo La terra, per a qui la treballa Manuel de Pedrolo tenia un defecte, un gros, colossal, imperdonable defecte: era català i se sentia català —català i només català. I això, en el regne de l’Espanya unitària i unitarista, colonial i colonitzadora, no té remei. Un defecte que … Llegiu mésLa terra prohibida (Volum II), Manuel de Pedrolo

Citacions literàries de Les llunes i els calàpets, d’Antoni Vidal Ferrando

Citacions del Cicle d'Almandaia, Antoni Vidal Ferrando, El Gall Editor, 2015

Citacions literàries de Les llunes i els calàpets, d’Antoni Vidal Ferrando * Qualsevol pacte amb la nostàlgia conté un certificat d’extinció. (© Antoni Vidal Ferrando, Les llunes i els calàpets, El Gall Editor, 2015, pàg. 35) * Els records […] sovint no s’autocensuren ni s’avenen a compartir el present, i menys el futur. (© Antoni Vidal Ferrando, Les llunes … Llegiu mésCitacions literàries de Les llunes i els calàpets, d’Antoni Vidal Ferrando

L’illa dels dòlmens, Antoni Vidal Ferrando

Cicle d'Almandaia, Antoni Vidal Ferrando, El Gall Editor, 2015

L’illa dels dòlmens, Antoni Vidal Ferrando Si hagués sabut, si hagués pogut… Segurament, si em demanessin que és —més aviat, que convindria que fos, que hauria d’ésser— una novel·la o una narració llarga gosaria dir que, per davant de tot —per damunt de qualsevol altra consideració (formal o terminològica)— és un retrat de la condició … Llegiu mésL’illa dels dòlmens, Antoni Vidal Ferrando

La mà del jardiner, Antoni Vidal Ferrando

Cicle d'Almandaia, Antoni Vidal Ferrando, El Gall Editor, 2015

La mà del jardiner, Antoni Vidal Ferrando La intemporalitat de la memòria En un apunt de l’any 1953 dels seus (quasi imprescindibles) Diaris, Witold Gombrowicz explica quina és la seva concepció de l’art: «Crec que l’art […] ha d’intentar trobar les seves vies personals. El que em lliga a una obra d’art és aquesta secreta … Llegiu mésLa mà del jardiner, Antoni Vidal Ferrando

Les llunes i els calàpets, Antoni Vidal Ferrando

Cicle d'Almandaia, Antoni Vidal Ferrando, El Gall Editor, 2015

Les llunes i els calàpets, Antoni Vidal Ferrando La màgia de l’odissea quotidiana De vegades, algun saberut —els saberuts són els que mai no s’equivoquen, el que no dubten perquè tampoc no s’arrisquen, els que repeteixen el que han dit els altres— se sorprèn quan un poeta escriu una novel·la, i no tan sols se … Llegiu mésLes llunes i els calàpets, Antoni Vidal Ferrando

París-Bis, Joaquim Soler

Dins de l’univers de les lletres, el de les obres pòstumes —o, més escaientment, de les obres publicades pòstumament— constitueix tot un món. Un altre món on tot és possible, des de la grandesa o la genialitat gairebé imprescindible —els llibres de Franz Kafka, El Gattopardo de Tomasi de Lampedusa, Una conxorxa dels Enzes de … Llegiu mésParís-Bis, Joaquim Soler

Un altre sant Jordi és possible

Des del Núvol hem pensat que seria una bona idea oferir als nostres lectors i lectores una llista dels llibres que considerem més recomanables per sant Jordi. Abans de posar-m’hi, cal que faci, almenys, un parell de consideracions. En primer lloc, aquesta que faig no té, de cap manera, l’absurda pretensió d’ésser l’única llista possible … Llegiu mésUn altre sant Jordi és possible

Pura sang, Ada Castells

La casualitat ha volgut que hagi coincidit en un mateix temps la representació al Teatre Nacional de La Bête de David Hirson, dirigida per Sergi Belbel —una tan divertida com esplèndida obra que posa en escena l’eterna lluita heraclitiana entre contraris, principalment entre teatre vulgar i culte, entre comèdia i drama, entre missatge i entreteniment— … Llegiu mésPura sang, Ada Castells

Si quan et donen per mort un dia tornes, Llort

Per a superar la perennitat de l’Espanya negra res mes adient que acostar-se a la novel·la d’aquest  gènere, atenent les sàvies paraules de Raymond Chandler (“Tot el que s’escriu amb vitalitat expressa aquesta vitalitat; no hi ha temes avorrits, només ments avorrides”, The Simple Art of Murder) i prescindint dels injustos prejudicis que la desvirtuen. … Llegiu mésSi quan et donen per mort un dia tornes, Llort

En caure la tarda, Jordi Coca

Per poc partidaris que siguem dels cànons literaris —i menys d’aquells que es presenten amb ínfules d’incontrovertibilitat— potser sí podríem convenir en un dels trets que permeten determinar si una obra literària (i artística, en general) assoleix un nivell de qualitat destacable: la seva capacitat de reflectir amb profunditat i escaiença l’essència de l’existència humana … Llegiu mésEn caure la tarda, Jordi Coca

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...