Novel·les (II), Francesc Trabal

Novel·les (II), Francesc Trabal, Quaderns Crema

Novel·les (II), Francesc Trabal Mar enllà, amb el vent a les veles Que som —amb República o no, amb presos polítics o no— un país estrany em sembla tan evident que no cal ni comentar-ho. Tan estrany que seguim creient-nos que, pel que a la cultura es refereix, n’hi ha ben bé prou amb parlar, … Llegiu mésNovel·les (II), Francesc Trabal

L’illa dels dòlmens, Antoni Vidal Ferrando

Cicle d'Almandaia, Antoni Vidal Ferrando, El Gall Editor, 2015

L’illa dels dòlmens, Antoni Vidal Ferrando Si hagués sabut, si hagués pogut… Segurament, si em demanessin que és —més aviat, que convindria que fos, que hauria d’ésser— una novel·la o una narració llarga gosaria dir que, per davant de tot —per damunt de qualsevol altra consideració (formal o terminològica)— és un retrat de la condició … Llegiu mésL’illa dels dòlmens, Antoni Vidal Ferrando

La mà del jardiner, Antoni Vidal Ferrando

Cicle d'Almandaia, Antoni Vidal Ferrando, El Gall Editor, 2015

La mà del jardiner, Antoni Vidal Ferrando La intemporalitat de la memòria En un apunt de l’any 1953 dels seus (quasi imprescindibles) Diaris, Witold Gombrowicz explica quina és la seva concepció de l’art: «Crec que l’art […] ha d’intentar trobar les seves vies personals. El que em lliga a una obra d’art és aquesta secreta … Llegiu mésLa mà del jardiner, Antoni Vidal Ferrando

Les llunes i els calàpets, Antoni Vidal Ferrando

Cicle d'Almandaia, Antoni Vidal Ferrando, El Gall Editor, 2015

Les llunes i els calàpets, Antoni Vidal Ferrando La màgia de l’odissea quotidiana De vegades, algun saberut —els saberuts són els que mai no s’equivoquen, el que no dubten perquè tampoc no s’arrisquen, els que repeteixen el que han dit els altres— se sorprèn quan un poeta escriu una novel·la, i no tan sols se … Llegiu mésLes llunes i els calàpets, Antoni Vidal Ferrando

París-Bis, Joaquim Soler

Dins de l’univers de les lletres, el de les obres pòstumes —o, més escaientment, de les obres publicades pòstumament— constitueix tot un món. Un altre món on tot és possible, des de la grandesa o la genialitat gairebé imprescindible —els llibres de Franz Kafka, El Gattopardo de Tomasi de Lampedusa, Una conxorxa dels Enzes de … Llegiu mésParís-Bis, Joaquim Soler

En caure la tarda, Jordi Coca

Per poc partidaris que siguem dels cànons literaris —i menys d’aquells que es presenten amb ínfules d’incontrovertibilitat— potser sí podríem convenir en un dels trets que permeten determinar si una obra literària (i artística, en general) assoleix un nivell de qualitat destacable: la seva capacitat de reflectir amb profunditat i escaiença l’essència de l’existència humana … Llegiu mésEn caure la tarda, Jordi Coca

Mirall trencat, Mercè Rodoreda

Podríem convenir que el que assenyala la diferència cabdal entre una obra menor i una de major, ja sigui literària o artística en general, és la seva continuïtat en el temps, la seva permanent actualitat. O el que és el mateix: una obra mestra indiscutible, una obra clàssica és aquella que és —o, més aviat, … Llegiu mésMirall trencat, Mercè Rodoreda

Els dies difícils, Maria Mercè Roca

Llegir un llibre que t’agradi, un llibre que realment t’agradi, sempre és una sort i un privilegi. Amb major raó quan la major part de les lectures de l’estiu —segurament l’època de l’any més propícia per la literatura— no t’han fet el pes. Algunes per excés (per haver pretès estirar més el braç que la … Llegiu mésEls dies difícils, Maria Mercè Roca

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...