novel·la catalana

L'home que llegia Miquel Strogoff, Jaume Benavente (Més Llibres)

L’home que llegia Miquel Strogoff, Jaume Benavente

L’home que llegia Miquel Strogoff, Jaume Benavente El to major de la veu menor Una de les preguntes més incomprensibles que acostumen a fer els aspirants a escriptors —que, a casa nostra, són una assedegada gernació molt ben alimentada— és: «Cal llegir, per a escriure bé?» La resposta és tan obvia —«Els calen ales per volar, als …

L’home que llegia Miquel Strogoff, Jaume Benavente Read More »

La terra prohibida, Volum 2, Manuel de Pedrolo, Comanegra

La terra prohibida (Volum II), Manuel de Pedrolo

La terra prohibida (Volum II), Manuel de Pedrolo La terra, per a qui la treballa Manuel de Pedrolo tenia un defecte, un gros, colossal, imperdonable defecte: era català i se sentia català —català i només català. I això, en el regne de l’Espanya unitària i unitarista, colonial i colonitzadora, no té remei. Un defecte que …

La terra prohibida (Volum II), Manuel de Pedrolo Read More »

Cicle d'Almandaia, Antoni Vidal Ferrando, El Gall Editor, 2015

L’illa dels dòlmens, Antoni Vidal Ferrando

L’illa dels dòlmens, Antoni Vidal Ferrando Si hagués sabut, si hagués pogut… Segurament, si em demanessin que és —més aviat, que convindria que fos, que hauria d’ésser— una novel·la o una narració llarga gosaria dir que, per davant de tot —per damunt de qualsevol altra consideració (formal o terminològica)— és un retrat de la condició …

L’illa dels dòlmens, Antoni Vidal Ferrando Read More »

Cicle d'Almandaia, Antoni Vidal Ferrando, El Gall Editor, 2015

La mà del jardiner, Antoni Vidal Ferrando

La mà del jardiner, Antoni Vidal Ferrando La intemporalitat de la memòria En un apunt de l’any 1953 dels seus (quasi imprescindibles) Diaris, Witold Gombrowicz explica quina és la seva concepció de l’art: «Crec que l’art […] ha d’intentar trobar les seves vies personals. El que em lliga a una obra d’art és aquesta secreta …

La mà del jardiner, Antoni Vidal Ferrando Read More »

Cicle d'Almandaia, Antoni Vidal Ferrando, El Gall Editor, 2015

Les llunes i els calàpets, Antoni Vidal Ferrando

Les llunes i els calàpets, Antoni Vidal Ferrando La màgia de l’odissea quotidiana De vegades, algun saberut —els saberuts són els que mai no s’equivoquen, el que no dubten perquè tampoc no s’arrisquen, els que repeteixen el que han dit els altres— se sorprèn quan un poeta escriu una novel·la, i no tan sols se …

Les llunes i els calàpets, Antoni Vidal Ferrando Read More »

En caure la tarda, Jordi Coca

Per poc partidaris que siguem dels cànons literaris —i menys d’aquells que es presenten amb ínfules d’incontrovertibilitat— potser sí podríem convenir en un dels trets que permeten determinar si una obra literària (i artística, en general) assoleix un nivell de qualitat destacable: la seva capacitat de reflectir amb profunditat i escaiença l’essència de l’existència humana …

En caure la tarda, Jordi Coca Read More »