Archives for 

Notes de lectura

Els meus premis, Thomas Bernhard

Com més temps passa, més em fa la impressió que un dels grans, grans autors que quedaran del segle XX és Thomas Bernhard, un escriptor incòmode, que no encaixa gaire en els (limitadors i empobridors) cànons literaris, que va seguir el seu camí sense preocupar-se gaire d’on l’havia de dur, i, encara menys, de si […]
0

El diable i l’home just, Jordi Coca

L’infern (no sempre) són els altres Escriure una novel·la epistolar suposa per a qualsevol autor exigir-se un esforç suplementari, ja que implica una tasca molt àrdua aconseguir, al mateix temps, explicar allò que es vol explicar i fer-ho mitjançant cartes que semblin versemblants, que no facin la impressió d’estar forçades o adaptades a les necessitats […]
0

El nen perdut, Thomas Wolfe

El fill pròdig mai no se’n va anar Si decideixes llegir literatura, literatura de veritat, aquella que es proposa anar més enllà d’un passatemps efímer, et trobes sovint amb llibres que, de bon començament, no saps com afrontar, que no saps on et volen dur —fins i tot, que no saps si estaràs disposat a […]
1

El diable i l’home just, Jordi Coca

No aprenem res sense haver-ho viscut realment La representació del diable i altres éssers satànics en la literatura té una llarga, llarguíssima tradició, que s’inicia ja en els llunyans temps de la Bíblia, on tempta a Job fins quasi fer-lo embogir, passant per La divina comèdia de Dant, seguint pel Paradís perdut de Milton i […]
0

El nen que sabia parlar l’idioma dels gossos, Joanna Gruda

Hauria de resultar sobrer assenyalar que no tots els llibres neixen i es publiquen amb vocació d’obres mestres, però potser no ho és tant: si féssim cas de les lloances hiperbòliques de les cobertes de la majoria de les obres que inunden les llibreries, no ens restaria altre remei que concloure que hi ha, almenys, […]
0

Citacions literàries de L’alè de les cendres, Maite Salord

* Som el que hem viscut. (© Maite Salord, L’alè de les cendres, Editorial Arrela, 2014, pàg. 37) * Només pot provocar dolor allò que estimes. (© Maite Salord, L’alè de les cendres, Editorial Arrela, 2014, pàg. 42)  * Només som en saber-nos estimats. (© Maite Salord, L’alè de les cendres, Editorial Arrela, 2014, pàg. […]
0

¿És breu, la vida?, Sèneca

Collige, virgo, rosas, dum flos novus, et nova pubes De la mateixa manera que són ben pocs els que s’atansen a les grans obres de la literatura, dissuadits per la seva pàtina de sacralitat, de (teòrica) inaccessibilitat, em temo que també podríem comptar amb els dits de les mans —a tot estirar, de les mans […]
0

La rasa, Andrei Platónov

Un do del cel? Si parlem de poesia resulta ben obvi que la literatura és, per damunt de tot, llenguatge: és el com que transmet el que (“[La poesia ha d’assolir] aquell subtil equilibri entre el que es diu i la manera com es dit.”, afirma Miquel Martí i Pol en una de les cartes […]
0

El viatge literari de l’exili mai no acaba

El novembre comença a deixar enrere un estiu que semblava no voler acomiadar-se mai quan una bona gernació pugem la passarel·la del vaixell de La Central per emprendre un engrescador viatge literari. Al pont de comandament ens hi esperen tres magnífics capitans, Laura Borràs, Sam Abrams i Artur Bladé i Font —acompanyats pel primer oficial, […] Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
0