Archives for 

nota de lectura

L’últim mono, Lluís Maria Todó

L’últim mono, Lluís Maria Todó

Traduint l’existència Per més que alguns s’entestin en demostrar el contrari, omplint les taules de novetats de les llibreries amb artificis formals que enlluernen però que queden reduïts al no-res tan aviat com s’esvaeix la resplendor, cada vegada em sembla més clar que dos dels més grans valors literaris —fruit d’un esforç i d’una traça […]
0
La confessió de la lleona, Mia Couto

La confessió de la lleona, Mia Couto

Realitat màgica Afirmava Umberto Eco que «Qui no llegeix, als 70 anys haurà viscut una sola vida: la seva. Qui llegeix haurà viscut 5.000 anys: Hi era quan Caïm matà Abel, quan Renzo esposà Lucia, quan Leopardi admirava l’infinit. Perquè la lectura és una  immortalitat cap enrere»*. Cap enrere i, també, podríem dir, cap endavant, […]
0
Cartes d’una pionera, Elinore Pruitt Stewart

Cartes d’una pionera, Elinore Pruitt Stewart

Oest real La major part dels coneixements que tenim de la (re)població de l’Oest americà provenen dels Westerns cinematogràfics, com per exemple How the West Was Won, de les imatges que ens va deixar el gran John Ford, quan no de John Wayne i d’altres actors gairebé oblidats com Dana Andrews o Randolph Scott, però […]
0
El diari de la Rywka

El diari de la Rywka, Rywka Lipszyc

L’infern humà Durant molt de temps, massa i tot, el gran referent literari juvenil de la persecució dels jueus per part del nazisme ha estat El diari d’Anna Frank, llegit i rellegit, amb raó, arreu i per tothom. Una troballa afortunada, explicada en detall al prefaci, permet que ara l’Anna estigui molt ben acompanyada per […]
0
No tinc paraules, Edward St. Aubyn

No tinc paraules, Edward St. Aubyn

El jurat ja té el seu veredicte? No crec que hi hagi gaire dubte, com han demostrat al llarg del temps un bon nombre d’escriptors, que l’humor és una de les armes (pacífiques) de destrucció massiva més eficaces i devastadores que es coneixen. I que, en literatura, quan es fa servir bé, no tan sols […]
0

Mercè Rodoreda–Joan Sales, Cartes completes (1960-1983)

A banda de «Què hem de llegir?», la segona gran pregunta que ens acostumen a fer a aquells que ens dediquem —amb major o major assiduïtat, amb major o menor encert— a fer comentaris sobre obres literàries és: «Em pots recomanar un llibre curtet, fàcil de llegir?» En general, acompanyen aquesta demanda amb un aclariment […]
0

El diable i l’home just, Jordi Coca

L’infern (no sempre) són els altres Escriure una novel·la epistolar suposa per a qualsevol autor exigir-se un esforç suplementari, ja que implica una tasca molt àrdua aconseguir, al mateix temps, explicar allò que es vol explicar i fer-ho mitjançant cartes que semblin versemblants, que no facin la impressió d’estar forçades o adaptades a les necessitats […]
0

El nen perdut, Thomas Wolfe

El fill pròdig mai no se’n va anar Si decideixes llegir literatura, literatura de veritat, aquella que es proposa anar més enllà d’un passatemps efímer, et trobes sovint amb llibres que, de bon començament, no saps com afrontar, que no saps on et volen dur —fins i tot, que no saps si estaràs disposat a […]
1

Gabriela, clau i canyella i Els Vells mariners, Jorge Amado

Una veu (magistral) avesada a narrar En aquest món literari de casa nostra (que, deixeu-m’ho dir entre parèntesi, mai no hauria estat el mateix sense en Jaume Vallcorba, descansi en pau) sovint costa d’allò més escatir quins són els criteris que s’empren per destacar la publicació d’una o altra obra. Mentre tant en la premsa […]
0

El nen que sabia parlar l’idioma dels gossos, Joanna Gruda

Hauria de resultar sobrer assenyalar que no tots els llibres neixen i es publiquen amb vocació d’obres mestres, però potser no ho és tant: si féssim cas de les lloances hiperbòliques de les cobertes de la majoria de les obres que inunden les llibreries, no ens restaria altre remei que concloure que hi ha, almenys, […]
0