Xavier Serrahima: el racó de la paraula Rotating Header Image

neutralitat

11 segons per Compromís

Certament és molt més senzill parlar de la democràcia que no pas practicar-la —i, menys encara, en arribar les campanyes electorals. Convindria que la majoria dels polítics de la nostra terra aclarissin si comparteixen la definició que fa el DIEC sobre la democràcia: “Sistema de govern basat en el principi de la participació igualitària de tots els membres de la comunitat en la presa de decisions d’interès col·lectiu.

Si la comparteixen, el primer que haurien de fer és demanar la modificació del fa ben poc reformat article 66 de la Llei orgànica del règim electoral general (LOREG), que —en un oxímoron jurídic que caldria emmarcar— estableix que han de ser garantits “el respecte al pluralisme polític i social, així com a la igualtat, proporcionalitat i la neutralitat informativa en la programació dels mitjans de comunicació”. El gran dubte filosòfic és: com es pot garantir la igualtat i la proporcionalitat al mateix temps si són incompatibles?

Aquesta coartadora, limitadora i antidemocràtica situació de “proporcionalitat” en la informació electoral, que no té parangó en cap país mínimament civilitzat, ha produït uns efectes encara més catastròfics en els debats electorals, que han de repartir el seu temps d’acord amb la seva respectiva representació parlamentària. Transformant, de facto, la pretesa proporcionalitat en una mena de maledicció bíblica —“Perquè a tot aquell qui té, li donaran encara més, i en tindrà a vessar; però al qui no té, li prendran allò que li queda” (Mt 25. 14-30)—, afavorint la immobilitat de l’etern l’statuts quo imperant, i convertint la participació igualitària en una quimera inassolible: traiem-li la fona a David, no fos cas que importunés Goliat.

Aquesta vergonyosa insensatesa ha arribat enguany al límit de l’absurd al País Valencià, quan la Junta Electoral —a instàncies del PSPV— acordà repartir proporcionalment el temps d’intervenció de cada formació als debats de Canal 9! Atorgant al PP 8 minuts per bloc; al PSPV, 7; i a Esquerra Unida i a Compromís… 27 i 11 segons! Sí, sí ho heu llegit bé: 27 i 11 segons, respectivament! Visca la democràcia i la igualtat d’oportunitats!

Davant d’aquesta esperpèntica imposició, Compromís ha creat una enginyosa pàgina per a que els seus partidaris els facin saber “Què li diries al PP i PSOE… en 11 segons?” S’accepten propostes. Jo els n’ofereixo dues: o be 11 segons de mutisme absolut, o bé una repetir cada vegada una mateixa frase: “I d’això en dieu democràcia?”

dimecres, 9 d’octubre del mmxi

© Xavier Serrahima 2011

Publicat al Diari Maresme, el 9 de novembre del 2011

Safe Creative #1103068643444

Comparteix

Joc net amb Terrassa.net

Cada any hi ha un parell de dies especials que es repeteixen immancablement: el dia de la salut («No ens ha tocat la grossa, però almenys tenim salut!») i el dia de l’abstenció («El creixement de l’abstenció és un fenomen preocupant que caldria analitzar detingudament»). Desafortunadament, ambdós duren tan sols una jornada: en el primer cas, per a tots els que no ens ha tocat; en el segon, per a les formacions polítiques, que l’endemà ja s’han oblidat del seu propòsit de cercar algun mitjà que permeti combatre l’abstenció.

Si les forces polítiques hi estiguessin realment interessades, el primer que haurien de fer és apostar, decididament, per la participació ciutadana. Per la participació ciutadana diària, i no pas limitada a dipositar un vot cada quatre anys a candidatures de llistes tancades escollides des d’amunt. Per assolir aquest objectiu fonamental d’aprofundiment democràtic, de corresponsabilització ciutadana, res millor que fer ús de la immensa potencialitat que la xarxa d’Internet —i la societat 2.0— ens ofereix.

Amb major raó en una ciutat com la nostra, on Tothom suma i on segons l’ajuntament la participació ciutadana és “una peça fonamental del sistema democràtic, un eix d’unió entre l’acció de govern i les necessitats de la ciutadania (…), afavorint el diàleg i el consens”. Una participació que tan sols pot ésser real i eficaç si és directa, contínua i efectiva, defugint el sistema habitual unidireccional i diferit. Una participació on el ciutadà deixi d’ésser un elector per passar a esdevenir una persona —un element de decisió final.

Per aconseguir aquest objectiu essencial de participació caldria inventar i instaurar un mitjà directe i immediat de comunicació… si no fos perquè ja està inventat! Es tracta de Terrassa.net, el portal de comunicació “al servei de la ciutadania”, on són “els propis protagonistes els que n’administren [els continguts]”. Un portal “neutral i plural” que el Patronat de la Fundació terrassa.net ha decidit tancar demà, 1 de gener, per “traslladar a altres mitjans digitals de la ciutat (terrassa.cat, terrassadigital.cat, visquemterrassa, etc..) els [seus] continguts”.

Uns altres mitjans digitals curiosament no tan “neutrals ni plurals” ni directament participatius, sobre els quals els nostre excel·lentíssim ajuntament hi manté una posició predominant…

Si els motius de la decisió són, com ens diuen, purament i estricta econòmics, per quina raó no s’han fet servir els tan moderns mitjans de participació municipal dels quals disposem per demanar-nos l’opinió a la ciutadania? Per quina raó no se’ns ha preguntat, per exemple, si preferim mantenir el portal Terrassa.net a canvi de suprimir el sempre objectiu, participatiu i imparcial “Visquem Terrassa” que rebem puntualment cada mes als nostres domicilis?

O potser hem de creure que amb el que costa aquesta imprescindible revista de l’ajuntament i l’ajuda del Patronat no seria suficient per assegurar la continuïtat de Terrassa.net? Perquè, és clar, el que ens neguem a creure és que puguin tenir raó alguns malpensats que han gosat aventurar que és precisament el caràcter plural, neutral i lliure del portal el que ha decidit a l’ajuntament a no col·laborar-hi més entusiàsticament!

Confiem que una sàvia i diligent rectificació, tant de l’ajuntament com del Patronat permeti la continuïtat de Terrassa.net, demostrant amb fets —i no pas amb paraules— com n’eren d’injustificades aquestes absurdes i immotivades sospites.

divendres, 31 de desembre del mmx

© Cesc Serrahima 2o1o

[download#152#image]

Comparteix



Israel, Palestina i els prejudicis

Massa sovint fa la impressió de que són molt més importants i decisius els partits presos i les posicions a priori que no pas les realitats. En el món polític, en el del periodisme i en el de l’opinió pública en general – que avui en dia és molt fàcil de copsar, seguint els comentaris que fan els lectors als articles dels blocs o als diaris digitals – l’objectivitat i la pura informació són valors a la baixa. Cada vegada més, en comptes d’informar, la premsa ofereix una justificació i un enfocament ideològic d’allò que succeeix. O, el és pitjor, d’allò que ens volen fer creure que succeeix…

Amb major intensitat, encara, quan es tracta de certs assumptes d’especial rellevància o interès. Ho veiem al nostre país quan es parla de nacionalisme o de reivindicacions de caràcter identitari: quan el que ho practica és l’estat espanyol, tot són lloances i floretes. Cal defensar l’orgull d’ésser espanyol per damunt de tot. Si, a més a més, són ciutadans nascuts a Catalunya els en que mostren l’orgull, millor que millor! Per contra, si se’n mostren d’ésser i de definir-se com a catalans, les lloes esdevenen crítiques i acusacions de provincialisme…

En el cas del Pròxim Orient, i sobretot d’Israel i Palestina, el subjectivisme és encara més acusat… Si deixem de banda la sempre coherent, calmada i analítica Pilar Rahola – els més que raonables arguments pro-israelians de la qual alguns indocumentats confonen amb arabofòbia… – la resta dels diaris i mitjans es divideixen frontalment en dos fraccions: els que defensen Israel i el que fan costat a Palestina. I pobre de l’articulista que cometi la gosadia d’expressar una opinió mesurada o mínimament neutral…

Tan difícil és procurar deixar de banda els prejudicis i les reaccions viscerals? És demanar molt, potser, que ens oblidem, per un instant, de les parts que intervenen en el conflicte i ens centrem en allò que ha esdevingut? Imaginem, per un moment, que la situació s’hagués produït, per posar un exemple, al Congo… Un país on, per cert, van morir el dia de Nadal unes quatre-centes persones en mans de l’Exèrcit de Resistència del Senyor, sense que la premsa ni l’opinió pública hi hagi prestat més que una atenció residual…

Fem un esforç d’abstracció i imaginem-nos, doncs, que a la República Democràtica del Congo hi ha una població ocupada i sotmesa a un ferri control d’accés pel seu exèrcit, que quasi comporta l’asfixia del seu territori. Imaginem-nos que aquesta població es governada per una organització definida com a terrorista pel Dret Internacional i que ataquen els poblats veïns amb coets i morter, amb voluntat evident de causar víctimes però sense aconseguir-ho…

Seguim imaginant-nos que, com a reacció, l’exèrcit del Congo decidís bombardejar la població i envair-la militarment, causant uns quatre-cents morts, la meitat d’ells menors. Imaginem que, entre d’altres excessos, carros de combat congolesos disparen contra una escola tutelada per les Nacions Unides, causant una quarantena de morts, menors inclosos…

Sense prejudicis i sense posicions preses, quina consideraríem que hauria d’ésser la resposta de qualsevol ciutadà amb dos dits de front i amb una mínima sensibilitat humana i moral? No hi hauria gaires dubtes. En primer lloc, condemnar el llançament de coets per part de la població ocupada, és clar. Però, no seria lògic que condemnés, amb major rotunditat encara, la intervenció de l’exèrcit regular, precisament pel fet d’ésser-ho, i reclamés al Congo l’alto al foc immediat? O s’entendria que es limités a referir-se a una resposta desproporcionada per part de l’estat congolès…?

Si critiques l’actuació israeliana ets un antisionista, un islamista declarat i quasi un nazi? Per contra, si et comptes entre els que exigeixen als Palestins i a Hamas la fi de la lluita armada, esdevens un imperialista proamericà i anti-àrab? I si fas les dues coses? I si denuncies l’exercici de la violència armada, la practiqui qui la practiqui – i amb major èmfasi si hi intervé un estat democràtic – i la justifiqui com la justifiqui, que ets? Un il·luminat? Un provocador? O potser, senzillament, un extraterrestre?

dijous, 8 de gener del 2008

[download#148#image]                                                                                                [polldaddy poll="1270970"]

Comparteix

Features Stats Integration Plugin developed by YD