L’illa dels dòlmens, Antoni Vidal Ferrando

Cicle d'Almandaia, Antoni Vidal Ferrando, El Gall Editor, 2015

L’illa dels dòlmens, Antoni Vidal Ferrando Si hagués sabut, si hagués pogut… Segurament, si em demanessin que és —més aviat, que convindria que fos, que hauria d’ésser— una novel·la o una narració llarga gosaria dir que, per davant de tot —per damunt de qualsevol altra consideració (formal o terminològica)— és un retrat de la condició … Llegiu mésL’illa dels dòlmens, Antoni Vidal Ferrando

La mà del jardiner, Antoni Vidal Ferrando

Cicle d'Almandaia, Antoni Vidal Ferrando, El Gall Editor, 2015

La mà del jardiner, Antoni Vidal Ferrando La intemporalitat de la memòria En un apunt de l’any 1953 dels seus (quasi imprescindibles) Diaris, Witold Gombrowicz explica quina és la seva concepció de l’art: «Crec que l’art […] ha d’intentar trobar les seves vies personals. El que em lliga a una obra d’art és aquesta secreta … Llegiu mésLa mà del jardiner, Antoni Vidal Ferrando

Les llunes i els calàpets, Antoni Vidal Ferrando

Cicle d'Almandaia, Antoni Vidal Ferrando, El Gall Editor, 2015

Les llunes i els calàpets, Antoni Vidal Ferrando La màgia de l’odissea quotidiana De vegades, algun saberut —els saberuts són els que mai no s’equivoquen, el que no dubten perquè tampoc no s’arrisquen, els que repeteixen el que han dit els altres— se sorprèn quan un poeta escriu una novel·la, i no tan sols se … Llegiu mésLes llunes i els calàpets, Antoni Vidal Ferrando

Diaris / Tots els contes, Katherine Mansfield

Diaris / Contes, Katherine Mansfield

Diaris / Tots els contes, Katherine Mansfield Narrar amb (i en) tots els sentits Que a les taules de novetats de les llibreries coincideixin els Diaris i el volum Tots els contes, de Katherine Mansfield ens ofereix una magnífica oportunitat de conèixer amb profunditat l’obra d’una autora considerada canònica —amb tots els riscos que això … Llegiu mésDiaris / Tots els contes, Katherine Mansfield

La Cavalleria Roja, Issak Bàbel

La Cavalleria Roja, Issak Bàbel

Ras i cru Si algun lector vol saber per quina raó el recull de narracions La Cavalleria Roja (Konarmija), d’Issak Bàbel és considerada, per un gran nombre de contistes, un del seus llibres preferits, per no dir de capçalera, ara ho té fàcil, gràcies a la traducció actualitzada que n’ha fet la sempre fidel Monika … Llegiu mésLa Cavalleria Roja, Issak Bàbel

Anatomia de les distàncies curtes, Marta Orriols

Anatomia de les distàncies curtes, Marta Orriols

La nostra vida de cada dia En literatura acostuma a ésser més senzill, més agraït, i, sobretot, a rebre una millor acollida per part de la majoria dels lectors, escriure històries extraordinàries —per dir-ho emprant un títol que agermana les narracions d’Edgar Allan Poe amb les de Roald Dahl— que  no pas quotidianes. Parlar d’un … Llegiu mésAnatomia de les distàncies curtes, Marta Orriols

Glanbeigh, Colin Barrett

Glanbeigh, Colin Barrett

(mal)Viure en ebullició En literatura, descobrir veus noves acostuma a ésser molt satisfactori. Amb major raó quan pertanyen a gent jove, o més aviat jove. Colin Barrett, quan escriví Glanbeigh (Young Skins), Sajalín Editores, traduïda per Celia Filipetto, ja havia complert els 31 anys, i per tant no el podem considerar, en propietat, jove, però … Llegiu mésGlanbeigh, Colin Barrett

Tria per Sant Jordi

Un altre Sant Jordi és possible

 Un altre Sant Jordi és possible (i imprescindible) Fa no pas gaire, Ricard Ruiz Garzón es demanava a El Periódico si “un altre Sant Jordi és possible”, i oferia les seves alternatives al Sant Jordi dels darrers temps, on, per desgràcia, sembla que compta més el qui que no pas el què: si el llibre … Llegiu mésTria per Sant Jordi

El crit de l’ocell domèstic, Maksim Óssipov

El crit de l’ocell domèstic

Viatge de l’interior de l’ànima Valorar un llibre de contes acostuma a ésser més complicat que no d’altres gèneres, com la novel·la, per exemple, on és la cohesió i la integració del conjunt el que cal tenir en compte per damunt de tot. En un recull de narracions, que és fonamental: que siguin bons individualment?, … Llegiu mésEl crit de l’ocell domèstic, Maksim Óssipov

Torero d’hivern, Miquel Adam

El gènere del conte ha anat seguint els passos del de la novel·la i ha esdevingut divers, multiforme, gairebé il·limitat. En un principi era una història que avançava cronològicament fins abocar a un final més o menys inesperat, però des que Monterroso va fer la broma que havia escrit el conte més curt que mai … Llegiu mésTorero d’hivern, Miquel Adam

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...