Archives for 

narracions

petita_cronica_stefan_zweig_id

Petita crònica, Stefan Zweig

La sang de l’esperit Sovint, quan ens referim als grans escriptors en llengua alemanya del segle passat (Thomas Mann, Joseph Roth, Robert Musil, Alfred Doblin, Franz Kafka, Rainer Maria Rilke, Bertolt Brecht, Thomas Bernardh, Günter Grass…), ens oblidem d’esmentar-ne un que mereixeria de ple dret formar part d’aquesta llista però que, per raons no del […]
0

Repòs etern i altres narracions, Vassili Grossman

En parlar de la literatura russa, es repeteix com una mena de mantra que els seus grans autors han estat dels artistes més capaços de reflectir amb major pregonesa l’ànima humana, allò que constitueix el fonament de les persones i les acosta a la transcendència. Els grans personatges de les lletres russes són inoblidables i […]
0

Les parelles dels altres, Gonzalo Torné

D’un temps ençà, tant a casa nostra (damià bardera, Adrià Pujol, Yannick Garcia…) com a fora (Ferdinand von Schirach, David Bezmozgis, Alice Munro, George Saunders, James Salter…), hi ha tot un conjunt d’autors que semblen haver-se proposat demostrar que potser el del conte pugui ésser definit com a gènere menor per la seva extensió però no pas per la seva qualitat. Es tracta […]
0

Culpa, Ferdinand von Schirach

Quan ja fa massa temps que la literatura i el màrqueting es confonen —de fet, que la (teòrica) literatura ha esdevingut màrqueting— i que és més important que l’autor sigui conegut que no pas que tingui coses a dir (i sàpiga com dir-les: cal no oblidar mai que en literatura el què i el com […]
0

Fauna animal, Damià Bardera Poch

A l’assaig L’art rus, escrit l’any 1900, Rainer Maria Rilke afirmava: “Allò que revela el més alt significat d’una obra d’art és que l’espectador recreï en el seu interior allò que l’artista creà primer”. En l’àmbit literari aquesta realitat, que havia estat present des de les seves primeres manifestacions, esdevé molt més palesa a partir […]
0

Dersú Uzalà, Vladímir Arséniev

Una de les característiques que millor defineixen la literatura, la gran literatura, és la seva capacitat de convertir els seus protagonistes en arquetips. En arquetips humans que perviuen molt més enllà de l’obra literària que els va crear, esdevinguts models de conducta, paradigmes de comportament. Si deixem de banda Homer, que és l’arrel i el […]
0

Pel país de l'Ussuri, Vladímir Arséniev

La relació entre literatura i cinema ha estat sovint objecte dels estudis i comentaris més diversos. En algunes ocasions, fins i tot d’agres —i estèrils— controvèrsies entre els que defensen la prevalença d’una de les dues arts sobre l’altra. Sobretot per part d’aquells que no dubten en afirmar, de manera categòrica, que, quan una obra […]
0

Els dies difícils, Maria Mercè Roca

Llegir un llibre que t’agradi, un llibre que realment t’agradi, sempre és una sort i un privilegi. Amb major raó quan la major part de les lectures de l’estiu —segurament l’època de l’any més propícia per la literatura— no t’han fet el pes. Algunes per excés (per haver pretès estirar més el braç que la […]
0

Elogi de la formiga

El segon llibre de que pretenia parlar ahir va quedar-se’m al tinter, al tinter del temps – del meu temps de pare de família… Es tracta de Elogi de la formiga, de Joaquim Carbó (Editorial Columna, 1996). Un recull de sis narracions d’aquest prolífic autor, especialment conegut per la seva literatura infantil. Només cal recordar […]
0