Archives for 

Mercè Rodoreda

Mercè Rodoreda–Joan Sales, Cartes completes (1960-1983)

A banda de «Què hem de llegir?», la segona gran pregunta que ens acostumen a fer a aquells que ens dediquem —amb major o major assiduïtat, amb major o menor encert— a fer comentaris sobre obres literàries és: «Em pots recomanar un llibre curtet, fàcil de llegir?» En general, acompanyen aquesta demanda amb un aclariment […]
0

La nostra vida vertical, Yannick Garcia

A casa nostra —em refereixo a aquell territori extens que definia amb tanta exactitud en Josep Pla: «El meu país és aquell on, quan dic “Bon dia”, em responen “Sí, sembla que fa bon dia”— sembla que el gènere del conte estigui condemnat a progressar fent salts, en comptes de fer-ho de manera gradual i […]
0

Joan Sales, la ploma contra el silenci, Marta Pascual

Quan s’acosta el final del 2012, fa la impressió que un dels principals objectius del Centenari Sales Calders Tísner, acréixer el coneixement —i el reconeixement— de les obres dels tres autors, no s’ha assolit com hauria estat desitjable. Molt ens temem que, a banda de la crisi i les retallades, que han convertit la cultura […]
0

Diari íntim. Escrits autobiogràfics, Rafael Tasis

Per al públic majoritari fins fa tot just quatre dies resultava gairebé impossible fer-se una idea, ni tan sols aproximada, de la colossal magnitud de la tragèdia que suposà, per al món cultural i literari de la nostra terra, l’exili a què es veieren forçats la majoria dels intel·lectuals després de la Guerra Civil. Per […]
0

Mirall trencat, Mercè Rodoreda

Podríem convenir que el que assenyala la diferència cabdal entre una obra menor i una de major, ja sigui literària o artística en general, és la seva continuïtat en el temps, la seva permanent actualitat. O el que és el mateix: una obra mestra indiscutible, una obra clàssica és aquella que és —o, més aviat, […]
0

Honorables, Quim Torra

En general, quan hom escriu allò que li plau, deixant-se menar pel que li demana el cor, amb absoluta llibertat, s’acostuma a notar. Amb major raó encara si ho fa amb l’abrandament i la convicció que habitualment acompanyen aquesta mena d’obres: poques coses hi ha al món més encomanadisses que la passió, sobretot quan s’alia […]
0

L’ambició de l’Aleix, Enric Valor

El 5 de juny del 1925 Carles Riba llegí la conferència Una generació sense novel·la, oferint les seves consideracions sobre la manca de consolidació d’aquest gènere a les nostres lletres a inicis del segle passat, sobretot en comparança amb el cultiu de la poesia. L’insigne poeta l’acabà adreçant una invitació —o, més aviat, una invocació— […]
0

Un amor de Josep Pla al Canadell

A l’univers de la literatura acostuma a ésser força arriscat establir hipòtesis alternatives sobre què hauria succeït si tal o tal altre esdeveniment concret no s’hagués produït o s’hagués produït d’una altra manera: si no haguessin coincidit aquells autors que tant es van influenciar mútuament, si aquell escriptor no hagués rebut el recolzament d’un mecenes […]
0

Mercè Rodoreda, Cartes a l’Anna Murià 1939-1956

Abans de començar, cal que advertim que no som gens ni mica partidaris de la segregació de persones per raons de gènere, ans al contrari. I si no ho som en general —i menys encara en l’àmbit educatiu, on és contraproduent tant des del punt de vista social com psicològic— tampoc no ho som en […]
0