Archives for 

Maurici Serrahima

Deu oques blanques, Gerbrand Bakker

Un dels majors riscos que es corre en tractar d’analitzar una obra literària és dir-ne més que no convindria. O, per ésser més exacte, explicar-ne més que no seria aconsellable, de manera que no tan sols es condicioni al lector o lectora —la qual cosa es produirà, ineludiblement, si la crítica té el mínim de […]
0

Epistolaris Arbonès-Manent, Arbonés-Pedrolo i Serrahima-Pedrolo

En una lletra del maig del 1885 Friedrich Nietzsche li comenta a la seva germana que atès que “no ens ha estat donat de comunicar-nos amb nosaltres mateixos, tot i que seríem ben feliços de poder-ho fer, […], cal que trobem algú davant del qual ens sigui possible obrir-nos”. Una declaració que ens causaria no […]
0

Joan Sales, la ploma contra el silenci, Marta Pascual

Quan s’acosta el final del 2012, fa la impressió que un dels principals objectius del Centenari Sales Calders Tísner, acréixer el coneixement —i el reconeixement— de les obres dels tres autors, no s’ha assolit com hauria estat desitjable. Molt ens temem que, a banda de la crisi i les retallades, que han convertit la cultura […]
0

En caure la tarda, Jordi Coca

Per poc partidaris que siguem dels cànons literaris —i menys d’aquells que es presenten amb ínfules d’incontrovertibilitat— potser sí podríem convenir en un dels trets que permeten determinar si una obra literària (i artística, en general) assoleix un nivell de qualitat destacable: la seva capacitat de reflectir amb profunditat i escaiença l’essència de l’existència humana […]
0

Tu i jo, Niccolò Ammaniti

En una carta de adreçada a Maurici Serrahima seixanta anys enrere Manuel de Pedrolo advertia de la inconveniència que suposava que el terme francès nouvelle no tingués “un mot adequat en la nostra llengua” que permetés englobar-hi totes aquelles obres de caire narratiu que no comptessin “amb les seves bones tres-centes pàgines”. Aquest tan dissortat […]
0

El pas per la vida al meu país, Llibert Cuatrecasas

Si l’autobiogràfic —i el memorialístic en general— és un dels gèneres literaris més arriscats és perquè, tot i reflectint-hi alhora el seu temps, el subjecte, esdevingut també objecte, està condemnat constantment a cavalcar l’abisme que separa el narcisisme de la immodèstia. Ho expressava amb claredat Carner-Ribalta en les seves Memòries: “[Espero] que aquesta compilació de […]
0

Diari íntim. Escrits autobiogràfics, Rafael Tasis

Per al públic majoritari fins fa tot just quatre dies resultava gairebé impossible fer-se una idea, ni tan sols aproximada, de la colossal magnitud de la tragèdia que suposà, per al món cultural i literari de la nostra terra, l’exili a què es veieren forçats la majoria dels intel·lectuals després de la Guerra Civil. Per […]
0