Mai no sé què fer fora de casa, Neus Canyelles

En una lletra adreçada a l’escriptora Hortense Allart, el 22 de juny de 1847, George Sand afirmava amb molt de senderi que “Cap home, i cap dona, i cap existència no ofereixen a un artista apassionat pel seu art un subjecte executable en la seva realitat. […] [És] la simplicitat del públic vulgar la que … Llegiu mésMai no sé què fer fora de casa, Neus Canyelles

La meva (modesta) brúixola literària per Sant Jordi

Com bé comenta en Bernat Puigtobella, és més que possible que ara, tot just després de la Crónica de una muerte anunciada, quan El coronel no tiene quien les escriba y ja no pot Vivir para contarla, el gran autor colombià es converteixi en el més comprat —que no, ai las!, en el més llegit: … Llegiu mésLa meva (modesta) brúixola literària per Sant Jordi

Les parelles dels altres, Gonzalo Torné

D’un temps ençà, tant a casa nostra (damià bardera, Adrià Pujol, Yannick Garcia…) com a fora (Ferdinand von Schirach, David Bezmozgis, Alice Munro, George Saunders, James Salter…), hi ha tot un conjunt d’autors que semblen haver-se proposat demostrar que potser el del conte pugui ésser definit com a gènere menor per la seva extensió però no pas per la seva qualitat. Es tracta … Llegiu mésLes parelles dels altres, Gonzalo Torné

Manazuru. Una història d’amor, Hiromi Kawakami

Acostuma a succeir que de les literatures poc conegudes i, més encara, de les considerades exòtiques, com la japonesa, en coneixem un parell d’autors, editats profusament quan reben el Nobel —Yasunari Kawabata, l’any 1968 i Kenzaburo Oe, el 1994—, i poca cosa més. Tanmateix, a banda del sempre actual Yukio Mishima i de Haruki Murakami, un … Llegiu mésManazuru. Una història d’amor, Hiromi Kawakami

La nostra vida vertical, Yannick Garcia

A casa nostra —em refereixo a aquell territori extens que definia amb tanta exactitud en Josep Pla: «El meu país és aquell on, quan dic “Bon dia”, em responen “Sí, sembla que fa bon dia”— sembla que el gènere del conte estigui condemnat a progressar fent salts, en comptes de fer-ho de manera gradual i … Llegiu mésLa nostra vida vertical, Yannick Garcia

El cantó de Guermantes I, Marcel Proust

Que la literatura és el grau suprem, excels de l’escriptura ho posen de manifest els grans mestres des de fa més de dos mil anys: des que Homer —o aquell o aquells inconegut/s que nosaltres anomenem així— va poetitzar el rapte d’Helena fins els nostres dies. Sobretot quan alguns autors, excepcionals, superen l’escriptura, la necessitat … Llegiu mésEl cantó de Guermantes I, Marcel Proust

Presentació de Barcelona no existeix, de David Castillo

Entrar a La Casa del Llibre del Passeig de Gràcia és fer-ho en un altre món: un d’impossible en un país on la meitat de la població mai no llegeix cap llibre i on l’altra meitat en llegeix un parell l’any. Un món colossal on els llibres són per totes bandes, encoixinant barrocament tant les … Llegiu mésPresentació de Barcelona no existeix, de David Castillo

El tant per cent, Rafael Vallbona

Sovint, aquells que ben poc saben de novel·la negra, aquells que per un elitisme literari mal entès, es neguen a llegir-la per considerar-la un gènere menor, s’endurien una sorpresa monumental si s’alliberessin dels seus convencionalismes i s’immergissin en els grans clàssics, des de Hammett o Chandler a Simenon i Highsith, passant per Westlake o Chesterton. … Llegiu mésEl tant per cent, Rafael Vallbona

Presentació de La nostra vida vertical, de Yannick Garcia

Que la presentació d’un llibre es dugui a terme en un restaurant anomenat Silenus no saps ben bé si és una premonició de disbauxa o de saviesa, d’ordre o de liberalitat, de modernitat o d’antigor. Potser t’ajuda a fer-t’hi arribar més disposat a les preguntes que no pas a les respostes, a obrir els ulls … Llegiu mésPresentació de La nostra vida vertical, de Yannick Garcia

Les aventures del bon soldat Švejk, Jaroslav Hašek

Referir-se a la novel·la (ja des del seu naixement; només cal recordar Apuleu i el seu Ase d’or) és referir-se al cultiu de l’humor. Pentagruel i Gargantua (Rabelais), El Quixot (Cervantes), Tristram Shandy (Sterne), Jacques el fatalista i el seu amo (Diderot) i Els papers pòstums del Club Pickwick (Dickens) —per esmentar-les en ordre cronològic— … Llegiu mésLes aventures del bon soldat Švejk, Jaroslav Hašek

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...