Archives for 

literatura

En aquesta part del món, Guillem Simó

En aquesta part del món, Guillem Simó

Apunts d’una vida A les terres de parla catalana tenim, per desgràcia, menys costum que a d’altres latituds de llegir diaris, dietaris i, en general, obres memorialístiques. Per això, quan se n’edita (o se’n reedita, com en aquest cas) un, el més normal és que acabi passant desapercebut, que transcorri un temps al taulell de […]
0

Em dic Lucy Barton, Elizabeth Strout

De mare en tenim una sola Els qui hagin llegit —i gaudit— Els germans Burgess i, sobretot, Olive Kitteridge, segurament se sobtaran força, en endinsar-se en Em dic Lucy Barton (My Name Is Lucy Barton), la darrera novel·la d’Elisabeth Strout, publicada per Edicions de 1984 i traduïda per Ester Tallada. Se sorprendran per la gran […]
0

Els 13 rellotges, James Thurber

L’art en la paraula No he entès mai gaire la raó per la qual la (teòrica) literatura juvenil hagi de segregar-se de la resta de la literatura, d’aquella que, per comparació, n’hauríem de dir per a adults. De veritat creiem que els joves, sobretot a partir dels 16 anys, han de llegir una literatura especial, […]
0
El meu gat Autícko, Bohumil Hrabal

El meu gat Autíčko, Bohumil Hrabal

El (segon) millor amic de l’home Les àvies, quan encara explicaven contes a la vora del foc, deien que “Qui no estima els animals mai es no podrà estimar les persones” i aquesta és una realitat obvia, que ben segur compartiran gairebé tots els que han tingut a casa seva algun animal de companyia, que […]
0
Filtracions, Àlex Susanna

Filtracions, Àlex Susanna

(Auto)retrat de l’artista tardorenc A Contre Sainte-Beuve Marcel Proust defensava —i jo, modestament, ho comparteixo— que per llegir (i per assaborir, per entendre) qualsevol obra literària no ens cal per a res conèixer la vida de l’autor, atès que qualsevol creació artística ha d’ésser autosuficient, ha d’ésser vàlida per ella mateixa, que, en tot cas, […]
0
Breus notes sobre literatura-Bloom, Gonçalo M. Tavares

Breus notes sobre literatura-Bloom, Gonçalo M. Tavares

L’art d’enlairar-se Una frase feta catalana afirma que «Al pot petit hi ha la bona confitura», però com que no hi ha sí sense no, a algú se li acudí afegir-hi una continuació —«… però també el verí!»— que, en principi, sembla  incompatible, però que, potser, no és més que una, molt assenyada, mostra de […]
0

L’instant és tot, Àngel Carbonell

Tempus fugit, poesis manent Un dels més grans avantatges del gènere poètic és la seva diversitat, l’absència de recepta que la caracteritza, la qual cosa permet que n’hi pugui haver per a tothom. O el que és el mateix, que aquells que no dubten en afirmar —amb un deix d’orgull a la veu que mai […]
0

Més amunt que les flames, de Louise Dupré

La dansa de la mort i de la vida Una pregunta que et repeteixen sovint els que no en llegeixen —ni tenen, en general, interès en llegir-ne— és «Per què serveix, la poesia?». Una pregunta que, plantejada així, crec que únicament pot ésser resposta d’una manera: «Servir, no serveix per res…, i per això, precisament […]
0

Somnis en temps de guerra, Ngũgĩ wa Thiong’o

(Sobre) viure, malgrat tot Si ens fixem en el Cànon Occidental d’en Harlod Bloom —aquesta llista que té un xic massa la tendència a mirar-se el melic, a seguir creient que Europa i Amèrica són el centre del món—, constatarem que un dels pocs escriptors de l’immens continent africà que esmenta , gairebé com un […]
0

Cala foc als ossos, Jaume C. Pons Alorda

Poesia seminal El títol d’aquesta meva anàlisi o visió —personal, intransferible, que es debat en un combat incert entre el seny i la rauxa— sobre Cala foc als ossos, el darrer poemari de Jaume C. Pons Alorda —embellit i il·luminat per un pròleg de Màrius Sampere i un epíleg de Lluís Calvo—, publicat per la […]
0