Archives for 

Lev Tolstoi

La vida sense Sara Amat, Pep Puig

La vida sense Sara Amat, Pep Puig

Guerra i pau a Ullastrell Tal i com vaig indicar per Twitter al seu moment, una de les notícies literàries més esperançadores de l’any passat fou la concessió del premi Sant Jordi a Pep Puig, que no partia ni molt menys com a favorit ni comptava amb el reconeixement públic mediàtic que, dissortadament, acostuma a […]
0
Trois poètes de leur vie, Stefan Zweig

Trois poètes de leur vie, Stefan Zweig

Stefan Zweig no només és un dels millors escriptors europeu del darrer segle, almenys, com ho demostra la recent publicació de Petita crònica. Quatre narracions, sinó que és un fabulós coneixedor de la psicologia d’altres creadors. Les seves biografies ens acosten als personatges que retraten i, sobretot, ens permeten entendre’ls, i, per tant, assaborir-los en […]
0

L’aigua és això, David Foster Walace

El peix vell (encara) neda contracorrent Només cal recordar el cèlebre antic proverbi francès (“Si [la] jeunesse savait, si [la] vieillesse pouvait”) per tenir clar que donar consells als joves acostuma a ésser tan infructuós com llançar pedres en un pou i esperar que surin —o com pretendre que l’estat espanyol sigui veritablement democràtic. Per […]
0

A l’oest de Roma, John Fante

El darrer amic de l’home En un dels inicis més famosos de la literatura de tots els temps, Lev Tolstoi emprèn Anna Karenina amb una frase tan genial com assenyada: “Totes les famílies felices s’assemblen. Cada família dissortada ho és a la seva manera”. Amb el seu darrer llibre, A l’oest de Roma (Edicions de 1984, […]
0

Germà gran, Lionel Shriver

Potser un dels grans dubtes que planteja la literatura és si ha d’acostar-nos a la realitat o defugir-la, si ha d’ésser evasió del món que ens envolta o immersió (i, en conseqüència, anàlisi) en ell. La ratlla que delimita ambdues possibilitats no és gens clara, tanmateix, atès que sovint un dels mitjans més eficaços d’afrontar […]
0

Confessió, Lev Tolstoi

Davant d’un llibre amb aquest títol —Confessió, Lev Tolstoi, Angle Editorial, 2013, amb traducció de Miquel Cabal— el primer en què pensem és en Les confessions de Jean-Jacques Rosseau, on el filòsof francès despullà la seva vida com mai no s’havia fet abans: “Vull mostrar als meus semblants un home en tota la veritat de […]
0

La dama de les camèlies, Alexandre Dumas

No deixa de sobtar que en un país com el nostre, tan amant de la lírica, que fou un dels primers en programar, La traviata, de Guissepe Verdi, al Liceu, l’any 1855, tot just dos després de la seva estrena a La Fenice no disposés fins ara d’una traducció catalana de la novel·la en que […]
0

Diari íntim. Escrits autobiogràfics, Rafael Tasis

Per al públic majoritari fins fa tot just quatre dies resultava gairebé impossible fer-se una idea, ni tan sols aproximada, de la colossal magnitud de la tragèdia que suposà, per al món cultural i literari de la nostra terra, l’exili a què es veieren forçats la majoria dels intel·lectuals després de la Guerra Civil. Per […]
0

La foscor visible, William Styron

Un dels trets que caracteritza —si més no, pot caracteritzar— els grans, grans, grans, artistes és el de la seva multidisciplinarietat: la seva capacitat de destacar en més d’un àmbit artístic o cultural. Els exemples dels renaixentistes Leonardo da Vinci i Michelangelo Buonarroti no poden ésser més evidents: la seva incontenible força creativa no admetia […]
0

La nit de Nadal, Nikolai Gógol

La gran —gran, gran, immensa— literatura russa del segle XIX és, segurament un dels més increïbles miracles culturals i artístics de la història de la humanitat. Un d’aquells extraordinaris miracles que resulta molt difícil, si no impossible, d’explicar. Tot d’una, per una atzarosa conjunció de circumstàncies que ni tan sols els experts en la matèria […]
0