Archives for 

La Magrana

Sota l’asfalt, Llort

Llort ha explicat en més d’una ocasió que si va arribar a la novel·la negra va ésser per casualitat, perquè en publicar, perquè Sebastià Bennasar va incloure el 2011 a l’antologia de novel·la negra catalana Pot semblar un accident (Meteora) la seva novel·la Trenta-dos morts i un home cansat (Rosa dels Vents, 2004). I d’aquesta […]
0

Dracs de tinta a Catalunya Ràdio

Que a un plegat d’escriptors i escriptores —animals solitaris i entotsolats, reclosos sempre a les nostres esquifides cambres pròpies woolfianes sense altra companyia que els llibres i les hores que avancen sense avançar— en convidin a una reunió amb el Director de Catalunya Ràdio ens resulta tan estrany com tenir un plat calent a taula; […]
1

Foc pàl·lid, Vladimir Nabokov

El més probable és que tots aquells lectors corrents als quals el terme metaliteratura provoqui —amb no poca raó, atès l’abús n’han fet que alguns— una certa al·lèrgia sentin prevenció davant d’un llibre tan diferent com Foc pàl·lid (Pale Fire), de Vladimir Nabokov, La Magrana, 2014, traduït per Assumpta Camps i Josep M. Jaumà. Si […]
0

Un futur incert, Francesc Raventós

A The Open Society and Its Enemies, Karl Popper afirmava que “Som producte de la natura, però la natura ens ha fet juntament amb el nostre poder d’alterar el món, de preveure i de planificar el futur, i de dur a terme decisions de llarg abast de les que som moralment responsables.” Una realitat cada […]
0

Si quan et donen per mort un dia tornes, Llort

Per a superar la perennitat de l’Espanya negra res mes adient que acostar-se a la novel·la d’aquest  gènere, atenent les sàvies paraules de Raymond Chandler (“Tot el que s’escriu amb vitalitat expressa aquesta vitalitat; no hi ha temes avorrits, només ments avorrides”, The Simple Art of Murder) i prescindint dels injustos prejudicis que la desvirtuen. […]
0

Els primers comtes catalans, Ramon d’Abadal

Segurament, una de les qüestions que es planteja més sovint en parlar de la història de Catalunya és la raó per la qual els monarques catalans no s’anomenaren reis sinó comtes. Una curiosa singularitat —aprofitada pels de sempre per a negar-nos les arrels seculars de la nostra indiscutible realitat nacional— l’origen de la qual tractaren […]
1