Archives for 

Joan Fuster

El compromís amb la cultura, Santi Cortés

Si girem el cap enrere i provem d’entendre la història de la cultura i l’edició en llengua catalana al País Valencià, sembla impossible que s’hagi pogut consolidar en un clima polític tan bàrbarament hostil com el que ha creat des de fa un bon munt d’anys el PP; una formació política sense escrúpols, atiliana, que […]
0

Mercè Rodoreda–Joan Sales, Cartes completes (1960-1983)

A banda de «Què hem de llegir?», la segona gran pregunta que ens acostumen a fer a aquells que ens dediquem —amb major o major assiduïtat, amb major o menor encert— a fer comentaris sobre obres literàries és: «Em pots recomanar un llibre curtet, fàcil de llegir?» En general, acompanyen aquesta demanda amb un aclariment […]
0

La mania de sostenir que tot va bé quan tot va malament

En una època excepcional com la que estem vivint a casa nostra, on sembla que tot s’hi val —des de la més espúria de les mentides a la demagògia més irresponsable—, saber que encara es publiquen llibres que no tan sols ens ajuden a veure-hi clar, sinó que ens airegen el pensament amb una ironia […]
0

Seductors, il·lustrats i visionaris, J.M. Castellet

(En sentit homenatge al mestre Josep Maria Castellet, recupero la meva anàlisi literària de Seductors, il·lustrats i visionaris. Mercès per tot!) El de les memòries és un gènere difícil de definir, i més encara de categoritzar. Amb major raó quan pretenen reflectir la vida dels que s’ha conegut i tractat. Quan esdevenen el retrat biogràfic d’aquelles […]
0

La peixera, Maiol de Gràcia Clotet

Per més que se’m pugui acusar de reiteratiu, no em cansaré de repetir que una de les majors benediccions que s’han produït en els darrers temps en el món de les lletres catalanes és l’aparició de tot un seguit d’editorials petites que aposten de manera decidida i coratjosa per la literatura de qualitat. Que s’atreveixen […]
0

Crònica d’un país, Josep M. Casasús

Un dels trets definitoris dels articles de premsa és el seu caràcter d’art efímer, d’immediata fugacitat. Tal i com succeeix amb la gastronomia, per més ben elaborat que estigui, el seu destí és ésser assaborit i consumit al moment. Després d’haver assolit, en el millor dels casos, un èxit tan fulgurant com perible, el major […]
0

Pensar el territori, Joan Tort i Rosa Català

 A Pidiendo un Goethe desde dentro, Ortega y Gasset afirmava que “La biografia és (…) un sistema en el qual s’unifiquen les contradiccions d’una existència”. Per més que la frase és més afortunada que real —si la biografia reïx a unificar les contradiccions vitals esdevindrà més aviat hagiografia— no podria ésser més escaient per a […]
0

Carles Sentís o la desmemòria induïda

Dimarts va morir, als 99 anys, el periodista i polític Carles Sentís. La major part de la premsa ha preferit no fer cap referència al seu passat franquista o passar-hi de puntetes, donant a aquesta circumstància un to quasi anecdòtic. En el millor dels casos, s’ha esbandit el tema esmentant que era un personatge “conflictiu” […]
0

Un amor de Josep Pla al Canadell

A l’univers de la literatura acostuma a ésser força arriscat establir hipòtesis alternatives sobre què hauria succeït si tal o tal altre esdeveniment concret no s’hagués produït o s’hagués produït d’una altra manera: si no haguessin coincidit aquells autors que tant es van influenciar mútuament, si aquell escriptor no hagués rebut el recolzament d’un mecenes […]
0