Els meus millors pròlegs, Ferran Escoda

Ridendo ridendo cogitem Benvolgut editor “i tanmateix amic”, aquest informe de lectura no seria, estrictament, necessari, atès que un artefacte literari com aquest, tan amarat de “vel·leïtats humorístiques” i metaliteràries, i tan anticomercial com el seu mateix títol —Els meus millors pròlegs: que ens hem tornat bojos o què?, qui voldria comprar-lo?—,  no mereixeria ni … Llegiu mésEls meus millors pròlegs, Ferran Escoda

El nen que sabia parlar l’idioma dels gossos, Joanna Gruda

Hauria de resultar sobrer assenyalar que no tots els llibres neixen i es publiquen amb vocació d’obres mestres, però potser no ho és tant: si féssim cas de les lloances hiperbòliques de les cobertes de la majoria de les obres que inunden les llibreries, no ens restaria altre remei que concloure que hi ha, almenys, … Llegiu mésEl nen que sabia parlar l’idioma dels gossos, Joanna Gruda

La imperfecció de les bombolles, Llort

Cercar l’originalitat en literatura —com en qualsevol disciplina artística— és un error de principi que en general s’acaba pagant molt car. Obsessionar-s’hi, convertir-la en el centre neuràlgic de l’obra, pretendre l’originalitat per l’originalitat, a banda d’una mostra obvia d’inseguretat, és la millor manera d’apostar contra un mateix. Entre d’altres raons, per una de fonamental: l’originalitat … Llegiu mésLa imperfecció de les bombolles, Llort

Orgull i prejudici, Jane Austen

Un dels debats permanentment obert en el món literari és el dels clàssics: quins són? Quin sentit tenen, avui en dia? Com acostuma a succeir en aquesta mena de qüestions de caràcter general o ampli, la resposta no és —ni pot ésser— una sola. No direm pas que “tants caps, tants barrets”, però gairebé: cadascú … Llegiu mésOrgull i prejudici, Jane Austen

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...