Xavier Serrahima: el racó de la paraula Rotating Header Image

inversió

Correus es renova a Terrassa

Terrassa ha recuperat la seva oficina central de Correus, a la Plaça Cinto Verdaguer. La inauguració va comptar amb la presència del batlle, Pere Navarro, i del president de la companyia postal, Sixto Heredia. Ambdós posaven somrients davant dels fotògrafs. No és gens d’estranyar: la seva proverbial infal·libilitat en el compliment dels terminis s’han posat de nou de manifest: les obres havien de fer-se en cinc mesos i mig i quedar enllestides pel novembre… del 2007!

Amb tot, cal reconèixer que l’espera ha pagat la pena i que la inversió de 1’9 milions d’euros ha assolit, amb escreix, els objectius que, segons el seu president, es proposava la companyia postal: fer més accessibles els serveis postals als ciutadans de Terrassa.

Ben cert que sí, només cal fer una vista a l’oficina per a adonar-se’n: la renovació ha estat total i absoluta. La sensació de netedat i de lluminositat és extraordinària: tot llueix i resplendeix! Fins a tal punt que fa pensar més en un museu, en una moderna galeria d’art, que no pas en una oficina postal. Ha quedat tan esplèndid, que convida a passejar-s’hi, a badar i a passar-hi llargues estones d’embadalida contemplació…

Una opció que no pot adir-se més amb el tarannà de Correus, conegut des de l’albada dels segles com el lloc màgic on el temps es va aturar! El regne de les cues i del temps sense temps!

I més ara, ja que tot sembla indicar que el generós pressupost no incloïa l’adquisició d’una màquina expedidora de tiquets, que permeti saber quan és el teu torn i quina finestreta et correspon… Què millor que una interminable cua desordenada per a evitar caure en la temptació de fugacitat que comporta el segle XXI…?

Si vols fer amics, si vols aprendre a assaborir el temps sense presses, si vols conèixer de primera mà la realitat de la immersió lingüística (en espanyol, per descomptat) a la nostra ciutat, no ho dubtis, vine a visitar la renovada oficina de Correos de Terrassa! No et decebrà!

dimarts , 18 de novembre del 2oo8

 

[download#68#image]

 

Intel·ligència econòmica

Sembla que, per fi, el govern de Rodríguez Zapatero ha estat capaç de descobrir allò que fins els quatre indígenes amazònics que deuen quedar aixoplugats sota el darrer arbre tropical ja sabien des de fa mesos: hi ha crisi! Cal que ens en felicitem: d’una vegada per totes han decidit negligir els eufemismes i bandejar els seus virtuosismes verbals…

Romàntics com som, alguns sempre enyorarem la dosi de lirisme i fantasia diària que ens subministraven els seus assessors de premsa, tractant de defugir la realitat, aquelles delicioses i sorprenents metàfores lorquianes: lleu desacceleració, desacceleració acusada, aturada provisional, resecció…

Com el boig que conduïa el cotxe en contra direcció per l’autopista i es queixava que tothom anés al inrevés del que caldria, al president del govern espanyol no li ha restat altre remei que reconèixer que s’errava. Al bon home – i al seu entretingut ministeri d’economia… – se li poden retreure moltes decisions i actes, però mai no es podrà posar en dubte ni la seva fantàstica intel·ligència i la seva insuperable velocitat de reacció!

Mentre d’altre estats s’ho miraven embadocats, sense intervenir, esperant disposar d’indicis suficients, els llumeneres del govern espanyol els avançaven a tots, prenent mesures de prevenció innovadores. Fent ús de l’axiomàtica capacitat d’anàlisi que caracteritza l’administració pública espanyola – que massa sovint és injustament blasmada i posada com a exemple de triple oxímoron…! – des de temps immemorials els responsables econòmics van mostrar una agilitat de reflexos digna de ments privilegiades…

No li van caldre més que un parell indicis de no-res, quasi insignificants, d’aquells que passen del tot inadvertits fins i tot per als més atents, per a reaccionar i tractar de mantenir sota control la situació.

Cap altre estat, al món sencer, va actuar amb tanta diligència i comptant amb uns indicis tan ínfims indicis… Qui havia de pensar que el fet de que un els bancs americans més importants i influents s’enfonsés, que les borses mundials perdessin quasi una quarta part del seu valor i que algunes multinacionals anunciessin acomiadaments multitudinaris podia ésser un símptoma de que la crisi s’acostava? Qui?

No cal dir-ho…! Només el més gran entre els grans, el paradigma dels estats moderns, aquell el govern i l’administració del qual sempre es posa d’exemple en tots els cursos d’administració d’empreses a nivell mundial: l’espanyol! Qui, sinó, aquest govern superdotat i eficient, podia advertir als inversors del seu país que vigilessin amb els seus estalvis dipositats en entitats financeres americanes… una vegada ja havien desaparegut junt amb el més gran dels bancs dels Estats Units!

Ara ja només ens falta que ens digui qui guanyarà el Premio Planeta, aquest any…! És clar que, en aquest cas, potser no sigui imprescindible posseir la il·limitada intel·ligència dels mandataris i dirigents espanyols, per a endevinar-ho…

dijous , 16 d’octubre del 2oo8

 

[download#146#image]

Features Stats Integration Plugin developed by YD