El cas Dreyfus espanyol: carta als intel·lectuals demòcrates

J'acuse, Émile Zola

El cas Dreyfus espanyol: carta als intel·lectuals demòcrates Dedicat a Bea Talegón i a Ramon Cotarelo Sovint, submergits en l’actualitat oblidem que la història és un tren que no s’atura mai, que segueix avançant i que tan sols deixa estacions al seu darrera al cap de molt de temps; estacions que són la cristal·lització de … Llegiu mésEl cas Dreyfus espanyol: carta als intel·lectuals demòcrates

Ens volen esclaus: alliberem-nos!

seguem cadenes

Ens volen esclaus: alliberem-nos! Els darrers dies hem assistit a un dels espectacles més lamentables possibles: a la humiliació publica de quasi tothom. Quan tenim la llibertat tan a tocar, sembla que fins i tot el que eren ho tenien molt clar i els que sempre havien fet costat a la República catalana han preferit … Llegiu mésEns volen esclaus: alliberem-nos!

Respectem els Mossos d’Esquadra

Mossos d'Esquadra

Un dels efectes més nocius, Catalunya endins, de l’atac del govern espanyol a la legalitat i a les institucions catalanes, que han traspassat totes les línies vermelles, ha estat que part dels manifestants que protestaven contra el seu totalitarisme han increpat els Mossos d’Esquadra, amb crits com “No us mereixeu la senyera que porteu!”. Potser … Llegiu mésRespectem els Mossos d’Esquadra

Junts Pel Res: la culpa és (i l’infern són) dels altres

Junts Pel Res

En política, la culpa sempre és dels altres, sempre! Si res no va com cal, són els altres els que s’han equivocat. Els que, per dir-ho en paraules de Mas, han posat pals a les rodes. És per això que si algú, alliberat de fanatismes partidistes, vol saber per què no s’ha arribat —ni s’hi … Llegiu mésJunts Pel Res: la culpa és (i l’infern són) dels altres

Un cop de puny a la dignitat moral

Les gens poc sensates declaracions de Pere Navarro després de la condemnable i injustificable agressió que sofrí diumenge a Terrassa m’han produït una tristesa enorme, insuperable. Malgrat les nostres obvies divergències polítiques i socials, sempre li havia tingut una gran estimació i respecte personal. Tanmateix, aquesta vegada m’ha decebut per complet. Si la integritat, la … Llegiu mésUn cop de puny a la dignitat moral

Ja podem anar fent declaracions de sobirania, ja…

Comentava ahir en Carles Camps Mundó en un més que interessant article publicat al Núvol la incongruència enorme —i inadmissible— que suposa que els mateixos representants polítics que es presenten, un dia sí, l’altre, també, com a adalils de l’independentisme, emprin la llengua espanyola al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Avui hem pogut constatar … Llegiu mésJa podem anar fent declaracions de sobirania, ja…

El PSC dóna l’esquena al país

En sessió extraordinària del Consell Nacional del PSC Pere Navarro ha fet la passa definitiva que, malauradament, esperàvem. Per dir-ho en paraules de la seva intervenció, va “donar una resposta clara a aquells que vulguin saber què pensem, quin és el nostre projecte, a on volem anar”. I on volen anar és on són: enlloc. … Llegiu mésEl PSC dóna l’esquena al país

Pels seus fets els coneixereu

Comentàvem ahir que el ministre d’exteriors espanyol, José Manuel García-Margallo, posava en evidència què vol dir, de veritat, per al PP i per a l’unionisme espanyol allò de preocupar-se dels problemes reals de tots els ciutadans: dedicar el seu temps —i els diners de tots els contribuents— prioritàriament a reunir-se amb els ambaixadors de Lituània … Llegiu mésPels seus fets els coneixereu

Mentides del nacionalisme espanyol (1): el que preocupa als ciutadans

Un dels falsos estigmes que més s’ha emprat contra el nacionalisme català per part del nacionalisme l’espanyol és que no té cap sentit centrar-se en qüestions identitàries quan hi ha tants assumptes prioritaris, quan hi ha tantes qüestions molt més importants que són les que “realment preocupen als ciutadans”. Ho va repetir Soraya Sáenz de … Llegiu mésMentides del nacionalisme espanyol (1): el que preocupa als ciutadans

Fem Via (a la) Catalana cap a la independència

La d’avui és una d’aquelles jornades que restarà assenyalada en lletres d’or en els annals de la nostra història mil·lenària. Demostrarem —més al món que no pas a Espanya: ja fa més de cent anys que no escolta ni Joan Maragall— que volem ésser: que volem ésser una nació, un país independent, un estat dins … Llegiu mésFem Via (a la) Catalana cap a la independència

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...