La terra prohibida (Volum I), Manuel de Pedrolo

La terra prohibida (Volum I), Manuel de Pedrolo

La terra prohibida (Volum I), Manuel de Pedrolo El temps no passa, a l’Espanya eterna Potser la millor manera de deixar aquest 2017, que desembocarà en l’Any Manuel de Pedrolo sigui començar a re-descobrir-lo llegir-lo. I potser no hi pugui haver una millor manera de fer-ho que recobrant una de les seves obres menys desconegudes, la … Llegiu mésLa terra prohibida (Volum I), Manuel de Pedrolo

Joan Sales, Cartes a Màrius Torres

Cartes de la memòria Com més temps passa, més fa la impressió que l’obra de Joan Sales, absolutament cabdal en la literatura catalana del segle XX, està perseguida pel fat de la seva evolució constant, per prosseguir incessantment el seu camí envers la seva configuració final, definitiva. Si deixem de banda l’edició de 1956, esporgada … Llegiu mésJoan Sales, Cartes a Màrius Torres

La conquesta de Catalunya, de Carles López Rovira

Deixant establert que l’objectivitat és una —si no la— de les màximes aspiracions de la investigació històrica, haurem de convenir que en poques ocasions haurà estat tan estrictament respectada com en La Conquesta de Catalunya, de Carles López Rovira, Editorial Base, 2012, basada gairebé en una escrupolosa transcripció de notes. Mitjançant elles, es proposa oferir una altra versió … Llegiu mésLa conquesta de Catalunya, de Carles López Rovira

La rereguarda en guerra, José Luis Martín Ramos

Com succeeix amb el periodisme, en la disciplina històrica la voluntat objectiva, la plasmació tan imparcial com sigui factible dels fets és essencial. Tant el codi deontològic com el personal exigeixen un esforç per a alliberar-se tant com sigui possible de les opinions i dels interessos propis. Amb La rereguarda en guerra, (L’Avenç, Barcelona, 2012) … Llegiu mésLa rereguarda en guerra, José Luis Martín Ramos

Mirall trencat, Mercè Rodoreda

Podríem convenir que el que assenyala la diferència cabdal entre una obra menor i una de major, ja sigui literària o artística en general, és la seva continuïtat en el temps, la seva permanent actualitat. O el que és el mateix: una obra mestra indiscutible, una obra clàssica és aquella que és —o, més aviat, … Llegiu mésMirall trencat, Mercè Rodoreda

L’Holocaust espanyol de Paul Preston

Ara que el Partido Popular ha assolit una més que folgada majoria absoluta a l’estat espanyol, res més adient que rememorar els esgarrifosos estralls que la repressió franquista causà fa setanta anys entre les forces d’esquerra. Contra la voluntat declarada de (des)Memòria Històrica, res més aconsellable que tenir sempre ben present la tan assenyada recomanació … Llegiu mésL’Holocaust espanyol de Paul Preston

Cartes de l’Exili, A. Rovira i Virgili

En llegir obres que apleguen la correspondència d’alguns dels nostres autors o autores del segle passat, hom no pot alliberar-se de la sensació que, ens plagui o no, es tracta d’un bosc antic del qual ja se n’ha fet fusta. Que es tracta d’una realitat que l’indeturable oratge del temps ha superat, deixant-la enrere: com … Llegiu mésCartes de l’Exili, A. Rovira i Virgili

Els darrers dies de la Catalunya Republicana, A. Rovira i Virgili

En aquest temps de canvis, quan sembla que la nostra terra, per fi, comença a albirar un horitzó que li permeti respirar, viure com més li plagui i desenvolupar-se sense límits, alliberada del llast d’aquells que des de fa segles han pretès assimilar-la i dissoldre-la en el magma unificador i anorreador d’un estat espanyol incapaç … Llegiu mésEls darrers dies de la Catalunya Republicana, A. Rovira i Virgili

Cartes a Pere, Josep Pla

D’un temps ençà Josep Pla és, segurament, l’escriptor català més estudiat i analitzat. L’ampla —amplíssima— bibliografia que s’ha anat bastint sobre ell i la seva obra ho demostra a bastament. No obstant això, entre tota aquesta generosa bibliografia que parla sobre l’autor empordanès només una ínfima part recull documents on sigui el propi Pla qui … Llegiu mésCartes a Pere, Josep Pla

Pau Casals i Andreu Claret, Correspondència a l’exili

Tots aquells que s’oposen a la Llei de memòria històrica amb l’argument capciós que suposa obrir ferides innecessàries en una societat que ja va patir prou amb la Guerra Civil i consideren —o ens volen fer creure que consideren— que és preferible passar pàgina i mirar cap al futur, potser farien bé de tenir presents … Llegiu mésPau Casals i Andreu Claret, Correspondència a l’exili

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...