L’alè de les cendres, Maite Salord

L’estiu que glaçà tantes vides En aquest món nostre on sembla que no hi hagi un pam de net i tot s’enfonsi resulta d’allò més encoratjador que una nova petita editorial, situada en un lloc tan magnífic com habitualment negligit culturalment com és Menorca, es decideixi a publicar una novel·la que no tan sols deixa … Llegiu mésL’alè de les cendres, Maite Salord

Joan Sales, Cartes a Màrius Torres

Hi ha llibres i autors sense l’existència dels quals es fa difícil d’entendre la literatura d’un temps i d’un país, llibres que són imprescindibles per a fer-se una idea del seu recorregut i la seva evolució; de la mateixa manera, sense l’existència d’alguns estudiosos i historiadors resultaria força complicat conèixer el nostre passat. Però només … Llegiu mésJoan Sales, Cartes a Màrius Torres

En la pell de l’altre, Maria Barbal

Després d’aquest estiu tan especial, on hem vist que el maniqueu conflicte palestino-israelià sembla destinat a no solucionar-se mai, i hem pogut comprovar que un miler i mig de víctimes civils, la majoria dels quals criatures i dones, només esdevenen un acte criminal quan els duu a terme una organització terrorista, potser res més adient … Llegiu mésEn la pell de l’altre, Maria Barbal

Introducció a la nova edició d'Els darrers dies de la Catalunya republicana

(Incorporo al bloc la introducció que vaig redactar per a la nova edició d’Els Darrers dies de la Catalunya republicana, del mestre Antoni Rovira i Virgili, A Contravent, 2014. Introducció que, per raons que seria massa llarg d’explicar —i que no em són en absolut imputables—, finalment no encapçala l’obra.) En aquests temps de canvis, … Llegiu mésIntroducció a la nova edició d'Els darrers dies de la Catalunya republicana

Bons i mals catalans? Bons i mals demòcrates!

Amb la seva habitual elegància i encert, en Quim Torra respon a l’article que Borja García-Nieto, President del Círculo Ecuestre publicà a La Vanguardia el passat 1 de gener, titulat “1714: bons i mals catalans?”. Quan, davant l’afirmació d’aquest darrer que “Catalunya no va guanyar ni va perdre guerres. Els catalans les vam guanyar o … Llegiu mésBons i mals catalans? Bons i mals demòcrates!

La conquesta de Catalunya, de Carles López Rovira

Deixant establert que l’objectivitat és una —si no la— de les màximes aspiracions de la investigació històrica, haurem de convenir que en poques ocasions haurà estat tan estrictament respectada com en La Conquesta de Catalunya, de Carles López Rovira, Editorial Base, 2012, basada gairebé en una escrupolosa transcripció de notes. Mitjançant elles, es proposa oferir una altra versió … Llegiu mésLa conquesta de Catalunya, de Carles López Rovira

La rereguarda en guerra, José Luis Martín Ramos

Com succeeix amb el periodisme, en la disciplina històrica la voluntat objectiva, la plasmació tan imparcial com sigui factible dels fets és essencial. Tant el codi deontològic com el personal exigeixen un esforç per a alliberar-se tant com sigui possible de les opinions i dels interessos propis. Amb La rereguarda en guerra, (L’Avenç, Barcelona, 2012) … Llegiu mésLa rereguarda en guerra, José Luis Martín Ramos

L’Holocaust espanyol de Paul Preston

Ara que el Partido Popular ha assolit una més que folgada majoria absoluta a l’estat espanyol, res més adient que rememorar els esgarrifosos estralls que la repressió franquista causà fa setanta anys entre les forces d’esquerra. Contra la voluntat declarada de (des)Memòria Històrica, res més aconsellable que tenir sempre ben present la tan assenyada recomanació … Llegiu mésL’Holocaust espanyol de Paul Preston

Carles Sentís o la desmemòria induïda

Dimarts va morir, als 99 anys, el periodista i polític Carles Sentís. La major part de la premsa ha preferit no fer cap referència al seu passat franquista o passar-hi de puntetes, donant a aquesta circumstància un to quasi anecdòtic. En el millor dels casos, s’ha esbandit el tema esmentant que era un personatge “conflictiu” … Llegiu mésCarles Sentís o la desmemòria induïda

De les txeques de Barcelona a l’Alemanya nazi

En un món de veritats absolutes, on predomina cada dia més el pensament únic i la visió unidimensional, on tot cal que sigui blanc o negre, sense matisos, s’agraeix un llibre de memòries que ens recordi que la història no és —si més no, no és sempre— com alguns ens volen fer creure. Que la … Llegiu mésDe les txeques de Barcelona a l’Alemanya nazi

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...