El diari de l’amic de les piscines, Pedro J., famós per la seva fiabilitat, objectivitat, esperit de concòrdia i pel foment de l’entesa entre les nacions de la península, publicava aquesta setmana una entrevista amb el director de cinema José Luis Garci. Entre d’altres perles, el creador de Volvé a empezàa (segons van pronunciar els políglotes de Hollywood), advertia que comença a estar cansat que el relacionin amb la dreta: “El que no entenc és que se’m digui que sóc de dretes com un insult. Hi ha milions de persones de dretes en aquest país. Jo diria que les persones més grans que ha donat el nostre país han estat de dretes”.
Per si fos necessari l’aclariment, tractant-se d’un cosmopolita espanyol més, cal indicar que quan diu “el nostre país” es refereix al seu, a les romanalles del Gran Imperio, no pas al nostre. Mai no se li passaria pel cap definir Catalunya com un país… A tot estirar, una comunitat o una agrupació de províncies… Per a aquesta mena de lliberals de Nación o de país només n’hi ha i n’hi pot haver un, el seu!
Amb tot, qui gosaria portar-li la contrària, al més eximi cineasta de l’Estat Espanyol? Per més que el fanatisme d’alguns esquerranosos els pugui cegar, per més que encara no hagin madurat prou com per a abandonar el costat fosc i acostar-se a la llum del bé, a la Veritat Revelada de la ideologia conservadora, com gosarien negar la seva afirmació? Qui seria tan insensat de negar-ho? Qui?
Deixant de banda els Grans Conqueridors espanyols (que tan humanitàriament van civilitzar els agraïts indígenes americans), els grans èxits històrics del seu exèrcit (amb l’Armada Invencible al capdavant, que només van poder aturar els elementos) i les innegables mostres d’intel·ligència, coneixements i nivell cultura que històricament ha demostrat la branca hispànica dels Borbons (retratada amb tanta fidelitat per Francisco de Goya), qui pot negar que les persones més grans que ha donat el seu país han estat de dretes?
Si no volem ésser exhaustius i ens centrem en l’àmbit artístic, com es pot ni tan sols dubtar que els més grans autors de la literatura espanyola del segle XX eren representants de la ideologia més acusadament conservadora. Tradicionals i tradicionalistes fins al més íntim de la seva medul·la…
És una realitat del tot incontrovertible! Si comparem unes quantes prestigioses enciclopèdies no espanyoles —ja que aqueixes són tan no nacionalistes que se centren únicament en els seus…— i hi cerquem els grans literats espanyols que apareixen en elles, els autors que no hi falten mai són sempre els mateixos… I tots, tots ells, sense excepció, eren conservadors o ultraconservadors!
El primer d’ells, el més internacionalment reconegut, traduït i considerat és, sense dubte, Frederico García Lorca! Poeta que, com tothom sap —i es profecia…— va ésser assassinat per defensar fins el darrer moment la seva ideologia… dretana. Compartida també per altres il·lustres coetanis seus, com Miguel Hernández, Antonio Machado o la major part dels poetes de la Generación del 27, nascuts a l’ombra de la cavernària Residencia de Estudiantes!
Pel que al cinema es refereix, també el més gran autor espanyol de tots els temps, l’únic que s’ha guanyat l’honor de compartir amb lletres d’honor un lloc al costat dels grans genis mundials del Novè Art era un tradicionalista convençut i practicant: Luis Buñuel!
De la mateixa manera que ho fou aquell que la majoria dels entesos defineixen com el més magistral artista que va veure el món el segle passat, Pablo Picasso. Aquest genial i innovador pintor —tan immens que ni la seva llarga estada a Catalunya el va espatllar…— no podia ésser més conservador ni més immobilista, tant artísticament com vital! Amb el Guernika ens va llegar el testimonis més evident sobre la opinió que li mereixia la visceralitat feixista de les dretes…
En realitat, pensant-hi molt i molt, només és possible trobar un gran personatge espanyol del segle XX que fos innegablement d’esquerres. Un gran, gran patriota, que encara compta amb estàtues eqüestres escampades per tot el seu país: Francisco Franco! O potser també el considera de dretes i entre una de “les millors persones del país”, José Luis Garci?
divendres, 14 d’agost del 2oo9
© Cesc Serrahima 2009
[download#193#image]
