Es trist, molt trist, comprovar la mediocritat dels partits polítics catalans… Molt trist! I encara ho és més prendre consciència de com segueixen entestats en preocupar-se d’assumptes del tot irrellevants, fútils i sense cap mena d’interès ni de relació amb els interessos reals de la ciutadania…
En els darrers temps ho hem pogut constatar més que mai, encara. En comptes de preocupar-se d’assumptes verament importants, insisteixen en tractar d’aconseguir que el govern espanyol i el seu president, el Senyor de les Promeses, compleixi amb el finançament que estableix el nou estatut.
Al cap i a la fi, un tema menor, quasi insignificant, del qual només en depenen alguns dels serveis més prescindibles: educació, sanitat, obres públiques, justícia…! Al cap i a la fi, quina rellevància pot tenir, per a la majoria dels ciutadans, que el finançament sigui just i suficient? A qui li afecta, si la Generalitat té o no prou diners per a cobrir les seves despeses corrents?
Què és el pitjor que podria succeir? Que les escoles hagin de tancar? Que els hospitals i els centres sanitaris públics no puguin atendre els malalts? Que les infraestructures bàsiques per al funcionament del país quedin ajornades sine die i l’economia productiva s’ensorri? Que el sistema judicial quedi encallat per sempre més?
És per això que resulta gratificant que hi hagi un partit que conservi els seus principis, compleixi el seu programa electoral i es preocupi, de veritat, pels “problemes reals de les persones”, per allò que realment els preocupa i afecta. Que deixi enrere les trivialitats i les foteses i es centri en tot allò que repercuteix, de manera directa, en el interès, el benestar i en les necessitats més bàsiques, elementals i immediates dels ciutadans…!
Quina fortuna tenim, de que el Parlament compti amb un partit no-nacionalista que es preocupi per un assumpte tan absolutament prioritari i fonamental com el de si en alguns ajuntaments catalans onejarà, per un dia, la bandera estelada…! Quina sort, què es dediqui a denunciar-ho…! Quina sort!
Endavant, nois! Endavant! Segur que tots aquells que, per manca de finançament suficient, no poden matricular els seus fills a l’escola que volen, que han de patir les llistes d’espera als hospitals, que es queden col·lapsats cada dia a les carreteres o sofreixen el caos de rodalies, o que fa una pila d’anys que esperen la resolució d’un judici… us agrairan que us preocupeu d’allò que realment els afecta…!
Això sí que és preocupar-se dels problemes reals de la ciutadania!
diumenge, 7 de setembre del 2008
