Gaziel

Meditacions en el desert (1946-1953), Gaziel, l'altra editorial, 2018

Meditacions en el desert (1946-1953), Gaziel

Meditacions en el desert (1946-1953), Gaziel Abans no sigui massa tard De la mateixa manera que, malgrat el que alguns personatges amb ànima messiànica ens ho vulguin fer creure, no hi ha (ni hi pot haver) polítics imprescindibles, tampoc no hi ha (ni tampoc no hi pot haver) llibres imprescindibles, llibres que calgui llegir, el …

Meditacions en el desert (1946-1953), Gaziel Llegeix més »

Estimat amic. Correspondència (1946-1964), Gaziel i Josep Pla, Edicions Destino

Estimat amic. Correspondència (1946-1964), Gaziel i Josep Pla

Estimat amic. Correspondència (1946-1964), Gaziel i Josep Pla Cartes de no tan lluny Els darrers anys, amb la publicació de La vida lenta i, sobretot, de Fer-se totes les il·lusions possibles, ens ha fornit l’oportunitat de començar a conèixer una altra cara de Josep Pla, una cara menys maquillada o adulterada pel propi escriptor, més …

Estimat amic. Correspondència (1946-1964), Gaziel i Josep Pla Llegeix més »

Joan Sales, Cartes a Màrius Torres

Hi ha llibres i autors sense l’existència dels quals es fa difícil d’entendre la literatura d’un temps i d’un país, llibres que són imprescindibles per a fer-se una idea del seu recorregut i la seva evolució; de la mateixa manera, sense l’existència d’alguns estudiosos i historiadors resultaria força complicat conèixer el nostre passat. Però només …

Joan Sales, Cartes a Màrius Torres Llegeix més »

Bons i mals catalans? Bons i mals demòcrates!

Amb la seva habitual elegància i encert, en Quim Torra respon a l’article que Borja García-Nieto, President del Círculo Ecuestre publicà a La Vanguardia el passat 1 de gener, titulat “1714: bons i mals catalans?”. Quan, davant l’afirmació d’aquest darrer que “Catalunya no va guanyar ni va perdre guerres. Els catalans les vam guanyar o …

Bons i mals catalans? Bons i mals demòcrates! Llegeix més »

Crònica d’un país, Josep M. Casasús

Un dels trets definitoris dels articles de premsa és el seu caràcter d’art efímer, d’immediata fugacitat. Tal i com succeeix amb la gastronomia, per més ben elaborat que estigui, el seu destí és ésser assaborit i consumit al moment. Després d’haver assolit, en el millor dels casos, un èxit tan fulgurant com perible, el major …

Crònica d’un país, Josep M. Casasús Llegeix més »