Archives for 

Franz Kafka

Vergonya, Aleksandr Soljenitsin

El de la literatura russa és un món que no ens l’acabaríem mai: tan immens, colossal i magnífic que, només sabent triar un xic, podríem passar-nos la resta de les nostres vides llegint amb plaer sense haver-ne de sortir, saltant d’un llibre a l’altre, com aquells esquirols que fa cent anys podien creuar tota la […]
0

París-Bis, Joaquim Soler

Dins de l’univers de les lletres, el de les obres pòstumes —o, més escaientment, de les obres publicades pòstumament— constitueix tot un món. Un altre món on tot és possible, des de la grandesa o la genialitat gairebé imprescindible —els llibres de Franz Kafka, El Gattopardo de Tomasi de Lampedusa, Una conxorxa dels Enzes de […]
0

Llibre d’actes (1998-1999), Vicenç Villatoro

En llegir el recentment publicat dietari de Vicenç Villatoro —Llibre d’actes (1998-1999), Editorial Base, Barcelona 2012— m’han vingut immediatament al cap un apunt que escrigué Franz Kafka en el seu, el 23 de desembre de 1911: “Un dels avantatges d’escriure un diari és que hom esdevé conscient, amb una lucidesa serena, dels canvis a què […]
0

Tu i jo, Niccolò Ammaniti

En una carta de adreçada a Maurici Serrahima seixanta anys enrere Manuel de Pedrolo advertia de la inconveniència que suposava que el terme francès nouvelle no tingués “un mot adequat en la nostra llengua” que permetés englobar-hi totes aquelles obres de caire narratiu que no comptessin “amb les seves bones tres-centes pàgines”. Aquest tan dissortat […]
0

Un amor de Josep Pla al Canadell

A l’univers de la literatura acostuma a ésser força arriscat establir hipòtesis alternatives sobre què hauria succeït si tal o tal altre esdeveniment concret no s’hagués produït o s’hagués produït d’una altra manera: si no haguessin coincidit aquells autors que tant es van influenciar mútuament, si aquell escriptor no hagués rebut el recolzament d’un mecenes […]
0

Écrits de guerre 1939-1944, Antoine de Saint-Exupéry

Els llibres pòstums —o publicats pòstumament, per dir-ho amb major exactitud, car no existirien si no haguessin nascut abans morir el seu autor— acostumen a ésser, com a mínim, discutibles. A no ésser, és clar, que els seus autors els deixessin a punt de publicació. Tanmateix, en general han d’ésser altres els que decideixin si […]
0

Pere Calders, veritat oculta, d’Agustí Pons

Quan hom se submergeix en el món de la literatura —i de les arts en general— no es pot deixar de sorprendre pel reconeixement tardà, o més que tardà, que han obtingut alguns autors que ara per ara es consideren de primera categoria. Els dos grans casos paradigmàtics, coneguts gairebé per tothom són els de […]
0