La terra prohibida (Volum II), Manuel de Pedrolo

La terra prohibida, Volum 2, Manuel de Pedrolo, Comanegra

La terra prohibida (Volum II), Manuel de Pedrolo La terra, per a qui la treballa Manuel de Pedrolo tenia un defecte, un gros, colossal, imperdonable defecte: era català i se sentia català —català i només català. I això, en el regne de l’Espanya unitària i unitarista, colonial i colonitzadora, no té remei. Un defecte que … Llegiu mésLa terra prohibida (Volum II), Manuel de Pedrolo

En la pell de l’altre, Maria Barbal

Després d’aquest estiu tan especial, on hem vist que el maniqueu conflicte palestino-israelià sembla destinat a no solucionar-se mai, i hem pogut comprovar que un miler i mig de víctimes civils, la majoria dels quals criatures i dones, només esdevenen un acte criminal quan els duu a terme una organització terrorista, potser res més adient … Llegiu mésEn la pell de l’altre, Maria Barbal

Seductors, il·lustrats i visionaris, J.M. Castellet

(En sentit homenatge al mestre Josep Maria Castellet, recupero la meva anàlisi literària de Seductors, il·lustrats i visionaris. Mercès per tot!) El de les memòries és un gènere difícil de definir, i més encara de categoritzar. Amb major raó quan pretenen reflectir la vida dels que s’ha conegut i tractat. Quan esdevenen el retrat biogràfic d’aquelles … Llegiu mésSeductors, il·lustrats i visionaris, J.M. Castellet

Els nazis som nosaltres

Els catalans i catalanes son, sens dubte, gent afortunada. Des de fa 300 anys, per haver estat conquerits militarment per l’imperi espanyol, que convertí les seves possessions colonials en potències enriquides i capdavanters: com bé sabem, el G-7 està integrat exclusivament per estats hispanoamericans. Si ens haguessin conquerit els anglesos o els francesos, segur que … Llegiu mésEls nazis som nosaltres

Contes negres vora el Danubi, Roc Llop

Convé no oblidar mai que el propòsit franquista —renovat impunement per alguns dels seus hereus ideològics— d’esborrar del mapa del món l’especifitat catalana tan sols s’evità mercès a la voluntat de la societat del nostre país de mantenir-se fidel a les nostres arrels i als nostres fonaments nacionals. Només així aconseguí Catalunya superar la travessa … Llegiu mésContes negres vora el Danubi, Roc Llop

Notícies d'abans d'ahir, August Rafanell

Nihil novum sub sole (No hi ha res nou sota el sol) afirma un vell adagi bíblic. Aforisme que, si és encertat en la vida, ho és encara més en la literatura i, no diguem ja, en la investigació històrica, on sembla que, de tan fressats, s’hagin de conèixer tots els camins de memòria. Tanmateix, … Llegiu mésNotícies d'abans d'ahir, August Rafanell

Sóc mandinga

Els catalans i catalanes tenim la pell tan fina i som tan exageradament susceptibles que a voltes ens oblidem d’ésser agraïts amb els que ens estimen i volen bé. Per exemple, amb Carlos Dívar, el president de l’infal·lible Tribunal Suprem espanyol, aquest eximi magistrat que tingué ahir l’encert de comparar la llengua mandinga amb la … Llegiu mésSóc mandinga

Conspiració feixista contra Baltasar Garzón

Els extrems acostumen a fregar-se. En una mostra de sostenibilitat que els honora, alguns representants de l’esquerra han decidit reciclar aquella cèlebre frase del recentment desaparegut Manel Fraga (La calle es mía) i s’han llençat al carrer a defensar el tan imparcial, infal·lible i intocable Baltasar Garzón, paradigma emblemàtic de la Justícia Universal en majúscules. … Llegiu mésConspiració feixista contra Baltasar Garzón

Carles Sentís o la desmemòria induïda

Dimarts va morir, als 99 anys, el periodista i polític Carles Sentís. La major part de la premsa ha preferit no fer cap referència al seu passat franquista o passar-hi de puntetes, donant a aquesta circumstància un to quasi anecdòtic. En el millor dels casos, s’ha esbandit el tema esmentant que era un personatge “conflictiu” … Llegiu mésCarles Sentís o la desmemòria induïda

Els darrers dies de la Catalunya Republicana, A. Rovira i Virgili

En aquest temps de canvis, quan sembla que la nostra terra, per fi, comença a albirar un horitzó que li permeti respirar, viure com més li plagui i desenvolupar-se sense límits, alliberada del llast d’aquells que des de fa segles han pretès assimilar-la i dissoldre-la en el magma unificador i anorreador d’un estat espanyol incapaç … Llegiu mésEls darrers dies de la Catalunya Republicana, A. Rovira i Virgili

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...