Hem d’agrair a l’arribada del nou any que, per fi, l’autoanomenat Govern d’Entesa s’hagi posat d’acord, encara que sigui amb matisos importants, en algun punt: el model de finançament presentat per Pedro Solbes és insuficient! Bé, en això i en un altre extrem més: en defensar la idea de que, malgrat tot, malgrat el darrer i flagrant incompliment del PSOE, la feina que ha fet l’executiu català és excel·lent – més que excel·lent, exemplar! – i cal que continuï endavant pel bé del país.
En això el nou any no ha comportat pas cap novetat, s’ha reproduït el mateix guió de cada ocasió en que alguns sectors de l’opinió pública, algunes veus dins del mateix partit i una part creixent del seu electoral han plantejat la conveniència de que ERC abandoni el nou govern tripartit, per tal de no ésser engolits per la inoperància i el servilisme del PSC: els seus dirigents han repetit, per enèsima vegada, que no només no serviria per a res, sinó que fóra del tot contraproduent…
Amb aquella voluntat de servir al bé comú que sempre ha caracteritzat els actuals líders d’Esquerra, han optat per mantenir-se al govern, malgrat la seva deriva cada dia més regionalista. Posant els interessos del país per davant dels personals i dels del seu partit, han decidit seguir-se sacrificant, viatjant en les seves humils i discretes limusines oficials, patint les responsabilitats ingrates – i mal retribuïdes – dels seus càrrecs, suportant els seus il·limitats assessors i nomenant a desgrat a parents seus per a càrrecs de confiança… Pel bé general, se seguiran sotmetent a tot tipus de privacions: tot sigui per tal d’avançar cap a la independència…
Sense cap necessitat d’excusar-se o justificar-se, doncs –ja que ningú no dubta ni un instant que deixarien d’immediat els seus càrrecs si el servei al país no els exigís el sacrifici de mantenir-los… – els seus responsables han repetit fins l’extenuació els darrers dies que Esquerra és l’única garantia d’obtenir un finançament com cal. Segons Puigcercós: “ERC serà qui garantirà que el govern de la Generalitat (sic) només accepti un acord amb el govern espanyol si es respecta l’Estatut català.”
Ho ha manifestat en resposta a la crida que havia fet CIU – que no té altre objectiu que posar bastons a les rodes al Govern, sense ésser capaç d’emular la grandesa espiritual i el caràcter sofert d’ERC, que mai posa per davant els seus interessos de partit als de Catalunya… – de que rebutgessin la darrera proposta del govern espanyol. El president d’Esquerra ho ha remarcat encara amb major rotunditat: “”Li demanem a CiU prudència i que estigui tranquil·la, perquè per part d’ERC el nivell d’exigència serà total, com ha estat fins ara”.
Res més tranquil·litzador, per al conjunt dels catalans i catalanes, que saber que el seu nivell d’exigència serà el mateix que han tingut “fins ara…!” Tot Catalunya ja pot respirar alleujada, si mantenen el seu nivell d’exigència de la mateixa manera que han fet servir la clau de la governabilitat – aquella famosa clau de que tant es vantava en Carod Rovira – per a aplicar la seva política i el seu programa, o amb la mateixa contundència amb que han forçat al seus socis del PSC a sotmetre’s a les estrictes línies vermelles intraspassables que condicionaven el seu pacte d’entesa…
Com deuen tremolar, en Montilla i en Rodríguez Zapatero, només de pensar que seguiran essent tant exigents com “fins ara”…!
dilluns , 5 de gener del 2oo9
[download#218#image]
