Archives for 

Edicions Proa

regala_llibres

Els meus 15 del 15

Triar és trair, però quan et trien perquè triïs des d’una tribuna pública t’has de deixar de tribulacions, evitar trifulgues, trilemes i, sense trigances, tripijocs, tril·lerismes ni trair-te tu mateix, tributar tribut a qui t’ha triat i triscar o tripular la teva tria en un tris-tras a bon port, tot i sortejant la trivialitat. Heus […]
2

La meva (modesta) orientació literària per Sant Jordi

Per més que enguany se’m faci un xic més difícil —el fet d’haver estat escollit per Catalunya Ràdio i Núvol un dels 10 Dracs de Sant Jordi m’impedeix, si vull evitar les suspicàcies de prevaricació, nepotisme i narcisisme, decantar-me per cap de les creacions literàries dels meus nou companys i companyes (la qual cosa no […]
0

Dracs de tinta a Catalunya Ràdio

Que a un plegat d’escriptors i escriptores —animals solitaris i entotsolats, reclosos sempre a les nostres esquifides cambres pròpies woolfianes sense altra companyia que els llibres i les hores que avancen sense avançar— en convidin a una reunió amb el Director de Catalunya Ràdio ens resulta tan estrany com tenir un plat calent a taula; […]
1

Les incerteses, Jaume Cabré

Escriure és (re)viure Hi ha llibres —pocs, molt pocs…— davant dels quals només pots dir: «Bravo!». I aquest, sens dubte —sens dubte per a mi, és clar: tants caps, tants barets!— n’és un. Les incerteses, Edicions Proa, febrer del 2015, el petit assaig literari que ha escrit Jaume Cabré per concedir-se un període “d’allunyament de […]
0

Presentació d’Un home que se’n va, de Vicenç Villatoro

A poc a poc, com una primera puja de tardor, suau, dolça, però incessant, la sala de la Biblioteca Central de Terrassa es va omplint de familiars, amics i curiosos que volen saber per què un home se’n va (anar) i per què un altre, el seu nét, tot d’una va sentir la necessitat d’escriure […]
0

Mai no sé què fer fora de casa, Neus Canyelles

En una lletra adreçada a l’escriptora Hortense Allart, el 22 de juny de 1847, George Sand afirmava amb molt de senderi que “Cap home, i cap dona, i cap existència no ofereixen a un artista apassionat pel seu art un subjecte executable en la seva realitat. […] [És] la simplicitat del públic vulgar la que […]
0