Xavier Serrahima: el racó de la paraula Rotating Header Image

ecologia

Rambla de semi-vianants a Terrassa

La política es basa, cada vegada més, en el virtuosisme verbal. I el nostre ajuntament ha demostrat haver assolit un domini inigualable en aquest noble art: la seva nova i genial idea – que ens arriba quan encara no hem paït els seus darrers exercicis de deconstrucció terminològica, consistents en convertir l’afany recaptatori de les Zones Blaves en “aparcaments d’alta rotació” i el 4rt Cinturó en Ronda del Vallès – ha estat transformar la Rambla en una via de semi-vianants…

Després d’haver estat onze mesos tancada per les obres del metro del Vallès – vés per on, una altra mostra de pirotècnia verbal…! –aquest dimarts s’ha obert de nou al trànsit l’entranyable artèria egarenca exclusivament per al transport públic.

Segons la regidora de Mobilitat, Lluïsa Melgares, es tracta de dur a la pràctica una política sostenible, que pretén que sigui “més humana”, que esdevingui “un espai social per a la seguretat i pel benestar dels ciutadans”, on el ciutadà té preferència, on els conductors d’autobusos faran una “conducció tranquil·la”.

Sembla que el nostre benvolgut govern d’entesa ha decidit, de nou, decantar-se per la celebèrrima política de les mitges tintes, del si però no, ni passeig ni bulevard… La Rambla podria ésser sostenible, però no ho serà perquè els autobusos i taxis seguiran produint anhídrid carbònic…Podria ésser un espai amb preferència per als ciutadans, però no ho serà si cal de compartir-la amb el transport públic… Podria ésser segura, però no ho serà, mentre hi circulin vehicles…

En definitiva, podria haver estat molt més humana, podria haver esdevingut una zona de passeig, un magnífic i incomparable espai de trobada per als terrassencs i terrassenques… Però no ho serà, seguirà essent una oportunitat perduda, mentre l’ajuntament no mostri el coratge i la convicció ecològica i ciutadana imprescindible per a convertir-la en zona exclusiva de vianants!

Per més que ens en vulguin convèncer, no sempre és bo, que els que decideixen pensin només “amb els peus”…

dimecres, 3 de desembre del 2008

[download#266#image]

Protegim el medi ambient?

Avui en dia ja ningú no discuteix que mai no es faran prou esforços per a lluitar contra el canvi climàtic i preservar el medi ambient. Després d’una bona pila d’anys maltractant la Mare Natura, convé que en tinguem cura i procurem rescabalar-la dels punyents atemptats que ha sofert, si no volem haver d’emigrar a un altre planeta…

Per aquest motiu, no puc sinó alegrar-me cada vegada que faig servir un caixer de “La Caixa” i, emparat sota un lema de “protegim el medi ambient”, em demana si prefereixo imprimir el comprovant o no fer-ho i així col·laborar en la defensa del medi ambient. Amb quina joia exultant escullo l’opció que em permet evitar el sacrifici d’algun pobre arbre de l’Amazònia…!

Resulta gratificant comprovar com es preocupen les institucions financeres per la Terra: en primer instància, em van proposar que acceptés deixés de rebre còpia impreses dels rebuts per correu i em limités a consultar-los per internet. Malgrat les molèsties pràctiques que això comportava, en estar avesats a conservar-les en una carpeta i consultar-los quan ens vaga, vaig optar per la consciència ecològica i no vaig dubtar en accedir a la seva proposta. Tot fos pel medi ambient! I ara faig una passa més endavant en el mateix sentit, evitant la impressió dels comprovants bancaris…

Ben segur que hi haurà sempre algun insolidari insensible que pensarà que aquestes idees de l’entitat bancària tampoc no són cap panacea ni la solució als problemes medioambientals que patim. És cert, un comprovant o una factura més impresa segur que no en decantaran el balanç ni equilibraran els desastres ecològics del nostre planeta… Ara bé, si cadascun dels milions de clients de la caixa de l’estrella optés per aquesta opció, l’estalvi energètic seria més que considerable.

Cal, doncs, saludar amb entusiasme aquesta iniciativa de “la Caixa” – que d’altres entitats d’estalvis han seguit – per a la protecció del medi ambient! I cal felicitar-nos de que comencin a recuperar els seus orígens, pensant més en els interessos socials generals que no pas en els seus o en el resultats econòmics de final d’any!

I, sobretot, que hagin decidit apostar, de manera definitiva i irrenunciable, per l’eliminació de la impressió de qualsevol paper que no sigui del tot imprescindible, contribuint així a la lluita contra la desforestació del nostre sofert planeta!

Anava reflexionant sobre aquestes consideracions, amb un somriure ingenu dibuixat als llavis, mentre obria la meva bústia… A banda d’unes quantes factures d’altres empreses no tan conscienciades ecològicament, m’hi esperaven dues cartes de “la Caixa” i dues més de la seva Fundació…!

D’entrada, em va sobtar: no es tractava d’estalviar paper? L’objectiu no era limitar-se a aquells escrits que no es poguessin evitar? No era possible que no fossin capaços d’exigir-se ells mateixos els esforços i les renúncies que ens demanaven…

Tanmateix, aviat ho vaig entendre: ja no era qüestió de papers sense importància (com un comprovant bancari, la factura de l’assegurança o un rebut bàsic per a la declaració d’hisenda…) sinó d’uns imprescindibles. Tan imprescindibles que els havien imprès a tot color, en paper de qualitat i acompanyades d’un tríptic…

Com podria haver sobreviscut, jo, sense aquelles dues despersonalitzades circulars – enviades, doncs, també a la major part dels seus clients – que m’oferien, respectivament, l’oportunitat única d’un préstec immediat de 6.000.- euros i d’un ordinador de darrera generació que ni havia demanat ni tenia intenció de sol·licitar?

Em van resultar tan imprescindibles que em vaig afanyar a arxivar-les… dins del contenidor blau de la cantonada …!

dimecres, 3 de setembre del 2008

 

[download#254#image]

L'Escala i el turisme de qualitat

No és aconsellable deixar-se dur per l’entusiasme, per la lloança exagerada. Tanmateix, a voltes el panegíric és obligat. Cal, doncs, fer l’elogi a un poble que ha sabut renovar-se sense renunciar a la seva personalitat: l’Escala!

Fins no fa pas gaire, era un poble més d’aquesta malaurada Costa Brava amansida que va fent bocins l’antiga vellesa del litoral empordanès: havent donat l’esquena al mar, s’havia venut l’ànima i el territori al rei turisme, àvid de sol i platja. Tan sols les anxoves i les runes d’Empúries n’evitaven el seu adotzenament total.

Aquest any, en canvi, ha quedat ben palesa la combinació d’esforç i intel·ligència que ha demostrat l’ajuntament per a convertir-la en una vila turística de primeríssima qualitat! La voluntat del nou consistori de destacar-se i allunyar-se de la vulgaritat, ha donat els seus fruits…

No cal més que anar Riells per a prendre’n consciència. Fins l’any passat, era una platja més: un aiguabarreig de banyistes de totes mides, condicions i nacionalitats. Només les terrasses dels bars que s’hi abocaven, un parell de quioscos de gelats dissenyats amb coloraines, quatre para-sols de vímet disseminats, la presència d’una antena parbòlica a cada balcó i l’inevitable fals trenet turístic amb rodes li conferien un cert aire luxós.

Aquest any, en canvi, les millores han estat espectaculars: no hi queda ni un pam de platja sense para-sols, hamaques i patins de pagament. Tots ells de colors llampants, per a integrar-los ecològicament amb els blaus i verds suaus de la mediterrània…

La imatge de bon matí, és magnificent: platja, tot i deserta, ja sembla un formiguer… La pensada és genial: amb el poc espai disponible, tots els banyistes s’hauran de situar en paral·lel, promíscuament comprimits els uns contra els altres… com anxoves en llauna! Així ningú podrà oblidar que és a l’Escala…!

L’ ajuntament ha fet la seva feina de manera admirable: podria haver-se limitat a imitar altres poblacions de mar properes, creant un Festival Internacional de Música, de Pintura, Poesia o Fotografia… Un festival que, amb els anys, assolís un renom internacional i contribuís a situar la població com a referent cultural mundial…

O bé podria haver apostat per potenciar les activitats i els equipaments de caire familiar: oferint l’aval d’un poble net, amb una oferta hotelera acurada, una biblioteca digna i espaiosa, aprofitant els espais públics per a fer-hi parcs infantils, destinant un espai ampli i a cobert per als espectacles per a criatures…

És clar que això hauria estat una visió de curta volada – de vol gallinaci, que en diria en Pla – que no faria més que garantir-los un futur turístic esplendorós i de qualitat. Era preferible prendre com a base altres models que han obtingut el premi d’un èxit immediat… com Lloret de Mar o Platja d’Aro!

Amb aquesta intel·ligentíssima aposta, només cal esperar tres o quatre anys per a que l’Escala aparegui en portada als fullets turístics del Regne Unit, oferint-hi quinze dies bojos d’alcohol, sol i diversions de qualitat a preus ridículs…

Una cop assolida aquesta elevadíssima fita, no caldrà més que reforçar degudament els equips de neteja amb unes bones manegues de pressió, a fi de poder eliminar amb promptitud els rastres líquids – i sòlids… – amb que aniran beneint els carrers i platges de la vila nit, rere nit aquests turistes ebris de… cultura i qualitat!

Endavant, l’Escala, que una ansiosa horda de holligans us està esperant !

PS: Quina joia, comprovar l’encert i la cura amb que despèn l’Ajuntament els diners dels contribuents…

Features Stats Integration Plugin developed by YD