Archives for 

Dostoievski

El diable i l’home just, Jordi Coca

L’infern (no sempre) són els altres Escriure una novel·la epistolar suposa per a qualsevol autor exigir-se un esforç suplementari, ja que implica una tasca molt àrdua aconseguir, al mateix temps, explicar allò que es vol explicar i fer-ho mitjançant cartes que semblin versemblants, que no facin la impressió d’estar forçades o adaptades a les necessitats […]
0

Un holograma per al rei, Dave Eggers

A La decadència d’occident, Oswald Spengler exposava la seva teoria, d’arrel biològica, que tant les cultures com els grans imperis que les fonamenten, neixen, creixen fins a la seva màxima esplendor, declinen i acaben desapareixent, per deixar pas a d’altres que prendran el seu lloc —que, a la seva vegada, seguiran un idèntic desenvolupament. Dave […]
0

Deu de desembre, George Saunders

Cal advertir-ho d’entrada, a fi d’evitar mals entesos, el primer que provoca Deu de desembre, (Tenth Of December), el nou llibre de relats de George Saunders, Edicions de 1984, 2013, és una indefinible sensació d’estranyesa, quan no d’incomoditat. La impressió, que anirà augmentant a mesura que anem avançant, que allò que estem trepitjant és, des […]
0

La bona gent, Nir Baram

Allò que diferencia una obra bona d’una de gran és tant la seva profunditat com el seu estil. O, per expressar-ho més exactament, la (tan) perfecta (com sigui possible) combinació entre ambdues característiques: quan una de les dues falla, o una d’elles se sobreposa a l’altra, quan es desnivellen la grandesa es dilueix com la […]
0

Algun dia ens ho explicarem tot, Daniela Krien

Resulta verament agraït trobar-se amb un nou autor o autora que no només sap què vol explicar sinó que també sap com vol explicar-ho. Amb major raó, encara, quan, en escriure la seva primera novel·la, no ha pretès mostrar al món la seva suposada genialitat, enlluernant tothom amb un llibre com no s’ha vist mai […]
0

Matèria primera, Jörg Fauser

Quan es llegeix —i encara més quan s’analitza— una novel·la, sembla que existeixi una certa obsessió per cercar-hi referències biogràfiques de l’autor, talment com si ésser capaç de localitzar-les i d’identificar-les comportés un mèrit afegit, incalculable, per al qui ho aconsegueix. Aquest hàbit, que té sentit en un estudi acadèmic exhaustiu, oblida que precisament l’essència […]
0

Pura sang, Ada Castells

La casualitat ha volgut que hagi coincidit en un mateix temps la representació al Teatre Nacional de La Bête de David Hirson, dirigida per Sergi Belbel —una tan divertida com esplèndida obra que posa en escena l’eterna lluita heraclitiana entre contraris, principalment entre teatre vulgar i culte, entre comèdia i drama, entre missatge i entreteniment— […]
0

M’agradaria, Amanda Mikhalopulu

Dur a terme un comentari analític sobre una obra literària comporta sempre el risc de dir-ne més que no convindria i desvetllar abans d’hora més que no seria aconsellable, de no respectar el ritme de descoberta que l’autor ha anat llaurant amb la seva escriptura. Amb major raó, encara, quan, com en el cas present, […]
0

Quan cau la nit, Michael Cunningham

Haver assolit un gran èxit amb una obra literària no sempre comporta una benedicció, en ocasions esdevé una càrrega. Una feixuga càrrega que no tots els autors estan en disposició de dur a les seves espatlles. Per a alguns, un èxit suposa un impuls cap amunt, una oportunitat per a enlairar-se; per a d’altres, un […]
0

Família, Ba Jin

Si ja resulta prou complicat tractar de definir un gènere literari, per la permanent interrelació que mantenen entre tots ells, encara ho és més el de la novel·la: un gènere que el segle XX convertí en un híbrid quasi impossible de classificar, proteic, polièdric, multiforme i divers. Pels creadors del segle passat, la novel·la no […]
0