El flamant i irreemplaçable Conseller d’educació ha trobat, tot d’una, la pedra filosofal que ha de convertir en or l’eterna i empantanegada discussió sobre les vacances escolars… La solució maragalliana no pot ésser més simple: es tracta d’avançar una setmana l’inici del curs escolar i compensar-ho amb una setmana de festa a meitat de febrer.
Una proposta fantàstica que, seguint la vella tàctica política del funambulista, pretén acontentar alhora les mares i pares i els mestres. Als pares, perquè atén una de les seves reivindicacions més reiterades: escurçar les més que generoses vacances escolars. Als mestres perquè, tot mantenint els 176 dies lectius, obtindrien una setmana més de vacances, ja que se seguirien incorporant a la feina a inicis de setembre i disposarien d’una setmana lliure a meitat del segon trimestre. Pel que fa als interessos dels alumnes, ja hi pensarem quan puguin votar…
Com acostuma a succeir amb les idees d’Ernest Maragall – que sembla compartir el genial do de la improvisació i de l’oportunitat que beneïa el seu germà… – ha estat acollida amb fervor i amb entusiasme tant pels propis sectors socials implicats com pel mateix Govern d’Entesa i per la resta de partits parlamentaris…
El PSC, partit que hom creia que impulsava junt amb Maragall la voluntat de modificar el calendari escolar vigent, s’ha mostrat sorprès davant les seves paraules i ha sol·licitat calma i paciència. No se sap ben bé si la demanava als altres membres del Govern, a l’oposició o bé als mateixos restants parlamentaris del PSC, que havien reaccionat amb estupefacció a les paraules del seu conseller…
El recolzament que li ha prestat ICV, el seu soci de tripartit, no ha pogut ésser més contundent i incondicional: la seva portaveu, Dolors Camats ha deixat clara la seva posició, en advertir que “no es pot decidir de forma precipitada sobre el calendari escolar sense el consens de totes les parts”. Ho reblava manifestant – fent ús d’un llenguatge poèticament reiteratiu – que “estem debatent una llei [la d’Educació] que no té el consens, precisament, i probablement no fa fàcil debatre temes i novetats com aquesta enmig del propi debat de la llei”.
Per la seva banda ERC encara ha rebut amb major alegria i satisfacció la proposta. En paraules de Josep Maria Freixanet: “el que no necessitem ara en aquests moment de tramitació de la Llei són masses (sic) elements que puguin perjudicar el bon debat, i el bon acord i el bon consens que volem tots els grups parlamentaris”. Assegurant també que “semblaria precipitat que aquesta mesura s’apliqués a partir del proper curs”…
Sabent-se reforçat i emparat per la resposta solidària dels seus companys de govern – que mostren de nou com li escau la denominació d’Entesa… – Maragall va exposar al programa Hora Q les bondats i avantatges que suposarà el canvi del calendari escolar amb el qual, segons va declarar “tots hi guanyem”.
Des del seu punt de vista, només presenta beneficis i cap perjudici per a ningú. L’únic petit detall que cal acabar de polir és acabar de determinar qui i com es farà càrrec dels alumnes, durant la setmana de festa de febrer, una vegada es dóna per descomptat que no seran pas els mestres…
Un insignificant inconvenient que el Conseller creu que té una solució ben simple: que els pares i mares, en comptes d’acumular totes les seves vacances a l’agost, demanin a les seves empreses una setmana de festa el febrer. Així podran estar amb els seus fills!
D’això se’n diu sentir-se a prop de la ciutadania, en comptes de viure aïllat a la seva torre d’ivori de la política: com pot dubtar algú de que la majoria dels empresaris catalans, ara que el vaixell de l’economia navega a tota vela i amb tant bona mar de fons, concediran als seus treballadors vacances quan ho desitgin?
Fins i tot en el quimèric cas de que hi hagi algun empresari filantròpic, que accedeixi a concedir dies de festa quan legalment no en té cap obligació, ha tingut en compte l’eminentíssim Conseller que no tothom gaudeix dels tants dies de vacances com els diputats? Té present que si en fan una setmana el febrer l’hauran de restar de les quatre de l’estiu? Què hi hauran guanyat? Vestir un sant a canvi de desvestir-ne un altre?
En el pitjor dels casos, si els malèfics empresaris desconeixen que viuen al País de Xauxa i no permeten fer vacances als pares i mares fora de temporada, Maragall encara té resposta per al problema: es recorrerà a les entitats de lleure per a que organitzin activitats per als alumes aquesta setmana en que no hi haurà activitat lectiva.
Una nova i visionària idea, sens dubte! Ara bé, ha tingut en compte que la immensa majoria de les persones que col·laboren amb entitats de lleure són joves? Joves que hi dediquen el seu temps lliure. Temps lliure del que no poden disposar en cap cas a meitat del segon trimestre perquè o bé són a la Universitat, al Institut o estan estudiant per als exàmens…
Comprovant com Educació té tan ben previstes i cobertes totes les eventuals dificultats que aquest canvi de calendari poden comportar, sembla que, per tal de solucionar els problemes de les vacances escolars al nostre país, més que demanar el parer a un Consell de Savis, caldrà seguir recorrent… als avis!
dijous, 5 de febrer del mmix
[download#226#image]
Comparteix
