La dificultat de ser, Jean Cocteau

La dificultat de ser, Jean Cocteau, Quid Pro Quo Edicions

La dificultat de ser, Jean Cocteau Jo sóc per vosaltres En general, els artistes no tenen l’hàbit de despullar-se espiritualment, atès que el que han de dir ja ho diuen —o, més aviat, procuren dir-ho— en les seves obres. I quan ho fan, com Jean-Jacques Rousseau en Les Confessions —“Heus ací l’únic retrat d’un home, … Llegiu mésLa dificultat de ser, Jean Cocteau

Amors i laberints, Antoni Vidal Ferrando

Amors i laberints, Antoni Vidal Ferrando

Amors i laberints, Antoni Vidal Ferrando Viure en les paraules Que per a un artista vida i obra són el mateix —o, més exactament, que l’obra és el producte, madurat, macerat, de la seva existència— hauria d’ésser tan obvi com que el blau i el groc quan es mesclen es converteixen en verd. Malauradament, a … Llegiu mésAmors i laberints, Antoni Vidal Ferrando

Fer-se totes les il·lusions possibles, Josep Pla

Fer-se totes les il·lusions possibles i altres notes disperses, Josep Pla

L’altre Josep Pla Que l’Obra completa d’un autor no ho és mai del tot, que, més tard o més d’hora, es descobreixen textos seus inèdits o noves versions de textos ja publicats és, en el que a la literatura es refereix, el pa nostre de cada dia. N’hem tingut un exemple recent amb la recuperació … Llegiu mésFer-se totes les il·lusions possibles, Josep Pla

Diaris (1962-1968), Ricard Salvat

Memòria d’un temps i un país A la nostra terra catalana els creadors que cultiven més d’una sola disciplina no acostumen a ésser gaire ben vistos (i encara menys, acceptats), com si el fet de fer bona feina i destacar en una fos incompatible amb fer-ho en d’altres. És per això, per exemple, que Ràfols … Llegiu mésDiaris (1962-1968), Ricard Salvat

De França a Mèxic. Dietari de viatge, Artur Bladé i Desumvila

Hi ha autors que, per més que hagin fet una obra vàlida, plenament contemporània, sembla que sempre se’n parli sotto vocce, que no acabin mai d’assolir el lloc que, pels seus innegables mèrits, hauria de correspondre’ls. Talment com si, per la raó que sigui, una mena de maledicció els perseguís; com si, per més que … Llegiu mésDe França a Mèxic. Dietari de viatge, Artur Bladé i Desumvila

La vida lenta. Notes per a tres diaris (1956, 1957, 1964), Josep Pla

La insospitada acuïtat de la vida quotidiana No cal —no caldria?— dir que aquells que no hagin cregut prou oportú dedicar el seu lleure actiu a la lectura de Josep Pla, un dels majors autors en la nostra llengua no tan sols del segle XX sinó del tots els temps, el millor que poden fer … Llegiu mésLa vida lenta. Notes per a tres diaris (1956, 1957, 1964), Josep Pla

Llibre d’actes (1998-1999), Vicenç Villatoro

En llegir el recentment publicat dietari de Vicenç Villatoro —Llibre d’actes (1998-1999), Editorial Base, Barcelona 2012— m’han vingut immediatament al cap un apunt que escrigué Franz Kafka en el seu, el 23 de desembre de 1911: “Un dels avantatges d’escriure un diari és que hom esdevé conscient, amb una lucidesa serena, dels canvis a què … Llegiu mésLlibre d’actes (1998-1999), Vicenç Villatoro

Cicle dels dietaris, Artur Bladé i Desumvila

Basant-se com es basen no tan sols en la pròpia vida, sinó en els esdeveniments del dia a dia, en general d’una rellevància relativa, quan hom es disposa a encetar un dietari el primer que s’acostuma a plantejar és si li podrà interessar a algú, allò que hi escrigui. És per això que Rafael Tasis, … Llegiu mésCicle dels dietaris, Artur Bladé i Desumvila

Invitació a la lectura d’El quadern gris, de Josep Pla

A Xavier Pla, amb admiració i estimació Res millor per encetar aquest 2013 que recomanar amb efusió la lectura de l’edició restaurada d’El quadern gris, (Edicions Destino, Barcelona, 2012), l’obra magna de Josep Pla, duta a terme amb una admirable meticulositat per Narcís Garolera. (Emprem, a consciència, el terme “efusió”, com a substitut temperat d’exaltació, … Llegiu mésInvitació a la lectura d’El quadern gris, de Josep Pla

La marca de l’aigua, Joseph Brodsky

 Que la novel·la és un gènere tan difícil de definir com de classificar ho sabem des dels seus inicis remots, des que Apuleu escrigué L’ase d’or, Cervantes el Quixot o Sterne La vida i opinions de Tristram Shandy. La novel·la és, alhora, tot i no-res; el que és, el que pot ésser i, fins i … Llegiu mésLa marca de l’aigua, Joseph Brodsky

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...