Archives for 

Dickens

Les aventures del bon soldat Švejk, Jaroslav Hašek

Referir-se a la novel·la (ja des del seu naixement; només cal recordar Apuleu i el seu Ase d’or) és referir-se al cultiu de l’humor. Pentagruel i Gargantua (Rabelais), El Quixot (Cervantes), Tristram Shandy (Sterne), Jacques el fatalista i el seu amo (Diderot) i Els papers pòstums del Club Pickwick (Dickens) —per esmentar-les en ordre cronològic— […]
0

La llogatera de Wildfell Hall, Anne Brontë / Cranford, Elisabeth Gaskell

Quan dos editors coincideixen, gairebé en un mateix moment, en publicar sengles obres clàssiques de mèrit mai traduïdes prèviament al català, no podem més que felicitar-nos-en: les llacunes que seguim tenint en aquest aspecte són tan profundes com —per expressar-ho amb suavitat— preocupants. Sobretot si a la llista de buits pendents hi afegim aquelles obres […]
0

L’home que volia arribar lluny, Hans Fallada

Que la literatura creix, es reprodueix i es va enllaçant consecutivament com les baules d’una cadena que comunica el passat, el present i el futur ho demostra l’estimació que sentia Jörg Fauser per un dels seus antecessors, Hans Fallada. Al seu Matèria primera, no tan sols comenta que li agrada d’allò més l’obra del seu […]
0

Lluny del brogit del món, Thomas Hardy

En general, resulta més senzill posseir —i mantenir— una visió superficial de les coses que no pas una de més profunda. En el cas dels escriptors, també resulta més simple limitar-se a classificar-los en una sola categoria. Així, pensar en Thomas Hardy suposa reconèixer com el novel·lista que creà Tess d’Urbeville i Jude l’obscur i […]
0

En una sola persona, John Irving

Quan hom considera que una obra és autobiogràfica en general es deu a dos motius: o a la rutina, comodíssima, que afirma que la major part de les novel·les tenen un elevat component autobiogràfic; o a l’enlluernament —gairebé en podríem dir estupor— que provoca la sensació de versemblança, de veritat, de fet viscut, d’una novel·la […]
0

M’agradaria, Amanda Mikhalopulu

Dur a terme un comentari analític sobre una obra literària comporta sempre el risc de dir-ne més que no convindria i desvetllar abans d’hora més que no seria aconsellable, de no respectar el ritme de descoberta que l’autor ha anat llaurant amb la seva escriptura. Amb major raó, encara, quan, com en el cas present, […]
0

La imperfecció de les bombolles, Llort

Cercar l’originalitat en literatura —com en qualsevol disciplina artística— és un error de principi que en general s’acaba pagant molt car. Obsessionar-s’hi, convertir-la en el centre neuràlgic de l’obra, pretendre l’originalitat per l’originalitat, a banda d’una mostra obvia d’inseguretat, és la millor manera d’apostar contra un mateix. Entre d’altres raons, per una de fonamental: l’originalitat […]
0
Marcel Proust

La prosa de Proust i Joyce

Si hi ha dues obres de la literatura del segle XX que d’entrada intimiden són, sens dubte, l’Ulisses de James Joyce i el conjunt d’À la recherche du temps perdu, de Marcel Proust. Ho fan no tan sols per la seva llargària —considerable en el cas de l’autor irlandès; imponent, quasi aclaparadora en el del […]
0

Trois contes, Gustave Flaubert

Sovint he repetit que no sóc gens amic ni partidari dels cànons literaris ni de res que s’hi assembli. Més aviat al contrari, entenc —i defenso— que el que ens ha de guiar a l’hora d’escollir una lectura és principalment el nostre gust personal. Segons el meu parer, les obres literàries —com totes les artístiques— […]
0

Retrat d’Olivia

La història de la literatura ens ofereix una generosa mostra d’obres ambientades en el món de la marginació. Ens n’han deixat exemples de la més alta qualitat literària dos dels genis incontestables de l’art de la lletra escrita: Dostoievski i Dickens. Llegir Pobra gent, Crim i càstig, Oliver Twist o David Copperfield suposa submergir-se en […]
0