Diaris (1969-1972), Ricard Salvat

Diaris (1969-1972), Ricard Salvat, Edicions de la Universitat de Barcelona, 2017

Diaris (1969-1972), Ricard Salvat Retrat d’un temps que no passa Un dels major dubtes que podem tenir quan comencem la lectura de qualsevol text diarístic o memorialístic —diaris, dietaris, memòries…—, sobretot quan són integrals, és el de si ens podrà interessar (prou) tot el que va escriure el seu autor; sobre, doncs, si ha estat … Llegiu mésDiaris (1969-1972), Ricard Salvat

Presentació de Fer-se totes les il·lusions possibles i altres notes disperses

Fer-se totes les il·lusions possibles i altres notes disperses, Josep Pla

Genuïtat planiana No crec que hi pugui cap lloc més adient per presentar una obra inèdita de Josep Pla que l’Ateneu Barcelonès. En una d’aquestes sales clàssiques on sembla que el temps s’hagi aturat. On el silenci s’imposa amb una perfecta naturalitat. On se sent el ressò de les lletres antigues; de les veus, encara no del tot … Llegiu mésPresentació de Fer-se totes les il·lusions possibles i altres notes disperses

El gran dolor del mundo. Diarios 1944-1975, Francisco Candel

El gran dolor del mundo. Diarios 1944-1975, Francisco Candel

L’altre Candel El dels dietaris —i el memorialístic en general— és un gènere difícil al qual segurament convindria començar a prestar més atenció, sobretot quan qui els escriu és una persona que té molt a dir; quan és algú que ens ofereix no tan sols una imatge personal del temps què va viure, sinó la … Llegiu mésEl gran dolor del mundo. Diarios 1944-1975, Francisco Candel

Els burgesos són sempre els altres, Jules Renard

Els burgesos són sempre els altres, Jules Renard

Amb el cor a la mà…, i el punyal als llavis És fantàstic saber que hi ha petites editorials, algunes d’elles de fora de Barcelona (que sovint es creu massa el centre del món) que tenen molt clar quina és la seva feina i la fan molt bé, publicant el que d’altres no publiquen i … Llegiu mésEls burgesos són sempre els altres, Jules Renard

Diarios de la Revolución de 1917, Marina Tsvietáieva

Massa sovint perdem de vista que la literatura és, per damunt de tot, llenguatge; que no és tant què sinó com; que sense com, sense un ús acurat i espiritualitzat —si se’m permet el terme— de la llengua, hi pot haver història, argument, però no pas literatura, no pas creació artística. Com succeeix sempre que … Llegiu mésDiarios de la Revolución de 1917, Marina Tsvietáieva

Citacions literàries d’El senyal de la pèrdua, Maria-Mercè Marçal

* Les perspectives de felicitat ja són felicitat. (© Maria-Mercè Marçal, El senyal de la pèrdua, Edicions Empúries 2014, pàg. 23) * El conflicte ha estat, per a mi, sovint, sinònim de vida. (© Maria-Mercè Marçal, El senyal de la pèrdua, Edicions Empúries 2014, pàg. 42)  * La vida: pura contaminació d’allò imperfecte, inexacte, esmunyedís, … Llegiu mésCitacions literàries d’El senyal de la pèrdua, Maria-Mercè Marçal

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...