En uns moments com els actuals, en que la crisi – i no tan sols econòmica – ho senyoreja tot, caldria que els polítics de casa nostra fessin un esforç per a ésser coherents. Tot i saber, per experiència de tants i tants anys, que el concepte de coherència política és, sense cap mena de dubtes, el més devaluat dels valors de la gran borsa democràtica, fóra bo que fessin un esforç per a tractar de posar-lo en pràctica.
És per això que cal agrair la posició del PSc… Recordem l’amic José Montilla, en la seva intervenció en el debat de política general al Parlament, reclamant als restants partits unitat sobre el finançament que estableix l’Estatut i sobre la proposta que calia presentar al govern espanyol. Una unitat que considerava del tot imprescindible per a obtenir la liquidesa econòmica que li calia al país. Intervenció que va reblar assegurant que el seu govern <<mai no acceptaria un mal acord!>>.
De la mateixa manera es va manifestar el Conseller d’economia, Antoni Castells, durant l’acte de l’Onze de Setembre a Girona, posant l’èmfasi en la necessitat de <<la unitat de tots els partits per obtenir el millor per al país en matèria de finançament>>. Va declarar, llavors, que el moment actual, tan delicat, exigia responsabilitat de tothom. Responsabilitat i unitat. Les seves paraules foren inequívoques: <<Quan parlem d’autogovern, a Catalunya només pot haver-hi un equip; i hem d’anar junts, perquè el que ens pugui separar sempre serà menys del que ho fa amb aquells qui hem de negociar>>.
La idea era més que clara: com a partit majoritari al govern, defensarien la unitat del projecte de finançament estatutari fins a les darreres conseqüències. I advertien als restants partits, a aquells que pretenien convertir-se en els garants i en l’avantguarda d’aquesta voluntat d’unitat – Ciu, Erc i Ic – que no es fessin enrere ni cerquessin excuses per a desdir-se’n i afeblir el pacte.
Ells, el PSc, seguirien al capdavant d’aquest bloc que pretenia la millora del finançament, fins el darrer alè i exigirien als altres partits que els acompanyessin fins al final, sense defallir, sense mostrar fissures i, per damunt de tot, sense posar en perill aquesta unitat que esdevenia imprescindible per a obtenir el resultat pretès: un finançament just per a Catalunya.
En qualsevol cas seria culpa dels altres si no eren capaços de mantenir-se fidels als pactes i gosaven trencar la unitat. Demostrarien, una vegada més, que no tenien cap raó, els que els acusaven de sucursalistes, ja que posarien per davant de tot els interessos del nostre país i no pas els de partit…
Cal felicitar, doncs, al PSc per haver estat coherent i haver defensat fins l’últim moment la unitat sobre el finançament, per haver-se mostrat ferms amb la seva unitat… amb el PsoE! Fer que els seus 25 diputats al Congrés votin com una sola veu a favor dels pressupostos de l’any 2009, desbaratant l’única mesura de pressió efectiva que Catalunya tenia per a obtenir el finançament que es mereix és, ben segur, la millor manera d’afiançar la unitat catalana!
Quanta raó tenien, Montilla i Castells donant lliçons de responsabilitat, de coherència i de manteniment del compromís als altres partits catalans…!
dissabte , 18 d’octubre del 2oo8
[download#318#image]
