Archives for 

Caterina Albert

Memòries, Narcís Oller

Quan et trobes davant d’un llibre de memòries com aquest, d’un gruix de més de 600 pàgines —que n’ocuparia ben bé 800 si les generoses notes que l’acompanyen tinguessin el cos de lletra que els correspondria—, d’un autor català clàssic que duu seixanta-cinc anys mort, sobre el qual ha caigut l’habitual llosa de l’oblit, el […]
0

Solitud, Caterina Albert

(Com a homenatge del “Dia de la dona treballadora” —que espero que ja no calgui cap any més…!— recupero la meva anàlisi literària de Solitud, de Caterina Albert. Sens dubte, una de les nostres millors escriptores —i, en aquest cas, empro el terme com a genèric). Si som poc partidaris dels cànons literaris —sobretot quan s’estableixen com […]
0

Violeta, Prudenci Bertrana

En aquest país nostre —on, dia rere dia, seguim discutint si som o no som, si podem ésser o no, si ens deixen decidir o no— la necessitat ens obliga a rebre com a excepcional allò que en d’altres és tan natural com respirar o prendre’ns un cafè. Per exemple, que una editorial es proposi […]
0

Fauna animal, Damià Bardera Poch

A l’assaig L’art rus, escrit l’any 1900, Rainer Maria Rilke afirmava: “Allò que revela el més alt significat d’una obra d’art és que l’espectador recreï en el seu interior allò que l’artista creà primer”. En l’àmbit literari aquesta realitat, que havia estat present des de les seves primeres manifestacions, esdevé molt més palesa a partir […]
0

El naixement de la tragèdia, Friedrich Nietzsche

A Mila, la protagonista de Solitud, de Caterina Albert, tan sols el contacte amb els aires nets i purificadors de les alçades li permetrà alliberar-se de les convencions que l’engavanyen, per deixar al seu dessota el llast d’una cultura judeocristiana que la sotmet a d’altres que li són molt inferiors i no li permeten desenvolupar-se […]
0

La idea de l'emigrant, Enric Valor

El millor homenatge que es pot retre a qualsevol autor és, sens dubte, llegir la seva obra. Si, damunt, es tracta d’un escriptor com Enric Valor, tan fonamental per a les lletres del País Valencia com negligit pels que d’una manera tan barroera duen el timó de les seves institucions, reivindicar la seva lectura no […]
1

Mercè Rodoreda, Cartes a l’Anna Murià 1939-1956

Abans de començar, cal que advertim que no som gens ni mica partidaris de la segregació de persones per raons de gènere, ans al contrari. I si no ho som en general —i menys encara en l’àmbit educatiu, on és contraproduent tant des del punt de vista social com psicològic— tampoc no ho som en […]
0