Xavier Serrahima: el racó de la paraula Rotating Header Image

Barcelona

Càrrega modèlica

 

El secretari general d’Interior, Joan Boada, va reaccionar amb contundència i fermesa a les crítiques rebudes per l’actuació del cos d’antiavalots dels Mossos d’Esquadra en la manifestació d’estudiants del passat 20 de novembre a Barcelona.

Aprofitant una visita a Vic, va considerar que no només no s’havia fet un ús desproporcionat de la força sinó que l’actuació dels Mossos fou “modèlica” i “excel·lent”. Assegurant que la policia va “temperar” l’actitud “molt violenta” d’una “minoria” d’estudiants”, efectuant una càrrega purament “defensiva” per a evitar que baixessin per les Rambles. Càrrega que van haver de repetir perquè alguns dels manifestants van llançar objectes contra els agents, tractant de copejar-los amb pals i pancartes.

A banda del respecte que mereix com a tal, a l’autoritat se li pressuposa la càrrega de la raó. I més quan es tracta de cossos policials. No només en les seves declaracions púbiques, sinó també en l’àmbit judicial. Pel sol fet d’ésser autoritat es presumeix la seva veracitat. Més, encara, doncs, cal presumir-la d’aquells que els dirigeixen…

En el cas present, la prova del vídeo de l’Agència Catalana de Notícies no pot ésser més concloent: no s’hi pot veure cap actitud agressiva dels universitaris, més aviat una de defensiva, provocada per la mateixa càrrega, ni cap llançament d’objectes ni intent previ d’agredir els agents.

Amb tot, la intervenció dels Mossos no podia ésser més “modèlica”,“excel·lent” ni efectiva: no només van impedir que baixessin Rambles avall, com il·legítimament pretenien, sinó que es va dissoldre la manifestació, de cop! Amb un resultat encara més modèlic: 25 manifestants ferits, alguns dels quals van requerir atenció hospitalària, i desenes de contusionats. Tan excel·lent com el tracte dispensat a la premsa, amb dos periodistes copejats…

La gran pregunta, ara, és: aquesta actuació dels aniavalots ha de servir de model, de cara al futur, per a qualsevol tipus de manifestació feta sense permís que pretengui ocupar la via pública? O només si la protagonitzen joves o estudiants?

Es canviarà, d’ara en endavant, el principi d’actuació general dels Mossos davant d’una manifestació, caracteritzada per la seva funció de vigilància i control, garant dels drets i les llibertats públiques, per recórrer a l’ús de la força només quan és del tot imprescindible?

S’aplicarà amb la mateixa contundència quan una manifestació il·legal es proposi tallar una artèria ciutadana molt més crucial per al trànsit com per exemple les Rondes, un dimecres qualsevol? I quan els que es manifestin siguin treballadors d’alguna empresa amenaçada de tancament? O quan els pagesos tallin un carrer inundant-lo de fruita? O quan siguin els mateixos Mossos els que es manifestin?

O potser aquest sistema “modèlic” d’actuació s’aplicarà únicament quan els que es manifesten sense permís siguin joves? Joves sense suport sindical o polític…

És així com es pretén dur a la pràctica el que estableix l’article 12.2 del projecte de Codi Ètic de al policia autonòmica, que prohibeix les actuacions “arbitràries”, que es donen quan “sense motivació raonable, s’apliquen les normes de manera diferent en supòsits substancialment iguals”…?

dilluns , 1 de desembre del 2oo8

[download#42#image]

Laporta reclama igualtat de tracte…

Des de fa un temps, no puc estar gaire d’acord amb en Joan Laporta, aquest democratíssim president que creu que haver rebut el 60,6 % dels vots en contra en una moció de censura significa tenir l’aval dels socis per a continuar al davant del club!

En un inici, semblava que havia d’ésser la Gran Esperança Blanca del barcelonisme, que entenia que el fet de definir-se com a “més que un club” significava reivindicar una catalanitat desacomplexada i convertir el club en el millor ambaixador internacional per a Catalunya i tot el que representa. Malauradament, aquesta voluntat es va anar perdent pel camí…

Tanmateix, avui cal que li retem un més que merescut homenatge. Per fi, després de tants i tants anys, algú que representa el FC Barcelona ha gosat alçar la veu i reclamar un tracte d’igualtat amb “l’altre club de la ciutat”. No es pot fer més que aplaudir-lo, aplaudir-lo fins que ens facin mal les mans!

Ho podia dir més alt però no pas més clar: fa una desena d’anys l’ajuntament de Barcelona va afavorir “l’altre club (de primera divisió) de la ciutat” amb una requalificació urbanística a fi d’evitar la seva desaparició. Cal reconèixer que , sense aquella requalificació, avui en dia l’Espanyol de Barcelona difícilment existiria. Els deutes que arrossegava l’haurien dut a la fallida i a la seva dissolució ulterior. Si més no, com a equip de futbol de primera línia.

Ara en Laporta reclama el mateix tracte per al club dels seus amors: tot i la seva magistral gestió econòmica, li és imprescindible vendre les joies que va crear el president Núñez, el Miniestadi i les zones adjacents, per a poder remodelar el Camp Nou. I, és clar, reclama igualtat de tracte amb l’Espanyol.

Té tota la raó, l’amic Laporta: com ha d’ésser just que només un club de la ciutat rebi ajuda pública quan la necessita? Com es poden admetre les discriminacions, entre dos clubs de futbol de la mateixa categoria en una ciutat! Com es pot justificar, una tal injustícia? Com?

Com es que ningú no ho havia denunciat, abans? Com és possible que es consideri un dels clubs com de primera categoria i l’altre de segona? Com és possible que els partits de l’un es televisin per TV3 i l’altre pel 33? Com s’entén que els diaris – i no només els esportius – li dediquin sempre les portades al primer i quasi mai al segon? Per quina raó sempre se’l relega a la segona posició, tant en ràdio com en televisió, a l’hora de les notícies?

Cal, doncs, agrair el coratge i la solidaritat del president del Barça en reclamar per a l’Espanyol el mateix tracte que per al Barça! Ja era hora de que el president d’un club de futbol demostrés que és un senyor!

dilluns, 22 de setembre del 2008

[download#189#image]

Vòlei platja a Barcelona

Recordo, encara, com la reaccionar la ciutat de Barcelona – la ciutat de les ciutats: la més moderna entre les modernes… – en saber, a inicis de l’any 2002, que Madrid, per tal de promocionar la seva candidatura als Jocs Olímpics, seria escenari de la primera prova femenina del Circuit Mundial 2002 de Vòlei Platja.

Les crítiques més despietades i sarcàstiques van aparèixer per totes bandes, burlant-se d’aquella insensatesa de la provinciana Madrid. Durant molt de temps, va esdevenir la riota de cada dia: com era possible que una ciutat sense mar gosés celebrar un campionat de Vòlei Platja…

Els acudits sobre el tema van inundar els mitjans de comunicació de la Ciutat Comtal, demostrant una vegada més la incontestable superioritat de l’humor català sobre l’espanyol: que si el farien al Retiro, que si al Manzanares, que si ja tenien la Comandancia de Marina no els hi calia res més… Un humor, com sempre, d’alta volada i qualitat.

Amb aquells aires de perdonavides que sovint mostren els barcelonins, ja es postulaven com a candidats alternatius en cas de que la capital espanyola s’hi repensés. La ciutat de Barcelona, la més cosmopolita de les cosmopolites, podia oferir alguna de les millors i més reconegudes platges de tota la mediterrània, per al campionat de vòlei platja. Qualsevol cosa per a evitar que els madrilenys fessin el ridícul més monumental! I que, enlloc d’anar <<de Madrid al cielo>> anessin directament a.. la platja de l’infern !

Sortosament, la lògica i el senderi s’acaben sempre imposant i es va escollir Barcelona, una ciutat que sempre ha viscut de cara al mar, per a celebrar-hi el Campionat de Vòlei Platja. Així, els organitzadors tenien l’oportunitat perfecte per a rescabalar-se’n i tornar a passar la ma per la cara als madrilenys – que creueu que són universals, pobrets, i no passen de pagerols vinguts a més… – i donar-los una magistral lliçó que mai no oblidarien…

I ho han fet, amb l’elegància i la contundència que caracteritza el seny català: celebrant el campionat allí on li pertoca i d’on mai n’hauria d’haver sortit: de la platja! De la platja de… les Fonts de Montjuïc…!

diumenge, 1 de juny del 2008

Safe Creative #0805190673221

Features Stats Integration Plugin developed by YD