La dificultat de ser, Jean Cocteau

La dificultat de ser, Jean Cocteau, Quid Pro Quo Edicions

La dificultat de ser, Jean Cocteau Jo sóc per vosaltres En general, els artistes no tenen l’hàbit de despullar-se espiritualment, atès que el que han de dir ja ho diuen —o, més aviat, procuren dir-ho— en les seves obres. I quan ho fan, com Jean-Jacques Rousseau en Les Confessions —“Heus ací l’únic retrat d’un home, … Llegiu mésLa dificultat de ser, Jean Cocteau

Clàssics per a la vida, Nuccio Ordine

Clàssics per a la vida, Nuccio Ordine, Quaderns Crema

Clàssics per a la vida, Nuccio Ordine La lectura com a far En aquest món nostre on sembla que tot vagi pel pedregar i que no hi hagi res a fer —i ara no em refereixo, només, a Catalunya, que no pot trigar gaire a decidir si prefereix viure per sempre més humiliada o si … Llegiu mésClàssics per a la vida, Nuccio Ordine

Caminar, Henry David Thoreau

Caminar, Henry David Thoreau, Angle Editorial

Tracem (els nostres) camins De vegades caiem en l’error de pensar que únicament els llibres d’una certa llargària són els que paguen la pena, el que ofereixen prou qualitat. Talment com si no ens poguéssim alliberar del prejudici que lliga la qualitat amb la quantitat, el valor amb la possessió o amb el preu. Per … Llegiu mésCaminar, Henry David Thoreau

De què parlo quan parlo d’escriure, Haruki Murakami

De què parlo quan parlo d'escriure, Haruki Murakami

El que em surt de dins Si saber com escriuen i, sobretot, com entenen l’escriptura els grans autors sempre és interessant, molt més ho és quan qui s’ho proposa és Haruki Murakami, un dels escriptors més reconeguts actualment arreu del món; un dels que ha mantingut un criteri literari més homogeni, més immediatament identificable; algú … Llegiu mésDe què parlo quan parlo d’escriure, Haruki Murakami

L’islam avui, Dolors Bramon

L'islam avui, Dolors Bramon

Coneixem l’islam? En un món com el nostre, caracteritzat cada vegada més pel maniqueisme, per la funesta idea de «Si no estàs amb nosaltres, estàs contra nosaltres», és un gran goig que es publiqui el llibre L’islam avui. Alguns aspectes controvertits, de Dolors Bramon, Fragmenta Editorial, novembre del 2016, que ens permet orientar-nos al bell … Llegiu mésL’islam avui, Dolors Bramon

El meridià de París, Lluís Calvo

El meridià de París, Lluís Calvo

Alçant el vol El de l’assaig és un gènere que, potser per la seva condició d’ésser una mica una mena de calaix de sastre, on hi cap o hi pot cabre (quasi) tot, té poca predicació, a casa nostra; malgrat això, compta amb una colla, minoritària però colla, de fidels lectors. Sobretot, quan l’assaig té … Llegiu mésEl meridià de París, Lluís Calvo

La pregària de Txernòbil Crònica del futur, Svetlana Aleksiévitx

Intrahistòria simfònica Des de fa temps, sabem que, com succeeix amb gran part dels guardons, la concessió del Premi Nobel de literatura no depèn únicament de factors artístics, sinó que els polítics i socials hi tenen molt a veure. Si no fos així, algun dels grans autors de les nostres lletres —entre d’altres, i inexcusablement, … Llegiu mésLa pregària de Txernòbil Crònica del futur, Svetlana Aleksiévitx

Cartes a un poeta jove, Rainer Maria Rilke

Hi ha llibres que cada vegada que els llegeixes van guanyant —o, si més no, que segueixen tan vigents com el primer dia— i que, a mesura que vas fent-te gran, amplien més i més els seus (i els teus) horitzons. Alguns d’ells, estàs temptat de desar-los a la tauleta de nit, amb la seguretat … Llegiu mésCartes a un poeta jove, Rainer Maria Rilke

Ramon Mercader. L’home del piolet, Eduard Puigventós

Un dels majors inconvenients dels mites històrics és que acostumen a tenir més de mítics que d’històrics. I, de la mateixa manera que la filosofia grega nasqué per posar ordre als mites religiosos, per cercar un origen racional a la creació del món i a l’espècie humana, la història també ha de tenir com a … Llegiu mésRamon Mercader. L’home del piolet, Eduard Puigventós

La represa. Memòria personal, crònica d’una generació (1946-1956), Albert Manent

En homenatge a Albert Manent D’on venim No hi ha dubte que la literatura catalana no hauria estat en absolut la mateixa sense la presència d’alguns personatges que, ultra protagonitzar-la, s’han encarregat a analitzar-la i donar-ne testimoni. Entre aquests, una figura clau va ésser, durant molt i molts anys, Albert Manent, del qual dimarts vinent, … Llegiu mésLa represa. Memòria personal, crònica d’una generació (1946-1956), Albert Manent

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...