Introducció a la nova edició d'Els darrers dies de la Catalunya republicana

(Incorporo al bloc la introducció que vaig redactar per a la nova edició d’Els Darrers dies de la Catalunya republicana, del mestre Antoni Rovira i Virgili, A Contravent, 2014. Introducció que, per raons que seria massa llarg d’explicar —i que no em són en absolut imputables—, finalment no encapçala l’obra.) En aquests temps de canvis, … Llegiu mésIntroducció a la nova edició d'Els darrers dies de la Catalunya republicana

L’exiliada Dietari de l’exili 1939-1940, Artur Bladé i Desumvila

Com més llegeixes Artur Bladé i Desumvila, més i més et fa la sensació que en el món literari de casa nostra hi ha alguna cosa que no rutlla com convindria. Com més et submergeixes en la seva deliciosa obra, menys entens com és possible que segueixi essent tan desconeguda, per a la majoria del … Llegiu mésL’exiliada Dietari de l’exili 1939-1940, Artur Bladé i Desumvila

Democràcia de baixa intensitat, Pau Miserachs

L’any 1930 un autor tan magnífic com malauradament negligit com és Antoni Rovira i Virgili, afirmava, en Defensa de la democràcia que “Davant les falsificacions de la democràcia no hem de condemnar-la ni proscriure-la. N’hi ha prou d’exigir la democràcia veritable. La gran majoria dels defectes fonamentals que hom retreu al règim democràtic són susceptibles … Llegiu mésDemocràcia de baixa intensitat, Pau Miserachs

Cicle dels dietaris, Artur Bladé i Desumvila

Basant-se com es basen no tan sols en la pròpia vida, sinó en els esdeveniments del dia a dia, en general d’una rellevància relativa, quan hom es disposa a encetar un dietari el primer que s’acostuma a plantejar és si li podrà interessar a algú, allò que hi escrigui. És per això que Rafael Tasis, … Llegiu mésCicle dels dietaris, Artur Bladé i Desumvila

Espanya contemporània (1814-1953), Vicens Vives

A Pudd’nhead Wilson and Other Tales, Mark Twain afirmava que “la veritable tinta amb què s’escriu la història és amb el simple fluït dels prejudicis” (“The very ink with which all history is written is merely fluid prejudice”). Tanmateix, per més que, en general, la seva màxima sigui certa, alguns historiadors han estat capaços de situar-se … Llegiu mésEspanya contemporània (1814-1953), Vicens Vives

Diari íntim. Escrits autobiogràfics, Rafael Tasis

Per al públic majoritari fins fa tot just quatre dies resultava gairebé impossible fer-se una idea, ni tan sols aproximada, de la colossal magnitud de la tragèdia que suposà, per al món cultural i literari de la nostra terra, l’exili a què es veieren forçats la majoria dels intel·lectuals després de la Guerra Civil. Per … Llegiu mésDiari íntim. Escrits autobiogràfics, Rafael Tasis

Cicle de biografies III (Francesc Pujols), Artur Bladé i Desumvila

En d’altres ocasions hem posat èmfasi en com n’arriba a ésser d’ineludible, per a l’aprofundiment i coneixement de la nostra sempre maltractada literatura, la recuperació de les grans obres dels autors del segle passat. Sobretot de tots aquells la carrera artística dels quals fou anihilada per l’alçament feixista i pel consegüent exili. Una nova mostra … Llegiu mésCicle de biografies III (Francesc Pujols), Artur Bladé i Desumvila

La immersió lingüística, més necessària que mai

Si —per algun despistat sense ànim colonialista— hi havia encara algun dubte de la ineludible necessitat del tan lloat i eficient sistema d’immersió lingüística al nostre país, la interlocutòria d’ahir de la Secció Cinquena de la Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Cataluña [sic] el va esborrar per complet. No només pels … Llegiu mésLa immersió lingüística, més necessària que mai

Crònica d’un país, Josep M. Casasús

Un dels trets definitoris dels articles de premsa és el seu caràcter d’art efímer, d’immediata fugacitat. Tal i com succeeix amb la gastronomia, per més ben elaborat que estigui, el seu destí és ésser assaborit i consumit al moment. Després d’haver assolit, en el millor dels casos, un èxit tan fulgurant com perible, el major … Llegiu mésCrònica d’un país, Josep M. Casasús

Joan Solé i Pla, Joan Esculies

Escriure història comporta encetar una lluita incruenta que malda contra l’oceà d’oblit que amenaça amb engolir-ho tot, significa sembrar clapes de claror en la foscor immensa del passat. A la nostra terra aquest combat contra la desmemòria (sovint induïda) no és que sigui necessari, sinó que esdevé absolutament ineludible. És un deute d’honor moral que … Llegiu mésJoan Solé i Pla, Joan Esculies

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...