La foscor visible, William Styron

Un dels trets que caracteritza —si més no, pot caracteritzar— els grans, grans, grans, artistes és el de la seva multidisciplinarietat: la seva capacitat de destacar en més d’un àmbit artístic o cultural. Els exemples dels renaixentistes Leonardo da Vinci i Michelangelo Buonarroti no poden ésser més evidents: la seva incontenible força creativa no admetia […]
0

El dret a no decidir

El concepte coherència política s’ha guanyat amb escreix el dret d’aparèixer en qualsevol diccionari com a exemple del terme oxímoron! Fins a un extrem tal que bé podríem assegurar que els partits polítics únicament es mostren coherents en la seva permanent incoherència. O bé s’és coherent o bé s’és una formació política. Cal escollir. I, […]
0

Una casa a Florència, W. Somerset Maugham

Si hi ha alguna maledicció bíblica que no hagi perdut ni perdrà mai la seva vigència és, sens dubte, la del paradís perdut: et guanyaràs el pa amb la suor del teu front. Una maledicció que la immensa majoria dels mortals entenem de manera immediata perquè forma part de la nostra realitat quotidiana: viure sense […]
0

Quan convé reclamem cadenes

Res més confortador que comprovar com el Parlament defensa la dignitat —tan sovint ultratjada— del nostre país. Quin goig i, sobretot, quina gran tranquil·litat, suposa tenir l’absoluta garantia que els nostres representants polítics són plenament conscients de la seva responsabilitat institucional, que saben mantenir enlairada la flama immarcescible del nostre honor, d’allò que som i […]
0

Presumpció d'innocència

El principi fonamental de la justícia de qualsevol sistema que pretengui definir-se com a democràtic —i més encara quan vol aixoplugar-se sota l’etiqueta de “social i de dret”— és el de la presumpció d’innocència. Aquella vella idea, de caràcter universal i sense excepcions (erga omnes), que garanteix que qualsevol persona és innocent fins que un […]
0

Correspondance, Baudelaire

Abans de res, cal que advertim que no formem pas part d’aquells que consideren que per entendre i interpretar millor la poesia — i, en general l’obra literària o artística— d’un autor resulta essencial conèixer la seva biografia. En realitat, som més aviat partidaris de la opinió contrària: per entrar en contacte amb una poesia, […]
0

La dignitat a la butxaca

El nostre és, sens dubte, un país estrany, ben estrany. I no tan sols pel fet, ja prou paradoxal, que siguem un país que ni país no som… Ho és, sobretot, pel fet d’haver perdut aquell element essencial que caracteritza —o hauria de caracteritzar— els països: la nostra dignitat. Una dignitat que hauria de dur-nos […]
0

La nit de Nadal, Nikolai Gógol

La gran —gran, gran, immensa— literatura russa del segle XIX és, segurament un dels més increïbles miracles culturals i artístics de la història de la humanitat. Un d’aquells extraordinaris miracles que resulta molt difícil, si no impossible, d’explicar. Tot d’una, per una atzarosa conjunció de circumstàncies que ni tan sols els experts en la matèria […]
0

Justícia colonial i II

Començàvem un article anterior indicant que la justícia colonial és aquella que instaura un imperi en les seves terres conquerides per tal d’assegurar-ne una total i completa submissió i assimilació. I exposàvem que l’estat espanyol l’ha aplicada a Catalunya amb una eficàcia radical, que tant de bo hagués esmerçat en d’altres quefers. L’última mostra de […]
0

Dersú Uzalà, Vladímir Arséniev

Una de les característiques que millor defineixen la literatura, la gran literatura, és la seva capacitat de convertir els seus protagonistes en arquetips. En arquetips humans que perviuen molt més enllà de l’obra literària que els va crear, esdevinguts models de conducta, paradigmes de comportament. Si deixem de banda Homer, que és l’arrel i el […]
0