Marcel Proust

La prosa de Proust i Joyce

Si hi ha dues obres de la literatura del segle XX que d’entrada intimiden són, sens dubte, l’Ulisses de James Joyce i el conjunt d’À la recherche du temps perdu, de Marcel Proust. Ho fan no tan sols per la seva llargària —considerable en el cas de l’autor irlandès; imponent, quasi aclaparadora en el del […]
0

El PP a Catalunya puja o baixa

Una de les conclusions que s’ha extret en general del resultat de les eleccions del passat 28 de novembre ha estat que el nacionalisme espanyol n’ha sortit reforçat, sobretot per l’augment de vots i diputats del PP. Una lectura que no és tan sols errònia numèricament —Ciu i Erc sumaven l’any 2006 69 escons; ara […]
0

Concerto à la mémoire d’un ange, Eric-Emmanuel Schmitt

De la mateixa manera que, literàriament parlant,  poques joies hi pot haver majors que descobrir per casualitat una obra que ens captivi, ens subjugui o ens transporti, res més decebedor que constatar que un llibre que ha rebut algun premi important i les lloances quasi unànimes de la crítica no assoleix el nivell que se […]
0

Segueix així, Esquerra, segueix així…

En tots els àmbits de la vida, el primer —i ineludible—requisit per millorar és reconèixer els errors, tractar de superar-los i aprendre i treure profit de les lliçons que ens ofereixen. Sense reconeixement dels errors propis les possibilitat de redreçament són mínimes —per no dir nul·les. Amb major raó quan hom es nega a acceptar […]
0

Montilla i Psc: el tret per la culata

Tal i com ja vam comentar en un parell d’articles d’un any i mig enrere, les eleccions del 2006 convenceren a José Montilla de la pràctica impossibilitat de vèncer Convergència i Unió. La seva voluntat de convertir el Psc en el pal de paller polític de Catalunya se n’anava de nou en orris. De no […]
0

Votar independència o dependència

Sovint, quan et defineixes com a partidari del dret a decidir i d’un estat propi, la majoria el primer que et demanen és per quina raó no et sents espanyol. Una pregunta que no pot ésser més sorprenent. Sobretot quan el que te la fa és també català. Es pot entendre d’un estranger, que desconegui […]
0

Pluralitat política

Un dels grans trets característics que diferencia el nostre país del del costat en els processos electorals és la possibilitat real d’escollir entre diverses opcions polítiques. Mentre a Espanya el bipartidisme casa vegada és més acusat, amb una presència purament testimonial d’IU (més com a símbol històric que no pas una altra cosa), a Catalunya […]
0

Beneficis del debat cara a cara

En un sistema electoral com el nostre, al qual aboca cada dia més al bipartidisme l’aplicació del poc proporcional mètode d’Hont, cal celebrar que la Junta Electoral de Barcelona vetés el debat a dues bandes que TV3 tenia previst emetre dimarts. Aquest debat havia d’enfrontar, l’un davant l’altre, Artur Mas i José Montilla, candidats a […]
0

Els interessos de l’estat espanyol

La gran idea de l’ínclit i insuperable Rodríguez Zapatero per solucionar el sagnant conflicte que viu el Sàhara Occidental, que ha causat els darrers dies quasi dues desenes de víctimes i un centenar llarga de desapareguts, consisteix en  pensar, abans de res, en els interessos del seu propi estat: “Els interessos d’Espanya és el que […]
0

La CORI i els frikis de la política

Des que la CORI va insinuar que es presentaria a les eleccions al parlament s’ha volgut destacar el seu evident caràcter friki —o kitsch, com segurament seria preferible descriure’l— i se l’ha acusada de desprestigiar la política del país. De sembrar la confusió i pretendre fonamentar una imatge ridícula i vergonyosa de la classe política […]
1