Crònica d’un país, Josep M. Casasús

Un dels trets definitoris dels articles de premsa és el seu caràcter d’art efímer, d’immediata fugacitat. Tal i com succeeix amb la gastronomia, per més ben elaborat que estigui, el seu destí és ésser assaborit i consumit al moment. Després d’haver assolit, en el millor dels casos, un èxit tan fulgurant com perible, el major […]
0
El llop estepari, Hermann Hesse

El llop estepari, Hermann Hesse

En aquests temps nostres, on sembla que la literatura juvenil hagi esdevingut una mena de parc temàtic monocord, on tan sols hi són admesos llibres protagonitzats per vampirs, fantasmes, dracs i altres bèsties fantàstiques, que es reprodueixen mimèticament a una velocitat esfereïdora, és bo recordar que els lectors joves —i encara més els adolescents— acostumen […]
0

Pensar el territori, Joan Tort i Rosa Català

 A Pidiendo un Goethe desde dentro, Ortega y Gasset afirmava que “La biografia és (…) un sistema en el qual s’unifiquen les contradiccions d’una existència”. Per més que la frase és més afortunada que real —si la biografia reïx a unificar les contradiccions vitals esdevindrà més aviat hagiografia— no podria ésser més escaient per a […]
0

Sóc mandinga

Els catalans i catalanes tenim la pell tan fina i som tan exageradament susceptibles que a voltes ens oblidem d’ésser agraïts amb els que ens estimen i volen bé. Per exemple, amb Carlos Dívar, el president de l’infal·lible Tribunal Suprem espanyol, aquest eximi magistrat que tingué ahir l’encert de comparar la llengua mandinga amb la […]
0

Reforma laboral 2012

Que una nova reforma laboral era imprescindible és una evidència tan palmària que a ningú amb dos dits de front se li passarà pel cap negar-ho. El mercat laboral espanyol, sense cap necessitat de dopar-se, ha aconseguit de nou superar el rècord absolut d’atur europeu, amb un 22,9 %. Passant per damunt de la depauperada […]
0

Gala dels Premis Gaudí

El més sorprenent de la gala dels Premis Gaudí és que hagi provocat sorpresa. Què no era lògic, potser, esperar que el seu nivell humorístic seria més aviat discret? Què no ho era, també, esperar que algun dels damnificats s’ho prendrien malament? Què no era previsible que algun que altre polític es posés en evidència, […]
0

Per una mort apropiada, Marc Antoni Broggi

Que el cognom Broggi és sinònim d’una praxi mèdica i quirúrgica tan acurada com exquisida és una evidència tan palmària que no creiem que calgui insistir-hi gaire. El que ja no és tan conegut és que per a aquesta família de metges l’atenció i la consideració envers el malalt —envers la persona que hi ha […]
0

Per a Catalunya és el mateix Rubalcaba que Chacón

Avui se celebra el 38è Congrés del PSOE, on s’escollirà qui ha d’ésser el nou líder del (teòric) socialisme espanyol. Des d’un punt de vista nacional, les diferències entre els dos opositors, si hi són, són imperceptibles: Rubalcaba és un espanyolista de pedra picada, hereu d’Azaña i de Negrín, amb una visió centralista i unificadora; […]
0

L’enigma de la llibertat, David Bueno

El dia que algun obscur buròcrata se li acudí la genialitat de segregar els alumnes de secundària entre les branques de ciències i lletres el món esdevingué no tan sols un xic més petit, sinó també menys habitable. Des d’aquell gloriós moment les successives generacions s’han vist encara més injustament dividides en dos compartiments estancs, […]
0

Memòries de la Casa Morta, Fiódor Dostoievski

Per poc partidari que hom sigui de les generalitzacions i, amb major raó encara, dels cànons literaris, no podem evitar sentir una emoció especial, indicible, cada vegada que assaborim el privilegi de submergir-nos en un llibre de Fiódor Dostoievski. La seva proverbial humanitat i la seva colossal força narrativa ens subjuguen i captiven: ens duen […]
0